Empatx audiovisual

Per aquest 2008 m'havia proposat veure moltes pel·lícules, quantes més millor, per eixamplar horitzons, recrear-me amb els travellings i els moviments de càmara que vam aprendre l'any passat i totes aquestes coses. No ho estic fent. Poques n'he vistes al cinema, només Los crímenes de Oxford i Monstruoso, que no passaran a la història (almenys jo no vaig entendre la seva creativitat fílmica).

Tot i així, avui he vist un documental, un reportatge i una pel·lícula que no m'han deixat indiferent:

1) Una verdad incómoda, de Al Gore, que portarà a Tarragona la seva veritat sobre l'escalfament global pròximament -això diuen-. Fa relativament poc va caure el llibre a les meves mans i em va entusiasmar, sobretot per les fotografies, les imatges, el disseny. En una paraula, el packaging de la idea em va semblar molt temptador i interessant. Tenia moltes ganes de veure el documental, i m'ha defraudat. M'ha defraudat, no perquè consideri que Gore no té fusta d'orador i tampoc pels seus acudits -dolentíssims, tot s'ha de dir-, sinó perquè ja ho sabia tot el que s'explica. A partir d'això, cal reflexionar sobre la minsa consciencia moral i global dels nord-americans, per a ells el missatge de Gore era d'un altre planeta. Realment els ianquis són com els pinten a los Simpsons i Padre de Familia? No volia adonar-me'n d'això, i avui ho he fet.







2)
La vida, de La Espalda del Mundo. Tornem a parlar de la gloriosa Amèrica, i no m'hagués mai passat pel cap que fos una producció de l'estat espanyol, produïda per Elías Querejeta. M'ha deixat gelada, tant o més com l'aula en què l'hem vista. Tracta sobre la pena de mort -o la vida- i realment és colpidora. Uf. S'ha de veure. Em comencen a fer por els nord-americans.








3) Stupeur et Tremblements (vindria a ser alguna cosa com "estupor i tremolors", però com el diccionari multilingüe del grec.cat ha desaparegut -jo no el trobo-, doncs us quedeu amb aquesta traducció d'anar per casa). No és ni una altra pel·lícula de geishes, ni una altra Amélie, i per la capsa del DVD pots arribar a no veure-la, vaig estar a punt. No pas, no ho és, i m'ha sorprès molt que no fos així. Aquesta altra Amélie és belga, va néixer a la Xina i, per tant, hauria de ser una més. Entra a treballar en una empresa del país i mostra la jerarquia laboral xinesa, terrible i gairebé un malson. És un humor estrany, molt exòtic potser pels qui estem acostumats als films dels americans que no tenen ni idea de recalentament i es passen la vida i la mort pel forro.

3 coses a dir:

Nacho ha dit...

Si una cosa bona tenen els Simpson i Padre de Familia és que reflexen amb força fidelitat la societat nord-americana... Sí, són així, què hi farem.

Nacho ha dit...

Per cert, pija tu!

Wostin ha dit...

M'apunto aquesta de "Stupeur and tremblements", la buscaré a veure que tal.

L'altre que tinc ganes de veure és "la soledad", en principi la tornaràn a posar en cartellera gràcies als premis goya que ha guanyat, caldrà esperar.