28 juliol: Es ven al món un país sencer. Raó: Xina

"Odiaba Japón, como le habían enseñado sus libros de texto. El ejército japonés había asesinado a 300.000 chinos en 1937 en la matanza de Nanjing. También odiaba a Estados Unidos, porque siempre interfería en los asuntos de otros países. Hablaba inglés bastante bien y sabía decir, por ejemplo: Men like to smoke and drik beer, wine and whisky ("A los hombres les gusta fumar y beber cerveza, vino y whisky"). Su restaurante favorito era Pizza Hut, y le gustaban las alitas picantes de KFC. Su récord con el hula hoop era de 2.000 vueltas."
El precio de la prosperidad. National Geographic, agost de 2008. Reportatge de Leslie T. Chang.

Xina fins a la sopa. Bé, encara no han començat ben bé a crivellar-nos sense pietat amb el tema estrella del mes vinent, i abans que en tingueu prou de les Olimpíades -l'últim destí com a corresponsal de Rosa Maria Calaf, per cert-, us invito a fer un cop d'ull a l'últim número del National Geographic, que prescindeix de les fotografies de primats i altres bestioles salvatges a tot color, i que publica un dossier molt i molt interessant sobre la situació de la Xina en el gran esplendor de venta de la seva imatge -que no la seva identitat- al món sencer.

Perdoneu, se m'havia passat per alt. Que quina és la situació de la Xina ara mateix? El país és esclau d'una situació contradictòria. Contradictòria -i valgui la redundància- perquè dóna la impressió que no saben ben bé què volen ser de grans. Odien el que és occidental mentre s'omplen la panxa amb pollastre de plàstic arrebossat en oli artificial. El fragment que us he deixat a dalt n'és una evidència. Han fet un seguiment de la vida d'una nena, des que té uns deu anys d'edat fins que arriba al batxillerat, i la seva existència és una metàfora de com és el seu país: la Bella -amb nom de pila exportat de la factoria Disney, noti's la ironia- viu pressionada i acomplexada per aconseguir donar als altres una imatge d'autosuficiència irreal. I la Xina, també.

12 coses a dir:

María Teresa ha dit...

Es un país tan inmenso que no creo que conozcan mucho unos de otros.Fíjate en nosotros,los españoles,para el resto del mundo hemos significado durante décadas pandereta,toros y poco más,ni siquiera nos conocemos entre autonomias,la mayoría son topicazos y manipulaciones de los partidos políticos que nos intoxican.

Wostin ha dit...

Tens raó que és un país contradictori. A mi això em fa valorar molt la diferència entre el que seria una llibertat "sana" i el llibertinatge que ells veuen de mans dels occidentals.

El que sempre m'he preguntat és si la Xina hauria aconseguit aquesta prosperitat tant ràpid sense direccionar la opinió pública (vegis el cas del Tibet), i la censura. Sense voler semblar maquiavèl·lic... potser és aquest el millor recurs per poder mantenir en creixement una societat tant poblada?

S'haurà de veure aquest número d'agost del National Geographic!

Salut ;)

fonamental ha dit...

Et recomano l'últim Dossier de La Vanguardia, que està dedicat a la Xina, conté un munt d'informació interessant.

Offtòpic, t'he vist al Pati :-) ja veig que ets vallenca 100%.

Miquel Saumell ha dit...

Doncs jo crec que des que va morir Mao i va pujar Deng els xinesos saben perfectament què volen ser de grans: liderar el món, i van camí d'aconseguir-ho. I ho fan amb la seva pròpia recepta, una recepta innovadora que no s’havia provat mai abans però que de moment sembla anar donant resultats espectaculars. No deixa de ser curiós que el país comunista més important del món sigui a la vegada el país capitalista per excel·lència, el capitalisme en estat pur. A mi, que hi estat algunes vegades, no m’agradaria gens tenir-hi de viure.

Enric Tomàs ha dit...

Crec que això que descrius no només es dóna a la Xina. Fa unes setmanes vaig estar a Egipte i vaig poder veure com molta canalla duïa samarretes d'equips de fútbol europeus. Això, en el fons, implica una certa admiració cap al mode de viure occidental, malgrat els dirigents dels països mantenen una retòrica anti-occidental. La Xina, imagino, deu mirar de reüll que passa a Europa. Avui una notícia de TV3 recollia el testimoni d'una turista a Pekin que deia que la ciiutat havia canviat recentment, assemblant-se a una metropolis occidental típica

Quim ha dit...

@miquel, de veritat que és una receptora innovadora? Jo d'innovador no hi veig res, a base d'explotar treballadors i treballadores a sous extremament baixos, tothom creix.

@enric , admiració a occident? O simplement necessitat de ser un país que pugui assolir el mateix nivell de consum? ;)

Però bé, com a propera superpotència espero que hagi apres alguna cosa dels altres països rics :P

Miquel Saumell ha dit...

Quim, sí, la xinesa és una recepta absolutament innovadora (i amb això no vull pas dir que defensi l'invent) en el sentit de que sota el paraigües ideològic del comunisme s'apliqui el capitalisme més extrem. Han assolit fer la barreja de dues coses que no es poden barrejar, com l’aigua i l’oli. No et sembla innovadora aquesta barreja? Dit això, ja es veu que a mida que el país creix, i creix molt i molt de pressa, i de que la gent va veient cobertes les seves necessitats bàsiques, el següent pas serà plantejar altres exigències.

Noctas ha dit...

Si la Xina puja com l'escuma i acaben liderant el mon haurem d'inventar un cohet que ens dugui a Marte a viure. No m'agrada la Xina. Serà que no m'agrada perquè la desconec? Si és així benvingut sigui el comentari del Miquel que com a bon viatjant i coneixedor del mon ens parla positivament de la Xina..saludus

Enric Tomàs ha dit...

@Quim: Em refereixo amb lo d'admiració a Occident en els nenes que devoren les lligues europees i llueiexen, per ex, samarretes de Raonaldinho o Messi. Dubto que aqa canalla sàpiga q vol, però imagino que la televisió els mostra un món millor del que els rodeja, un món on almenys hi ha més llums i colors.

Esther ha dit...

@maría teresa: me llamó la atención en el mismo número especial una sección con fotos de chinos de diferentes lugares. Tenían unos rasgos tan diferentes unos de otros... y son miles y miles de kilómetros los que los separan, y supongo que ideas, cultura, costumbres... Los topicazos siempre están a la orden del día, pero dicen que "si el río suena, agua lleva", y los refranes no suelen ir mal encaminados.

@wostin: la teva pregunta és complicada, i jo no et puc respondre amb propietat i amb coneixement de causa :( D'acord, sí, direccionar l'opinió pública sempre ha sigut una bona eina, d'aquí allò que diuen "qui té la informació té el poder". A més, ens volen mostrar una imatge, el que volen ser, no la seva identitat. Això ho fan totes les marques comercials, per exemple (que ara no ve gaire al cas, però, tan se val): els cotxes Volvo ens volen vendre la imatge de seguretat. Suposo que el país direcciona la seva opinió pública així, i no només la Xina, ho intenten tots i pocs ho aconsegueixen.

@fonamental: doncs ja hi donaré un cop d'ull al dossier! ;)
(m'has vist al Pati? a El Pati la publicació setmanal o al Pati plaça-punt neuràlgic de la ciutat? hahahaha... tot és vallenc, sí!!! m'estimo molt la meva ciutat :D)

@miquel: doncs jo ho tinc tan clar que ho tinguin tan clar, i la meva impressió és que volen abarcar massa, haurien de fixar algun límit, perquè se'ls acabarà escapant de les mans, tanta gent que són i tantes ànsies de lideratge, però s'enten després de tantes penúries de temps passats que tinguin empeny. Porten la directa i estan inculcant als seus fills aquesta mentalitat de superació i de passar per damunt dels altres. No eren els japonesos els qui enviaven els seus fills a occident anys enrere per a translladar al seu país (i millorar notablement) el que és occidental? Però, jo, com diu el Quim, no ho trobo gaire innovador tampoc. Sota l'iceberg- el que volen que veiem-, també suposo que hi ha molta misèria, molts sous baixos per moltes hores de feina... com el feudalisme de l'edat mitjana, més o menys, no? Ja ha passat la revolució industrial xinesa? Tot i així m'ha agradat molt la paradoxa que hi trobes: essent el gran país comunista és un país capitalista per excel•lència.
Algun dia espero jo també poder trepitjar la Xina :)

@enric: Una vegada vaig escoltar en algun lloc que la causa de tanta immigració a l'Estat espanyol és que als països del nord d'Àfrica es podien sintonitzar els canals de televisió d'aquí i veien les sèries amb aquelles cases tan ben decorades i els seus esmorzars familiars plens de marques. Són anti-occidentals amb ànsies d'occidentalitat. Algun dia he de llegir el llibre del Choque de civilizaciones... I ja m'ho penso que la construcció deu d'estar en voga, aposto que la meitat de xinesos són paletes ara mateix...

@quim: ben vist quim!!!! :D
què poden haver après dels països més rics? pel que sembla, que poden aspirar a ser més que tots plegats... pel bé de tots, espero que hagin après dels errors.

@noctas: no cal que pugis fins a Mart, home! s'haurà de reservar per quan el canvi climàtic ens hagi deixat sense planeta! :P També diuen que ens lideren els Estats Units, els gurús 2.0 o el programa de Ana Rosa en la seva franja horària de matí, però sempre ens quedarà aprendre'n de tot plegat i posar en moviment els engranantges de la Història, oi? ;)

fonamental ha dit...

Al setmanari, a Valls fa dies que no hi vaig.

Anònim ha dit...

Para, todo mentiroso, las unicas cosas buenas son chicas y cervezas!!!
mira este sitio loco:
www.piensaenfrio.com

disfrutan