05 maig: Cuní

-"En les entrevistes no és tant una qüestió d'opinar, sinó de forçar les preguntes per evidenciar les contradiccions de l'entrevistat. En un moment de constant mentida política, aquesta és una de les obligacions del periodista".

Entrevista a Josep Cuní: "Els periodistes no som pas uns pobres angelets". Avui.

Una interviú (com diu a vegades el meu avi) interessant. Pot ser criticat, pot ser admirat, però no deixa indiferent a ningú. Aquestes cites? La veu de l'experiència.


6 coses a dir:

aniol ha dit...

El Cuní fa gràcia quan entrevista a algú que no et cau bé.
Per exemple l'altre dia quan feia l'entrevista al Fabià Estapé no em va acabar d'agradar perquè primer em cau el Fabià, però l'estil del Cuní és massa egocèntric.

Miquel Saumell ha dit...

No dubto que Cuní coneix molt bé el seu ofici, i per això és on és, però m'hi sobra el seu excessiu afany de protagonisme. A vegades arribo a pensar que el "veritable" entrevistat és ell mateix mentre que l'entrevistat "oficial" no és res més que l’excusa que Cuní necessita per lluir-se davant l’audiència.

aniol ha dit...

A vegades em dóna la sensació que descriu el Miquel Saumell, que volent o no, a vegades sembla que vulgui ser ell l'únic protagonista de l'entrevista.

Esther ha dit...

miquel saumell i aniol, coincideixo amb el vostre punt de vista. A classe fem visionats d'entrevistes, i no fa gaire va arribar el dia de fer una comparació de Mònica Terribas amb en Josep Cuní, tot i que jo crec que són presentadors de formats diferents que s'emeten en unes franges horaries també radicalment diferents, i per tant, totes les comparacions són odioses. I aquesta és la conclusió de la manera d'entrevistar de'n Cuní (que gairebé es menja al portaveu de Renfe en la polèmica de les obres de l'AVE a Barcelona, pobret): ell a vegades es fa el protagonista de l'entrevista, és la seva manera de fer la feina i li dóna resultat.

A la facultat, el dia que toca temari sobre entrevistes, el primer que et diuen és que el periodista ha de ser un transmissor de les preguntes de l'audiència, que ha de saber portar l'entrevistat per on vol (aquí coincideixo amb la cita de'n Cuní), però mai mai mai no ha de ser-ne protagonista. Seguint què diu la teoria, és un error garrafal, però... Cuní és on és, té audiència, en sap un niu de periodisme, i a Catalunya es diu que les notícies del dia seran les que avancin Bassas o Cuní en els seus respectius programes. El telespectador, l'oient i el lector són els qui tenen la paella pel mànec perquè, al cap i a la fi, són consumidors i el periodisme va del bracet amb la publicitat, les relacions públiques i el màrqueting que més ens vol enredar. Si agrada aquest estil de fer periodisme, als consumidors se'ls haurà de donar el què demanen. És així, trist: importa vendre i deixar-se de tan romanticisme periodístic.

(M'ha sortit més llarg el comentari que la mateixa entrada. Ho sento per la parrafada)

Miquel Saumell ha dit...

Esther, crec que quan parles de "...les notícies del dia seran les que avancin Bassas o Cuní..." et deixes en Jordi Basté de RAC1, que en termes d’audiència radiofònica com també de credibilitat està creixent en progressió geomètrica, i a més ho fa des d’una emissora privada, el que al meu entendre encara té més mèrit.

M’agrada el teu blog.

Esther ha dit...

miquel saumell, tota la raó, m'he deixat RAC1, que és la que més creix.

Moltes gràcies!!! :)