Calfred

Tacons i passes amb ritme acompassat. I alegria, amb el lambrusco surant entre els somriures dels presents, el cloqueig de les paraules i les esclafides de riure que ja no desvetllen la Rambla Nova.

Ens desviem. Girem cua cap a la boira, creuem els de poble com ho farien els de poble i els de metròpoli baden els ulls davant el semàfor en senyal no sé ben bé què. Cap a la dreta, tots junts, ens endinsem dins la boira tarragonina. De cop i volta, tot té un regust negre, i els tacons i les passes es tenyeixen amb un silenci que esgarrifa.

El carrer està baldat. El cordó policial i uns peus que no es volen amagar sota la manta de paper de plata que hi ha a la calçada. Tres o quatre miraven la situació, una policia vora la propietària dels peus. "Què ha passat?" "Nada, otro crimen de esos pasionales". Nada. Res de res. Seguim el nostre camí, com si res. Perque no ha passat res.

* Imatge del flickr de beibibum.

2 coses a dir:

aniol ha dit...

Déu n'hi do. I el tio encara el deuen estar buscant...

Wostin ha dit...

Em fan molta ràbia aquests successos. Ens queda tant evolucionar que sembla increïble.