21 de març: dia mundial de la poesia

Avui tenia previst actualitzar amb el gos català que sap sumar, però millor que en Monegal no ho explicaré jo, i abans d'un diari m'ha caigut un desplegable on hi deia que el dia 21 de març és el Dia Mundial de la Poesia. Jo poetessa no sóc (ni ho seré) perquè per desgràcia mai no he sabut fer mai rodolins, ni amb el meu propi nom quan estava a primària (el més aconseguit, l'Esther es banya al riu Ter). Però admiro els poetes, per la senzillesa amb què transmeten, quan jo necessito tres folis.

En fi, deixo la poesia o l'art de trobar pels qui en saben, i commemoro el dia -del qual ja en queden poques hores- amb un poema amb cara i ulls. Posaria algun de Martí i Pol, però són massa tristos, o de Lluís Llach, que considero tot un poeta i que em va emocionar en el seu concert a Valls de la seva última gira.

Tot i que Les roses recordades de Salvador Espriu és un dels que més m'agraden, no pega perquè és massa de Sant Jordi. Per avui em quedo, doncs, amb L'emigrant, de Jacint Verdaguer.


Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’enyorança es mor. * La resta aquí, és que és molt llarg

5 coses a dir:

aniol ha dit...

Veus, ara sí que m'ha fet el pes.
No vaig poder anar a veure mai Lluís Llach en directe, només he vist els concerts per televisió (sobretot el de Verges 2007 que el tinc també en CD). I mira que des de ben petit el vaig escoltar i me'nb sabia les cançons de memòria, però per excuses maleïdes al final em vaig quedar sense veure'l, per burro.

No sóc pas una persona amant de la poesia, però sí em quedo amb algun poema, és amb Excelsior:
http://ca.wikisource.org/wiki/Excelsior.
I per poetes: Joan Maragall.

Wostin ha dit...

Segur que tens coses millors que aquell rodolí!! jajaja.

Doncs jo estava convençut que el dia de la poesia era el 23... sóc un cas. El llibre de poesia que més m'ha agradat és "El poema de la rosa als llavis", de Salvat-Papaseit... és poesia eròtica?, potser si.

Tot i manera, no sóc habitual de la poesia. Em sento més còmode amb la prosa.

CAMINO INCIERTO ha dit...

Discretament,però amb aquella força
que no se sap ben bé d´on procedeix
vull deixar dit això que dic,les coses
elementals i clares que em commouen:
uns sentiments,uns anhels,uns neguits,
el fer i desfer senzill de cada dia.
Puc afirmar que sóc feliç en fer-ho,
intensament feliç moltes vegades.
Vull deixar dit això que dic,i prou.
Més endavant ja diré d´altres coses.
MIQUEL MARTI I POL

CAMINO INCIERTO ha dit...

Te dejo un premio por SER MUJER

Esther ha dit...

tots aquests poemes són molt i molt macos! :D

moltes gràcies per comentar!!!!! :)