04 novembre: Oh!bama (o com ha canviat la comunicació electoral)

Que no sigui perquè no els nord-americans (i nosaltres també, de retruc) no hem quedat avisats des d'ahir al vespre via Facebook: "Hoy es día de elecciones. Ve a votar". Ben gran, ben amanit amb barres i estrelles, ben americà, ben americanitzats estem ja. O no va ser Halloween la vetlla de divendres? Tornant al tema que ens ha pre-ocupat durant tres mesos, a poques hores de tenir unes xifres no provinents d'enquestes que, com molt bé deia l'especial del Magazine de La Vanguardia d'aquest diumenge ens donarà una idea de si el segle XXI serà (o no) nord-americà.

Però l'entrada d'avui no vol discórrer sobre les bondats d'un o d'altre candidat. Perquè, malauradament, per molt que parlem des de Catalunya, des de la Meseta o des d'Europa, no tenim res a dir en unes eleccions que, al cap i a la fi, ens queden a l'altra banda de l'Atlàntic. Aquestes eleccions presidencials americanes de 2008 evidencien que ha canviat la manera de fer comunicació electoral. En els darrers dos segles, els Estats Units han sigut precursors en totes les dèries, tot i que a les eleccions generals espanyoles d'aquest març es va poder apreciar aquest canvi de rumb en la manera de fer campanya. Les joventuts dels partits van jugar un paper important, amb vídeos de suport als seus candidats, vegi's per exemple el "Si tu no vas, ellos vuelven", de les Joventuts Socialistes, i les conseqüents vídeo-respostes com aquesta de, en aquest cas, las Nuevas Generaciones. Un abans i un després també el va marcar el Confidencial Cat, que Convergència i Unió va encartar als diaris catalans un diumenge de campanya.

Però no ha arribat, ni molt menys, l'era del vídeo de campanya no convencional. Anirem més lluny. En les presidencials nord-americanes, Facebook ha mobilitzat milers de seguidors d'Obama i de McCain,. 119.000 seguidors té Obama a Twitter, i el debat s'ha fet palès en aquesta plataforma de microblogging. Joe el Fontaner ha esdevingut un personatge mediàtic més, digne de ser pronunciat en un debat presidencial tantes vegades com la paraula "Amèrica". Fins i tot, Homer Simpson ha volgut votar per Obama i la filla de McCain s'ha posat a bloggejar. Les tonades de moda: "¿cómo, cómo se llama? ¡Obama, obama!", que recorda el reggeaton d'aquell homenàs anomenat Chiquiliquatre, que va fer-se seu també el celebèrrim "Yes, we can". I més que me'n deixo.

I per què és important això?

1) És nou i s'ha d'analitzar en el futur. Tot plegat són vies de comunicació barates i que poden arribar a tot el món. Són útils i globals.

2) Arriba a nous públics, a nosaltres, objectius dels partits polítics. Gent jove, connectada en xarxa i que poden no tenir una opinió definida.

3) Pel seu impacte en els mitjans convencionals. El qui no estan en xarxa s'assabenten també de què passa a les TIC. Però fins a quin punt són importants els mitjans convencionals?

De moment, més a la nostra vora, tenim els intents 2.0 de'n Llamazares, que feia de les seves a
Second Life. Seguirem atents a pròximes convocatòries a les urnes, que potser podem tornar a tastar beuratges com el mític Referéndum Plus. I seguirem amb els ulls posats a Amèrica, fins que ens tornin a atabalar amb qualsevol altra qüestió més trascendental. O potser aquesta n'és la més trascendental?

11 coses a dir:

Noctas ha dit...

Molta atenció amb el facebook perquè a banda de ser un indicador de vot interessantíssim també és una valuosa eina per les multinacionals alhora de contractar futurs candidats a treballar.Es veu que es fiquen el perfil del candidat i miren la correcció de les seves fotos. Ho dic perquè cada dia perdem més privacitat. Algun guillat pot posar fotos teves comprometedores en el facebook i ja l'has cagat...saludus

aniol ha dit...

Hi ha dues coses que m'han sorprès al final ja quan sabem qui ha guanyat:
- Que aquesta vegada no hi hagi hagut cap temps d'incertesa per saber les resultats com va passar en eleccions anteriors.
- Que hagem sentit tantes alabances a l'Obama, però en canvi no s'hagi donat gaire cobertura al nostre país sobre què deia McCain. Curiós i suposo que un gran exemple de la poca objectivitat que hi ha en els mitjans de comunicació (inclòs els públics).
- Em sembla força interessant el blog de la filla del McCain. Sembla que en aquestes eleccions les famílies se les ha vist tants cops com al candidat a vicepresident triat per Obama (ho sigui poques i contades).

- assumpta - ha dit...

Si, alguna està canviant en diversos aspectes...
Realment el mitjans de comunicació no són massa objectius, però això ja no sorpren a ningú. Ara a veure-les venir ...

Esther ha dit...

noctas, estic molt d'acord amb tu. És un indicador de vot i és interessantíssim, però és també perillossíssim. No s'hi pot escriure qualsevol cosa, ni qualsevol imatge, ni donar qualsevol "hug me" a qualsevol. Jo era una d'aquestes escèptiques del Facebook, i em sorprèn veure-hi què s'hi cou allí i com tothom s'ha apuntat al carro. El Facebook és bestial, veurem en què acaba. Saludus!!

aniol, jo també estic sorpresa:
- Recordo que vam tardar dies a saber que Bush jr. seria president de nou. Però ara la diferència de vots ha sigut més gran, i per això no han d'esperar a l'escrutini del 100%. Suposo que és per això.
- McCain ha passat a un segon pla. En canvi, Palin ha saltat a la palestra dels mitjans d'aquí. No és només per la poca objectivitat, sinó per les ganes de sensacionalisme i les picabaralles d'audiències ara que tenim tants canals de televisió, tants diaris i tants mitjans. McCain, un soldat veterà, no ven tant com la novetat del "primer polític negre" que titulava El País ahir, sense més complements del verb (hahaha, el primer polític negre... i llavors, què és la Condolenza Rice?)
- La família es un dels valors en què es fonamenta la societat americana. Michelle Obama i les filles, amb Obama qui compra l'insecticida quan li demana la dona, és la família tipus, però no com la dels Simpson, això sí. És veritat, i el vicepresident d'Obama? On és? Interessant reflexió, Aniol.

assumpta, per desgràcia no existeix l'objectivitat, ni als mitjans de comunicació ni enlloc... A veure com va la cosa...!

Quim ha dit...

El que jo crec és també hi ha un "efecte secundari" que és la saturació: trobar-te l'obama al facebook o twitter o que algú en parles no era precisament difícil, de manera si que hi ha molta informació i breu, però amb "poca profunditat".
Bona reflexió!!
Per cert al teu post has col·locat malament els enllaços ;)

Miquel Saumell ha dit...

Hola Esther!
Jo això del facebook sempre m'ho he mirat amb una certa prevenció. Pensava que era per l'edat però darrerament estic veient que no sóc l'únic, que entre la gent jove tampoc hi ha unanimitat. La gent que fins fa poc passava d’aquestes coses ara comença a valorar la seva privacitat, i això penso que és bo.
Deixa’m dir-te també que posar Llamazares com exemple d'un polític està molt bé però pot ser exemple de tot menys d'èxit electoral: un diputat en tot Espanya i un d'associat a Catalunya. Un resultat molt pobre, t'ho miris com t'ho miris.

Quim ha dit...

@miquel, justament penso que al facebook, això de la privacitat ho tenen clar uns pocs/ques ;)

Wostin ha dit...

Crec que estem vivint el moment més dolç de les Tecnologies de la informació amb l'oportunitat per tothom d'utilitzar mitjans com el facebook, el hi5, els mateixos blogs o el youtube amb tota llibertat. Molt em temo que per desgràcia no som gaire lluny de l'aparició de normatives més estrictes i de la regulació de l'us que en fan alguns. Això acabarà passant en aquests mitjans com abans ha passat en tants altres casos... les persones no evolucionem tant ràpid com la tecnologia.

Fa uns dies vaig sentir una idea que si hi penses bé diu molt del moment que vivim ara mateix: "Fa molt temps que parlem i utilitzem les noves tecnologies... quin dia deixarem de anomenar-les així?"

Un bon post Esther, desitjo que vagi bé per la meseta!! ;)

Esther ha dit...

quim, realment és això que apuntes. Obama estava a tot arreu, molta informació i poca profunditat. Espero que això fos només a Europa, i que els nord-americans tinguéssin clar què anaven a votar.
P.D. Gràcies per dir-m'ho això dels enllaços!! Escric els posts corrents, perquè mana el saldo del locutori... després ho arreglo! Merci!!!

miquel, és molt important valorar la privacitat, i no és cosa d'edat. Hi ha gent sense seny, que empren les xarxes socials a la babalà, i no tenen en compte aquesta privacitat.
M'agrada la teva puntualització. Llamazares va emprar les "noves tecnologies" però la representació parlamentària del seu partit va anar a la deriva. No va tenir èxit, però algú se'n va fer ressò. Un resultat no pobre, pobríssim, menys diputats que algun dels "partits minoritaris" que en diuen alguns dels professors que tinc aquí.

wostin, oh, m'ha agradat moltíssim la teva reflexió. Quan les deixarem d'anomenar "noves tecnologies"? Suposo que igual que vam deixar d'anomenar nova tecnologia al telèfon mòbil o a la càmera de fotos digital... Aviat ;) Gràcies pels ànims, per la Meseta, tot correcte! :D

Esther ha dit...

ja estan arreglats els enllaços!

Quim ha dit...

@wostin, molt ben dit!!!

@esther, per això estem!! De vegades ja passen aquestes coses ;)