14 agost: Jocs de guerra

De totes les perles que es recullen -i es recolliran- tots aquests dies a la premsa, em quedo amb la de Mikhaïl Saakaixvili, president de Geòrgia, que ha dit textualment "guanyar medalles és millor que fer la guerra". Paraules del màxim mandatari del país eurasiàtic que s'han de contextualitzar en la victòria de les brasilenyes de Geòrgia contra les gèlides russes en vòlei platja (!?), un derbi imprescindible pels amants confessos del vòlei i pels voyeurs de platja, però que per aquell morbo que generen els conflictes bèl·lics, vés per on, no s'ha vist ni tan sols com una qüestió d'estat, sinó que el resultat ha arribat a esdevenir de rellevància mundial.

I enmig d'aquesta voràgine, Brad Pitt -el boxejador australià- no ha aconseguit res i Phelps ho està aconseguint tot. Però els qui realment han aconseguit que tots vegem el llautó a la Xina han estat els mateixos organitzadors de l'esdeveniment. Ahir, El Periódico -i també La Vanguardia, el Diari de Tarragona avui mateix, en definitiva, tothom- comentaven el "frau de la Marisol xinesa". Una altra vegada entra en el joc dels Jocs "l'interès nacional", és a dir, l'exhibició del bo i millor de cada casa, cada batibull de persones, atletes, odis, afinitats i aliances més o menys polítiques, trascendentals i/o democràtiques.

En aquest cas, no interessava nacionalment que una nena normal i corrent, però amb veu afinada, entonés l'himne de la Xina, no fos cas que la imatge del gegant asiàtic no sigués impecable, com ningú no ha qüestionat fins el moment. La Lin Miaoke va fer mímica amb el cant de Yang Peiyi, els organitzadors tenien un problema d'imatge corporativa i el van resoldre, i ara aquest bloc ja està, segurament, a la llista negra de les bitàcoles censurades de Xina, per pro-Yangista. I aquesta polèmica del playback és, al cap i a la fi, una criaturada, només la punta de l'iceberg. Coses de l'Olimpisme en temps de guerra mediàtica, de sang i fetge, i del que ens queda per veure.

9 coses a dir:

aniol ha dit...

EL que em pregunto és si n'esperàvem alguna cosa de tot plegat.

És que fins i tot amb els de Barcelona vam esperar-ne grans il·lusions i ja veiem ara fins on les han fet arribar (Fòrums i demagògia).

Wostin ha dit...

Doncs si creu que "guanyar medalles és millor que fer la guerra", no hi ha res com posar-s'hi. Ho ha dit per intentar fer-se el simpàtic?

Surto una mica del tema que plantejaves, però és que vaig veure aquesta entrada a la Wikipèdia, en la que hi ha tot luxe de detalls del conflicte (dia per dia) i em va sorprendre que fa només una setmana que es va iniciar i ja en parlen en passat!! Som en la era de la informació, ja ho deien.

Esther ha dit...

aniol, home, doncs jo sí que m'esperava alguna cosa... Eh! Però no em diguis que els Jocs de Barcelona no van ser una bona oportunitat! Crec que és indiscutible discutir-los, valgui la redundància. El Fòrum potser ja és un altre tema a part, com la Expo de l'aigua (que encara l'he de veure i no sé si la veuré). Demagògia? A què et refereixes amb demagògia?

wostin, doncs no sé perquè ho haurà dit, està de més. Parlen en passat perquè la guerra -diuen- ja està passada. Sorprenent la wikipedia, sí, però potser més sorprenents són la gent que hi dedica els seus esforços per a escriure-la i fer possible que estem en l'era de la informació.

Cesc ha dit...

El que jo trobo una vergonya és que Xina sigui amfitriona d'unes Olimpíades. Què serà lo proper? Pyongyang 2018? La Havana 2022?

Wostin ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Esther ha dit...

cesc, han donat una oportunitat a Xina, però continuen més o menys de la mateixa manera, en la seva línia habitual, tot i que vulguin mostrar-se com no són en realitat, i encara que l'esport està brillant (com ha de ser), no estan sent gaire bons amfitrions: els voluntaris de les Olimpiades són guardaespatlles en realitat, la nena no cantava ella, hi ha censura a les rodes de premsa, etc, etc... i a saber què queda per veure.

Jo aposto també per La Havana 2022!!!! (no ho veig gens impossible xD)

Sílvia ha dit...

Certament que el món està ple d’hipocresia social, de mentida i playback. Les dues nenes xineses, “impostora” i cantaire “lletja”, són les dues cares de la mateixa moneda falsa amb les que la Xina ens pretén vendre la moto. Una altra falsificació barroera i gens olímpica, que a més a més inclou discriminació i menyspreu a una criatura per no encaixar en els cànons de bellesa. Això fa molt mal a la societat, i és que la bellesa és tan subjectiva que té aquests paranys, però a mi el que, indubtablement, em sembla lleig, amb majúscules, i indignant és aquest cant de sirena oriental permès i justificat pels seus promotors com d’interès nacional.

S’ha batut un rècord miserable, un salt d’altura olímpic que ha traspassat l’olimpisme i els valors i ideals que fomenta.

Esther ha dit...

Lleig, molt lleig el que van decidir els que estan a dalt de tot, els del Politburó. I encara em sembla més lleig que la decisió l'hagin pres tant a la lleugera, qui són per dir què és maco o què és lleig? Havien d'haver pensat en les conseqüències.

O potser hi han pensat massa en les conseqüències en aquests jocs de Xina. Més hi penso, menys ho tinc clar tot això. Em sembla que tinc un empatx olímpic :)

Efrem ha dit...

Aquestes coses només fan que confirmar la meva teoria de que la gran majoria de polítics han perdut el nord o directament encara no l'han trobat.

Salutacions!