4 juliol: un més d'aquells missatges per a sempre oblidats d'una d'aquelles veus que vaguen pel desert dels qui no tenen nom

Mi impresión, breve y superficial, fue que la red albergaba a grandes desconocidos con mucho que decir y también a muchas gentes infelices y llenas de rencor y cólera embotellada. A las dos horas me despedí de mis compañeros autonautas y decidí salir de la autopista y regresar al mundo real sintiendo que, para bien o para mal, tardaría meses en volver a entrar allí. Me parecieron entonces las calles de siempre mucho más vivas, y las gentes de carne y hueso, desprovistas de grandes gestos y proclamas, mucho más interesantes. A lo lejos se perdía el ruido de millones de botellas golpeándose unas a otras en el océano, sus mensajes para siempre olvidados y sus voces condenadas a vagar por el desierto de los que no tienen nombre o no se atreven a usarlo.
Carlos Ruiz Zafón, Los autonautas de la blogosfera, Magazine de La Vanguardia (29 de juny de 2008)


Garratibada em vaig quedar amb el Magazine de La Vanguardia, el suplement aquell on sempre em cauen les taques de cafè de la sobretaula del diumenge, com si d'un ritual es tractés -que sí, que sóc bastant sapastre, ho tinc present-. Mai un text havia aconseguit fer-me sentir malament, com si em caigués una llosa damunt.

Uala -no se m'acut cap altra expressió més acurada i pertinent que aquest renec col·loquial-. Sí, "grandes desconocidos con mucho que decir", però "muchas gentes infelices y llenas de rencor y cólera embotellada", aquí ens la ha fotut ben bé a tots els blocaires. Si jo ja ho sé que la meva còlera -que no es comercialitza en ampolles, sinó que amb tota la meva mala llet la traspasso amb el polze a la barra d'espai d'aquest teclat Fujitsu-Siemens real, tan viu com tots els carrers de sempre- s'emmagatzema en algun servidor perdut, però no n'hi ha per tant. No és un crim ser blocaire.

D'acord, Ruiz Zafón no s'hi va sentir bé a la blogocosa. No és el seu medi, però blo*s i llibres són cosins germans. S'alimenten del mateix: de les idees. I encara en diré més. Les idees blocaires es regeneren gràcies als comentaris, aquesta és la gran virtut de la cibernètica moderna o com vulgui que es digui. Molt bé, ara esteu pensant en una ressenya enquadernada en espiral i tapa dura negra sobre L'ombra del vent, quelcom físic, imprès en DIN-A4 i perdurable eternament. O millor encara, un exemplar del llibre en qüestió, o qualsevol altre, perdut en aquell mar
literari homogeni que tant m'impressiona, La casa del Libro al bell mig del Passeig de Gràcia. No estem tots vagant pel mateix desert dels qui no tenen nom i tot plegat? Doncs que ara mateix alci la mà l'autor del Lazarillo de Tormes i se'ns presenti degudament.

7 coses a dir:

Noctas ha dit...

L'èxit i el diner a vegades et perd. Pot ser que això sigui el que li hagi passat a Zafón. A mi no m'agrad aquest escriptor però aquesta és una altre història...saludus i només faltaria que no poguessim dir el que ens roti en els nostres bloggs.

fonamental ha dit...

Hola, sóc l'autor del Lazarillo de Tormes... no cola no? A molts escriptors el tema dels blogs els hi fa un xic de por, doncs cadascú pot escriure i alliberar els seus escrits sense haver de superar la barrera de l'editorial i la publicació. Això crea centenars, milers de petits escriptors molts dels quals tenen coses molt interessants que dir, molts dels quals pot ser que passin a publicar i molts dels quals si més no, atreuen als lectors a les seves pàgines allunyant-los de la lletra impresa, mal negoci per a l'escriptor "tradicional2 en definitiva.

aniol ha dit...

Internet és prou gran com perquè una simple opinió no acabi sent una veritat absoluta.

El tal Luís ha trobat simplement el que estava buscant-hi. És el que té internet, que t'ofereix el que hi busques.

María Teresa ha dit...

A mí este señor me ha decepcionado mucho,mucho sobre todo cuando dijo en la revista Que Leer que "Nunca me documento para una novela.Suelo escribir sobre lo que sé" al fin comprendí por qué por muchas vueltas que le daba al tema no entendía su novela El Juego del Ángel, una novela gótica,oscura,a medio resolver y con muchos cabos sueltos, puede ser que los intente resolver en su tercera y cuarta partes pero a mí me pareció tan de adolescentes como Harry Potter sin pretender menospreciar a éste último.
Un saludo.

Miquel Saumell ha dit...

Tu et vas quedar garratibada i jo diumenge passat em vaig quedar tan sorprès que no vaig saber reaccionar. Després ho vaig oblidar totalment. Ara tu m’ho has recordat. En fi, un pobre home aquest Ruiz. És la típica reacció dels que es creuen que ells estan sempre per sobre dels altres, i que no són capaços d’adonar-se que fins i tot un escriptor que ha arribat a dalt de tot del podi (en termes de vendes) pot arribar a escriure bajanades com aquella. Sí, és la seva opinió i s’ha de respectar, d’acord, però la meva opinió és que en Ruiz la va cagar.

Wostin ha dit...

Fuà! és bastant greu sentir coses d'aquest calibre de mans de gent com aquest home!

M'imaginava que com a persona culte, no es basaria només en la seva experiència (o mala-experiència) per insultar de dalt a baix a un col·lectiu molt heterogèni que guanya rellevància dia rere dia... però si com diu la "maria teresa": "Nunca me documento para una novela.Suelo escribir sobre lo que sé" ja s'entén que digui animalades com aquesta.

Esther ha dit...

noctas, només faltaria que no poguéssim dir el que volguem!!! saludus!! :)

fonamental, no cola, no, hahahaha... jo crec que sí, que hi ha moltes coses interessants per a llegir escampades pels blogs, i els escriptors tradicionals, és clar, hi surten perdent...

aniol, però una simple opinió que es repeteix moltes vegades i s'amplifica per l'efecte internet acaba sent veritat.

tere, ¡no se documenta para escribir novelas? con eso me lo has dicho todo. No he tenido la oportunidad -más bien dicho, tiempo, porque los veo muy extensos sus libros- de leerlo, tendré que hacer el esfuerzo.

miquel, sí s'ha de respectar la seva opinió, però quan ho vaig llegir em va donar la mateixa impressió que a tu. No he trobat gaires referències més a l'article en blogs, ho devien de llegir i oblidar els lectors, però ho trobo gens encertat.

wostin, jo tampoc no m'ho hauria imaginat, però no tot agrada a tothom... per a gustos, els colors, és el que diuen!!! :)

gràcies a tots per comentar, de veritat!!!!! :D