Sarkozy vs. la publicitat

Quan hom (el televident ras) llegeix el següent titular s'arriba a dues interpretacions diferents:
França suprimeix la publicitat de la televisió pública en franja nocturna
(via 3cat24.cat)
* El cas és que, des de la vetlla de reis, els 5 canals de l'ens públic France Télévision han deixat d'emetre publicitat de les 20.00 a les 06.00, per a acabar suprimint-la totalment segons una reforma del sector audiovisual que es va aprovar a l'Assemblea nacional francesa aquest desembre.

interpretació I) Una pel·lícula sense talls de publicitat, això estaria bé. Que n'aprenguin aquí!
interpretació II) I doncs? Sense publicitat, com es financiarà la televisió pública francesa?

Deixant de banda la utòpica realitat de la interpretació II, mirarem de resoldre el dubte que planteja la segona pregunta:

"Serán las operadoras de telefonía e Internet quienes aporten el 0,9% de su facturación a través de un nuevo impuesto. Sumado a ello, el resto de cadenas privadas cederán el 3% de sus ingresos publicitarios. Los operadores, supuestamente, tendrán que repercutir el gravamen en la factura de sus clientes."
(vía 233grados.com)
Això no pinta tan bé en aquest -que diuen que serà- l'any de la crisi. La publicitat és la gran font per a financiar tot mitjà de comunicació (no us penseu que, amb els 10 cèntims que ha pujat La Vanguardia faran miracles, no pas, gosaria dir que fins i tot és una pujada de preu simbòlica, per acompanyar els nous temps). Sense publicitat i amb només aquests "nous impostos", l'ens públic televisiu francès no disposarà del mateix finançament.

Però si a sobre s'hi afegeix aquest altre apunt, s'acaba d'embolicar la troca i el president Sarkozy en surt esquitxat:
"Y temen, por ello, que la operación esconda la voluntad de cerrar algunas TV públicas en favor de los intereses de la principal televisión privada francesa, TF1, propiedad de Martin Bouygues, amigo íntimo del presidente Sarkozy y padrino de su hijo menor, Louis."
(via El Periódico)
De ser així -una reforma audiovisual impulsada només per interessos personals-, perilla a França la seva televisió pública, que com les seves homòlogues europees han intentat mantenir estàndards de qualitat amb valors ètics i deotològics versus la telebrossa farcida de publicitat de les privades. Per això les vagues dels periodistes i dels professionals de l'audiovisual avui dimecres a França, i articles com Pour una télé responsable, a Le Monde. Preocupació.

I nosaltres, com voldríem la nostra televisió pública? Ens hauríem d'emmirallar en l'exemple francès?

P.S. Una altra visió sobre el tema, a elliot.cat

15 coses a dir:

L'illa dels monstres ha dit...

Molt interessant el post. Evidentment, els mitjans se sustenten de la publicitat, per molt que això acabi per desesperar als espectadors amb les tonelades d'anuncis, però una cosa o l'altra. I el futur està bastant fotut:

- per una banda, la TDT propiciarà més canals de televisió (tot i que ja veurem quin seguiment i quina qualitat tindran) la qual cosa significarà més segmentació de la població i tocarà repartir el pastís en més trossos. això sobretot afectarà les televisions locals, amb un mercat de compradors d'espais publicitaris menor

- cada cop la gent jove opta més per consumir a través d'internet tant la tele com la premsa escrita. per tant, els anunciants potser a la llarga no veuran tan interessant invertit en la televisió o la premsa

- la crisi, a veure quant dura i a quins nivells

i bueno, varios factors més... la cosa és molt complexa. el que treus per una banda fa que se't derrumbi per una altra

Miquel Saumell ha dit...

Esther,
Les preguntes prèvies que potser ens hauríem de fer són:
• hi ha d'haver diaris públics?
• hi ha d'haver ràdios públiques?
• hi ha d'haver teles públiques?
Les meves respostes són: no, no i no.
Però evidentment admeto que hi hagi qui pensi el contrari. En aquest cas, jo voto (si és que això es pot votar) que és millor que es financin amb publicitat que amb els meus impostos.
L’altre debat, molt relacionat, és que la tele, tal com la coneixem ara, està morta. Amb la tdt tot plegat farà un gir de 180º. Jo ja m’he anticipat i pràcticament no miro la tele, ni la que pago via impostos ni la que pago quan compro un producte d’aquells que posa “anunciat a TV”.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

el temps posarà al lloc totes les cadenes i diaris

salut

aniol ha dit...

Veig que al final t'has documentat. XD

Potser a vegades oblidem que Sarkozy és un neo-liberal. Com quan oblidem que l'Obama també s'aproxima al neo-liberalisme, o que Gallardón no és pas un polític socialista.

Elliot ha dit...

Fa un parell de dies en parlava al meu blog sobre aquest mateix assumpte: http://www.elliot.cat/sarkotelevision/

L'Aniol dóna en el clau, estem parlant de polítics neoliberals (per cert no crec que en Zapatero en sigui pas gaire diferent) que apliquen polítiques neoliberals (sembla evident oi?).

Miquel, jo també m'he preguntat alguna vegada sobre la conveniència de tenir uns mitjans de comunicació públics. És un debat molt interessant. T'enganyaria si digués que tinc clara la meva postura, a més quan he treballat durant un temps a una tele local pública.

Què en penses Esther?

i bon any !!

Noctas ha dit...

No vull cap televisió púiblica. No vull que els meus diners es destinin a finançar partits de futbol que valen molts diners i que no tinc perquè pagar (i sóc aficionat al futbol)..saludus i Sarkozy em recorda a Jean Paul Belmondo...

Esther ha dit...

illa dels monstres, i tant que el futur està fotut...! :(
• No ho veig tan negre la qüestió de la TDT, a nivell estatal potser sí, per això que comentes de més canals, més formatgets publicitaris. Tot i així, crec que a nivell local la TDT pot motivar a altres empreses que fins ara no s'havien anunciat a la TV, ja que tindran la certesa que arribaran al seu "públic" amb unes condicions més bones que amb l'antena analògica d'ara (amb boira, ara està estereo, ara mono, ara es queda sense veu...). Aposto que la tele local tindrà a molt a dir en els propers anys.
• Estic d'acord amb tu que internet és un bon reclam per als anunciants, i que a la llarga trobaran la manera de treure el màxim de beneficis, però fa una hora escolar.net ha publicat que adn.es tanca, i no en serà l'únic gratuït i/o portal d'internet: http://www.escolar.net/MT/archives/2009/01/adnes-cierra.html. Cal una manera que garantitzi guanys a aquests anunciants d'internet.
• I la crisi, i la crisi, no ens oblidem... el panorama no convida a l'optimisme.

Miquel, jo crec en els mitjans públics utòpics, en això que diu l'estatut que "correspon als poders públics de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religió. En el cas dels mitjans de comunicació de titularitat pública la informació també ha d'ésser neutral".

I UN BE NEGRE AMB POTES ROSSES. Això no és així, i no ho serà mai, i no hi ha d'haver ni diaris públics, ni ràdios públiques, ni teles públiques del color de qui té la paella pel mànec. Per tant, tal com són les coses, no n'hi haurien d'haver. Ho hauria d'haver escrit entre cometes o en cursiva això de "han intentat mantenir estàndards de qualitat", però entre tots podríem fer una llista ben llarga de personatges i programes que m'esgarrifa que paguem amb els nostres impostos, i més amb el nostre finançament sense xifres. Si realment la televisió pública fes el servei al ciutadà que hauria de fer, no em doldria tant pagar, perquè per alguns és l'única manera d'informar-se. I els qui viuen en l'ignorància no són bons per a la resta de la societat.

Coincideixo amb tu amb que la televisió tal com es la coneixem ara està morta. Com la ràdio convencional: ara vas a la pàgina de RAC1, et descarregues el "Minoria", cap a l'iPod, i l'escoltes al metro (per posar un exemple). Amb la TV passarà igual, al final tindrem "programes enllaunats", al gust del consumidor. A més, fa pocs dies a la premsa es va publicar sobre com ens estem passant a internet, en detriment de la TV.

Esther ha dit...

Té la mà Marià, paciència, ens cal mooolta paciència :)

Aniol, és clar, no ve de nou que Sarkozy impulsi la iniciativa privada. Bo o dolent? Tan de bo jo fos macroeconomista per anar més ben encaminada en aquests temps que corren... Obama, com que ell no es pronuncia encara en temes candents com el conflicte de Gaza, jo tampoc no m'hi pronunciare encara sobre ell i la seva política que encara està per veure. I jo trobo que Gallardón juga un paper: la seva antagonista és l'Esperanza Aguirre, i se'n surt prou bé amb això de ser un "polític atrapalo-todo". Però, com diria Pujol, això no toca avui :D

Elliot, se m'havia passat per alt la teva actualització. Zapatero ara és molt proper a Sarkozy, per raons de cadires, però hi pensaré a veure si és neoliberal o no :) Sobre la conveniència de tenir mitjans públics ho tinc clar, i és el que li comentava a dalt al Miquel: SÍ, si garanteixen informació neutral i de qualitat a sectors de la població que ni naveguen per internet, que ni obren un diari i ni sintonitzen la ràdio (fent enquestes pel treball de recerca de batxillerat, em sembla que un 6% de la població només s'"informava" a través de la televisió, fa ja 4 anys del treball, però); NO, si es llancen els diners del contribuent amb informació esbiaixada i programes brossa.

Noctas, hi ha partits de futbol d'interès nacional, hehehee... Montilla com a ministre d'Indústria va estar lluitant per la llicència del Mundial 2006 (o alguna cosa així), que al final va ser per la Sexta. La calerada que els devia costar tot plegat... Al final, m'està agafant mal de panxa pensant després d'haver-me posat a pensar com es gasten els nostres impostos...

Quim ha dit...

Em costa pronunciar-me ara mateix, perquè per a mi tot esta més diversiticat i pot ser és periode encara de prova....
Et deixo una referència més, el fundador del wikipedia

http://joanantonibaron.blogspot.com/2009/01/notcies-de-la-xarxa.html

(la noti és de la vanguardia però com has d'estar subscrit...)

Esther ha dit...

Quim, llàstima que no es pugui fer més gran el jpg de La Contra! Jo em quedo amb la frase que destaca Baron: "No pronostico el fin de la publicidad, sólo constato su transformación radical y con ella la de los medios".
Moltes gràcies per enllaçar-ho!!! :D

Elliot ha dit...

Molt interessant el debat que s'ha generat a partir de les opinions de l'Esther. En parlaré al blog en breu.

salutacions

jnqm ha dit...

Miquel
jo dic sí sí i sí

sí a l'escola pública a la sanitat pública als transports públics i als mitjans de comunicació públics

tot a mans dels privats, per què ets emblaria més net? millor? no!

una altra cosa és el finançament

sóc partidari d'uns mitjans públics SENSE publicitat però amb garanties de finançament via un cànon o a percentatge dels beneficis dels privats com han fet a França (encara que allà potser ho hagin fet com dieu amb una altra finalitat)

de vegades parlo d'aquestes coses
...

janquim

Esther ha dit...

Janquim, bé, en Miquel és bastant radical sobre el tema de les televisions públiques. Jo, com li deia, les defenso les televisions públiques, però no com estan concebudes ara mateix i com les estan fent funcionant.

Una televisió sense publicitat a casa nostra? De moment em sembla bastant utòpic, però potser algun dia.

Moltes gràcies per passar-te per aquí!!!

Miquel Saumell ha dit...

Hola Janquim,
Primer de tot, dir-te que et vam trobar a faltar l’altre dia a l’Ateneu, i també que he tingut una agradable sorpresa al llegir-te aquí, un bon lloc de debat. L’Esther és encara molt jove però hi toca molt.
I sobre el tema que ens planteja l’Esther poc més puc afegir. Constatar la radical divisió d’opinions i felicitar-nos tots plegats que ho puguem discutir aquí sense que cap de nosaltres corri al risc d’anar a la presó per discrepar com passa en altres indrets on l’estat pretén controlar-ho tot.
I a l’Esther dir-li que jo ho veig just a l’inrevés, és a dir, la radicalitat la veig molt més de la banda dels que defensen un estat que ho controli tot, incloent-hi l’escola, els hospitals i els mitjans de comunicació. Precisament jo em considero una de les persones menys radicals de Sarrià i part de l’estranger.

Esther ha dit...

Miquel, hehehe, radical ho havia dit en el sentit que la teva visió era totalment diferent a la de'n Janquim. Encantada d'anar llegint les teves opinions des de Sarrià.