Queixes (per vici, és clar)


A la vora d'aquest escrit, vet aquí el fòrum romà del segle XXI a Tarragona en hora punta, i creieu-me, els decibels que es concentren en aquesta sala arriben, a vegades, a ser insuportables. Resulta que aquest escampall és, en teoria, la biblioteca dels alumnes de comunicació de la URV, i calia immortalitzar, doncs, aquesta imatge per a la posteritat.

Seguint l'ordre del dia -d'això no en disposem d'imatges, demano disculpes-, és preocupant i, de fet, em preocupa bastant el nou pàrquing de la facultat de ciències jurídiques. Ahir, quan em disposava a tornar a casa cap allà a quarts de set de la tarda, algú havia aparcat a un dit -no exagero!- per davant del meu cotxe i a dos dits -tampoc no exagero!- per darrera. Cap maniobra possible per a sortir de la trampa mortal.

Recapitulem i imaginem-nos mentalment la situació. El fet és que vaig estar-me una hora i dos quarts, refugiada dins el Clio, aguantant amb estoïcitat la ventada monumental del moment i, alhora, amb la il·lusió de veure-li la cara a aquests torracullons (i mereixedors d'altres renecs) que havien aparcat allí perquè sí. A més, no hi ha ningú al pàrquing que vigila qui i com s'aparca...? I el rumor que circula que, després de Nadal, en aquest pàrquing, ara gratuït en aquesta ciutat de les zones blaves i els aparcaments soterrats pels núvols, aparcar-hi costarà "a preu d'estudiant"? I quin és el preu d'estudiant...? i tantes preguntes pre-nadalenques? Serà culpa d'haver estat exposada gran part de la jornada als decibels de la biblioteca?

Au, doncs ja m'he desfogat. I després diran que els estudiants ens queixem per vici.

2 coses a dir:

Anto ha dit...

Estoy contigo, con esa cantidad de decibelios en la biblioteca no hay quien c... pueda estudiar. Te veo bastante quemadilla por el tema parking (la verdad es q no es la primera vez q tienes una experiencia "agradable" en tan maravilloso lugar de la URV). En fin, has hecho bien en quejarte (y no por vicio), que quejandose es como se cambian las cosas.

Un petonet!

Esther ha dit...

La verdad es que un poco quejarse por vicio lo es :) Y hasta a veces soy parte del ruido bibliotecario...