14 octubre: Passa la cabra

No va resultar ser un "conyàs", tampoc no va ser un "pla apassionant" tot i que em sobrepassar la magnitud, la solemnitat i el fervor que es coïa -literalment- al metro de Madrid des d'un parell d'hores abans. Parada a Gregorio Marañón, caminada entre tancs, bazookes i altres monstruositats bèl·liques, Passeig de la Castellana cap avall amb les Torres Kio a quilòmetres de distància. Tot seguit només era qüestió de buscar un foradet entre els centenars, milers de famílies que feien acte de presència a la Desfilada de les Forces Armades, desafiant la humitat empipadora que havia deixat la tronada de la nit abans i que es calava als ossos.


Renego perquè jo volia veure a la Chacón o la cara nova de la princesa, a Rajoy, Zapatero i a la que se suposa que treballa a l'edifici situat al Kilómetro Cero, Esperanza Aguirre, i que regala 130 euros als madrilenys si es canvien la rentadora. Doncs vaja. La missió és impossible. Agafem lloc davant uns arbustos abanderats prop de la Plaza de Colón i ens conformem, l'angle de visió no és del tot dolent. No immortalitzaré a Juan Carlos ni a Sofía, però sí a la cabra de la legió, que si fa o no fa també és bastant il·lustre i al seu pas s'emportava moltes floretes i despertava gran expectació. Com corrien els paios de la legió, per cert.

Amb puntualitat anglesa, bastant desconeguda a la capital d'Espanya, a les onze en punt comencen a passar els 4.600 nois i noies i els 250 vehicles -que diu la Vanguardia que hi havia, però que a mi em van semblar molt més-. En algun moment vaig sentir por, part per culpa de la gentada congregada i, d'altra, pels cuirassats que et transfereixen una sensació d'impotència terrible al tenir-lo davant dels nassos. Mirem amunt: uns avions dibuixen paral·leles les barres de la bandera al cel. Aplaudiments, eufòria, no en va, el treball de les forces armades -i de l'organització- es mereix un reconeixement. Tot i que, des del 12-O no trobo resposta: què vol demostrar un país que treu tot l'armament al carrer en ple segle XXI? Tan de bo qualsevol dia algun altre micro obert ens ho descobreixi.

P.D. Perdoneu per la qualitat de les fotos, però la meva càmera no té un gran zoom!

12 coses a dir:

L'illa dels monstres ha dit...

la demostració de la desfilada nacional me sona més a un "a veure qui la te més llarga" que no pas a una altra cosa

- assumpta - ha dit...

Com resa una cançó de fa molts anys " ... la música militar, nunca me supo levantar ..." i sí és certament tris que en plé segle XXI encara anem amb aquestes cantarelles i desfilades més pròpies d'altres arcaics temps ...

Wostin ha dit...

Això de treure l'exèrcit a passeig és ben bé per l'orgullo nasional (sic) i prou. No crec ni que arribi a això de "a veure qui la té més grossa", doncs he llegit algunes coses al respecte i l'exèrcit espanyol seria útil en l'eventual cas d'haver de capturar Catalunya o Euskadi... però si hagessin de creuar la frontera ben poca cosa farien.

Bobbin ha dit...

Autoet·tima nacioná.

Clar que veient tanta tropa i tant de tanc, ensenyats amb tant d'orgull, qualsevol es creu aquells idíl·lics anuncis on es veia que el exèrcit espanyol portava la pau al mon i feia missions humanitaries.

Celebro tornar-te a veure per aquests lars!

Noctas ha dit...

Visca la aliança de civil.litzacions de nostre senyor Zapatero!!!

Jesús Badenes ha dit...

Ostras! Què bé a Madrid... Segueix explicant coses. Prometo llegir-te cada dia.

Cesc ha dit...

Molt bona crònica! Madrid és una ciutat que m'encanta, el seu "señorío" i la seva elegància no hi és en altres ciutats més cosmopolites.

A mi assistir a l desfilada m'agradaria i de fet és una cosa que tinc pendent.

Quant al motiu i significat de la desfilada és quelcom que es fa en nombrosos països democràtics i del primer món, es fa per tradició. Només els estats totalitàris ho fan com una demostració de força i no per amenaçar a l'exterior sinó per demostrar la força de la repressió vers la seva població.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

però perqué farden tant, sino hi ha cap soldat que sigui espanyol !!!!

salut i petonets

Esther ha dit...

illa dels monstres, a mi també em sona una mica a això...

assumpta, a mi la música militar, tampoc no m'aixeca, hehee!!

wostin, no crec que hagin de capturar a Catalunya o a Euskadi! No ho veig pas així! Concretament, el dia de la desfilada vam anar a veure desfilar una amiga, aspirant a entrar a l'exèrcit, i ella hi és per les accions humanitàries, és la seva vocació. Vull pensar que la nostra societat -almenys l'europea- està suficientment madura per a dialogar abans d'entrar en conflicte armat. Els hi dono un vot de confiança fins que no es demostri el contrari.

bobbin, tens raó. Amb tant de tanc, és difícil de creure-ho que vagin fent accions humanitàries.
P.D. Gràcies!!! :D

noctas, visca l'aliança de civilitzacions! (que acabarà com el rosari de l'aurora)

jesús, gràcies! prometo aquesta setmana que ja tindré internet escriure sempre que pugui! :D

cesc, no t'ho discutiré! Madrid té molt de "señorío" i molta elegància, unes avingudes i unes places precioses, i uns entrepans de calamars molt bons... però no té mar i no saben què és el pa amb tomàquet!!! :)
És clar, ja m'ho suposo que es fa per tradició, i com a reconeixement al treball que fan els membres de les forces armades, i que no té res a veure amb, posem per cas, una desfilada a Corea del Nord. Però em va impactar molt veure-ho tot junt, amb tanta gent al carrer.

té la mà maria, sí, sí... molts no són espanyols, ja em vaig adonar... m'he oblidat de posar-ho a la crònica!!

Efrem ha dit...

Bon escrit! Tan de bo i en tinguem més! :)

L'home del sac ha dit...

Una bona crònica, seràs una bona periodista. És la primera vegada que et llegeixo, però m'ha agradat l'estil.
Això de treure els tancs i la legió al carrer em sembla una bajanada sense sentit, i com admet fins i tot en Rajoy, un coñazo...
Per sort és l'únic dia a l'any que els treuen a passejar, perquè l'exercit espanyol té una llarga i gloriosa història. Sempre que han anat fora de l'estat els han massacrat, i a dins de l'estat l'únic que han fet ha estat matar altres espanyols...

Esther ha dit...

efrem, i tant, ja en teniu un altre més! encara tinc limitacions tècniques per escriure-hi :(

home del sac, doncs moltes gràcies! :D és trist, però sí, dins l'estat han matat molts espanyols... uns contra els altres. La guerra civil (totes les guerres civils) és un concepte i una realitat horrible i ben penosa.