La China town madrilenya

De manera anecdòtica -la dèria només ens va durar un sol mes, l'agost de 2008- vam girar el cap a orient per a fixar la mirada sobre Xina i les seves Olimpíades mediàtiques. Després arribaria el conseqüent oblit: nosaltres capficats amb el nostre occident i el "Yes we can" que, tot s'ha de dir, ens toca de retruc. Fins i tot, ens vam arribar a interessar pel molt a dir que tenia el gegant asiàtic (vet aquí una entrada de temps ençà 28 juliol: Es ven al món un país sencer. Raó: Xina). Però n'estic segura que no ens hem arribat a preguntar mai què és el que els interessa als xinesos de nosaltres.

Bé, doncs us en puc fer cinc cèntims. En l'era post-Jocs Olímpics, amb l'increïble Phelps fumant marihuana, als xinesos els interessen personatges com Soledad Mestre, la delegada del Govern a Madrid, Hamilton, Obama -com no-, José Luis Rodríguez Zapatero o qüestions relacionades amb el PP i esdeveniments que tenen lloc a San Lorenzo de El Escorial. En el mateix exemplar de 80 pàgines també hi tenen cabuda preguntes traduïdes al xinès de l'examen de conduir de la DGT i breus de moda de l'últim número de la Marie Claire -o això he entès jo, que jo de xinès no en sé ni un borrall-. Ben farcit d'anuncis amb telèfons amb prefix de Madrid, adreces de llocs entre Pinto i Valdemoro, i indicacions que t'han de portar a la boca del metro de la plaça d'Espanya. Ben curiós, tot gentilesa del botiguer d'una de la vintena de botigues de "Alimentación y frutos secos" del meu barri a Fuenlabrada.

I és que, segons l'agència Efe i en paraules del conseller d'Immigració de la Comunitat de Madrid, a la metròpoli i rodalies hi resideixen més de 40.000 xinesos, el setè grup de nouvinguts en importància de la Comunitat, amb 6.500 empresaris i autònoms enregistrats. Déu n'hi do, i constatem que ben informats ho estan, almenys setmanalment amb aquest diari madrileny. A Catalunya, hi tenim referents com el Catalonia Today -del grup El Punt i escrit en anglès, però des del punt de vista català-, tot i que desconec l'existència de publicacions d'altres comunitats immigrades.

10 coses a dir:

laiagmartin ha dit...

És molt curiós la veritat... el Catalonia Today l'he llegit uns quants cops, sobretot quan m'havia de preparar per al CAE. Això em recorda que hauria de llegir més notícies en anglès... *aix* :)

L'illa dels monstres ha dit...

Ostres. Amb aquest diari es demostra que els xinesos potser estan més interessats amb què passa "aquí" més del que ens pensem. O és que són realment més tancats i fan diaris en xinès enlloc de llegir els d'"aquí"?

Alba ha dit...

Curiós... crec que amb això demostren que estan interessats amb el que passa al lloc on fan la seva vida, que ara és "aquí", i suposo que fer-ho amb la seva llengua els és més fàcil que fer-ho amb català o amb castellà, almenys, fins que no la dominin...

Noctas ha dit...

Colló que bé escrius Esther., dus el periodisme a les venes, t'ho dic molt en serio perquè deus pensar que sempre et llenço floretes però si t'ho dic és perquè ho pensó de debò.,la Xina pot arribar a ser la primera potència mundial precisament per la curiositat que els du a copiar dels altres tot el que els pugui beneficiar a ells i Espanya no és l'excepció....saludus campiona!!!

òscar ha dit...

tot el que expliques esther, em trenca l'idea que en tenia d'ells com d'enghetats (me l'acabo de inventar, crec) i molt poc interessats per res que no sigui el que passa al seu llunyà país.

coi de tòpics! :)

aniol ha dit...

Déu n'hi do. Que n'esteu de distrets.
Si el diari fos en japonès, ja em veig als otakus agafant-lo desesperats. XD

bobbin ha dit...

Ni hao!

Curiós, que tinguin un diari els xinesos! Jo sempre els havia près per una amenaça de gent tancada que s'anava ficant al meu barri i anava desplaçant als botiguers de tota la vida a base de obrir sabateries de dubtosa viabilitat. Encara que ja podria ser un diari on no deixessin de llençar-nos pestes i renecs, això els humanitza!

Bueno, a part dels jocs olímpics (que després d'aquestes cites les ciutats entren en una ressaca en forma de crisi, i no hi ha manera de salvarse'n), amb la fama del gegant asiàtic i del nou ordre mundial, tothom s'oblida que el que és important no és arribar sinó mantenir-se.

Zàijiàn, Esther! Com no t'ho havia pogut dir abans, m'alegro que tornis a escriure regularment... que alguns ja picavem pedrafoguera i ens frustrava el senyor Obama.

Esther ha dit...

Laia, i crec que no és l'únic diari xinès a Madrid, vaja, que n'hi ha un altre... a més de Latino, el diari de la comunitat llatino-americana... tot i així, seguiré investigant :) El Catalonia Today també l'agafava jo de l'EOI, quan encara era un diari i no una revista com ara... Jo també hauria de llegir més en anglès, que ho tinc rovellat!!!!

Illa dels monstres, bones reflexions! Tot i així, demostren que existeix cert hermetisme en tot plegat... i mira que els he demanat el diari uns quants dies, i es resistien...!!! Tancats ho són, però a Catalunya ho són més que aquí -tot i que a casa nostra no hi ha tants, Fuenlabrada n'està ple, de xinesos!-. Tot i així, m'agrada la reflexió que has fet, aquesta me l'apunto!

Alba, no crec que sigui qüestió de que no dominin el castellà -que ja ho fan-, sinó mostres com la del diari fan evident el que deia l'Illa dels Monstres, que hi ha cert tancament tot i estar interessats en nosaltres... Curiós, curiós! ;) Merci per passar-te!

Noctas, no, no, no... colló Noctas, que sempre em treus els colors!!! Gràcies!!! :D Si en alguna cosa s'ha destacat la Xina és en l'art de saber copiar, del mimetisme, i això, sens dubte, els ha portat (i els portarà lluny). Mmmh... però això de la curiositat a què et refereixes, les padrines sempre diuen "la curiosidad mató al gato". Veurem, veurem com evoluciona el gegant asiàtic.

Òscar, coi de tòpics! que si els catalans som "de la virgen del puño agarrao", com m'han dit per aquí... Tens raó. Però tot i interessar-se per nosaltres -i adaptar-se al nostre savoir faire, i muntar els seus negocis-, si que trobo que un xic enghetats ho estan, hehe, s'accepta "enghetat", a partir d'ara crec que faré servir la paraula! :D

Aniol, ui, no ho saps prou. A Fuenlabrada no tens temps per avorrir-te, surts al carrer i tot és digne de menció (potser és cosa meva, que sóc molt impressionable). Els otakus ja en tenen prou amb un cafè al bell mig de Madrid, només per a otakus...

Bobbin, ni hao! :D vols dir que no són viables les sabateries xineses? M'aposto el que vulguis a que salvaran el PIB de l'Estat espanyol aquest any ;) Els humanitza als nostres ulls, és clar, que tinguin un diari -i un diari digital també, que m'ho va explicar el xinès però no em vaig quedar amb la copla-, i estic molt d'acord amb tu que el difícil és mantenir-se a la "cresta de l'onada".
P.S. Veus que jo sabia que hi havia algú que ja devia d'estar fart de veure-li el careto a Obama en aquest bloc? No m'equivocava, hahaha

Vier ha dit...

Sí que s'interessen per coses estranyes, aquesta gent :P

Esther ha dit...

Vier, ui, doncs no ho saps prou! Però tampoc no són coses tan estranyes, almenys ja he trobat resposta a perquè es presenten a l'examen de la DGT sense gairebé anar a classe de teòrica del cotxe!