Diari d'una mecària

Poc Santander vam veure. Per la pluja, el temps horriblement fred, i la tortura xina que resulta ser el Vaughan system (tell him to ask her to ask him... stop! what does he want to know?). Tot i així, el que hem rigut, les petites festes (no teníem temps per res més i una setmana no dóna per a gairebé res), el poder aprendre d'altra gent (jo era de les més petites, tot i que estic a 3r de la carrera) i lo bé que hi hem estat no té preu.

Resulta que el Ministeri s'ha vengat amb aquest curs dels anomenats mecaris (becari del Ministerio de Educación y Ciencia), que aprofitaven les beques d'idiomes d'estiu -els diners del contribuent- per fer de Malta i Anglaterra una "festa contínua" (per no dir-la més grossa, jo ho he viscut dues vegades i ho és :D) durant un mes, i han buscat algun mètode que funcioni de veritat per a fer de l'Estat espanyol un estat bilingüe (espanyol i anglès, of course). Els del 3 al 7 de març hem sigut els primers a la UIMP, conillets d'índies amb els que -espero- s'hagin adonat que fer classe d'anglès durant vuit hores seguides et mata mentalment, i els utilitzats electoralment (vam sortir a la primera plana dels principals diaris de Cantabria i ens van entrevistar per a la cadena SER, al programa La Ventana).

Curiositats de Santander: tot està molt net, tot és molt bucòlic i la gent es vesteix sempre de vint-i-un botons, les teulades són com les de la Val d'Aran, no saben la cara que té en ZP (tot està ple de cartells del PP, en una setmana no vaig veure'n cap vermell!), vesteixen el diumenge amb samarretes i xandalls del Racing (eeh! vaig estar al Sardinero!), a les discoteques sona en David Bustamante (?) i en Rodolfo Chiquiliquatre (xD) i tenen una estàtua de Franco damunt un tatano davant el consistori (fa por).

I per últim, l'autora del bloc en una cutre-habitació del Palacio de la Magdalena (he optat per posar una foto en la que faig cara de bona minyona). Observeu amb atenció l'estampat de la paret de l'habitació com fa conjunt amb els llums tapissats, i com al mateix temps acaba desentonant i fent mal a la vista amb el contrast amb la funda nòrdica que no ha estat comprada a Ikea, òbviament, en uns llits per on van passar Garcia Lorca i d'altres intel·lectuals. Jo, a damunt, desentonant amb el conjunt i toquetejant els llençols per a veure si se m'enganxa alguna cosa d'intel·lectual, que segur que no.

La propera parada...? Encara no la sé, però espero que sigui ben aviat.

1 coses a dir:

Sònia ha dit...

Esther! Ja esta aqui ja arriba L'Araleee XD No re que necessito jo tambe unes minivacances, que aixo no pot ser bo, i que a veure si ens marquem naltrus un viatget, que el tenim pendent des de... sempre? buenu guapa petons!