D'Alcobendas al cel

Avui impregnarem aquest bloc de glamour. Poca broma, que el que hi ha a la banda esquerra d'aquestes quatre línies escrites en Arial és més que una Estrella del Passeig de la Fama de Hollywood. És una tapa d'enllumenat públic de la il·lustríssima casa de la vila d'Alcobendas, que si ahir era la ciutat on viure de lloguer més cara de tota la Comunitat de Madrid -segons 20 minutos-, avui té una filla predilecta, la Penélope, la noia del Mango i del Jamón Jamón.

Dic jo: i la predilecció és cosa d'un sol dia? Bé, potser hi té a veure el teatre Kodak i un vestit vintage de Balmain (oh!). Però avui els diaris anaven plens de records i records sobre què feia i què desfeia la Penélope, dels seus veïns, professores i conciutadans. Ah, si les tapes de l'enllumenat públic parlessin, de ben segur que també vendrien exclusives sobre si els seus peus d'actriu hollywoodenca i/o alcobedenca calçats amb Louboutins les han fregades!

La fotografia: a Alcobendas capital, tan gran en població com Tarragona, que aquest matí per coses de la vida he acabat allà, ciutat in a l'altra banda de los Ángeles des d'això: I grew up in a place called Alcobendas...

12 coses a dir:

aniol ha dit...

Jo només em vaig al·legrar que Wall-E guanyés un Òscar!
Els demés premis m'eren bastant indiferents perquè la majoria de les pel·lícules no m'atreien i ni les havia vist. Potser encara deixaria a banda l'Òscar a Ledger, perquè era lo únic bo de aquella pel·lícula de Batman.

L'illa dels monstres ha dit...

espero que aquestes cròniques del passat de Penélope també recullin les nefastes i penoses interpretacions dels primers anys de carrera. Dels últims anys ja no opino, perquè un bon dia vaig decidir no veure'n més on sortís ella, perquè m'acabava esgarrant qualsevol pel·lícula

bobbin ha dit...

I qui no es pot sentir temptat de parlar d'algú famós si sap alguna cosa per tonta que sigui, si tens un micro a la boca i sobretot, saps que et faràn cas?

Sembla que al menor rastre d'èxit, les anècdotes es converteixen, per insignificants que siguin, en versos de un cantar èpic i magnífic sobre la vida de la persona famosa en qüestió.

BTW: Tarragona "chana" molt més que Alcobendas!!

Noctas ha dit...

Gran post Esther. Si les tapes de les clavegueres parlessin a saber que ens dirien de la Pe. A mi em cau molt bé la Pe., és una gran actriu i té molt clares les coses....SALUDUS

Josep (sl) ha dit...

En resposta al comentari que m'has fet. Del text votat en referèndum el 18 de juny del 2006.

ARTICLE 1. CATALUNYA
Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica.

ARTICLE 8. SÍMBOLS DE CATALUNYA
1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne.
2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya.
3. La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre.
4. L’himne de Catalunya és Els segadors.
5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari.
6. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon als altres símbols de l’Estat.

Esther ha dit...

Aniol, sí, Wall-e es mereixia l'Òscar a la millor pel·lícula d'animació... peeero, no creus que també s'havia d'haver endut el premi als millors efectes sonors? Perquè aconsegueix transmetre molt sense diàlegs...
No crec tampoc que l'únic bo de la pel·lícula de Batman fos Heath Ledger (que li va sortir brodat el paper del Joker!), crec que el muntatge també era espectacular, però bé. Jo la que encara he de veure és la d'Slumdog Millionaire...

Illa dels Monstres, per desgràcia del dolent no en diuen res i si t'hi fixes, ara el bombardeig és d'anuncis de l'Oréal (afinador de poros, laca Elnett, etc, etc) protagonitzats per ella. Van tenir bona vista els de l'Oreal, i Nacho Cano també, tot s'ha de dir.

Bobbin, què hi farem. Els micròfons són armes de destrucció massiva i amplifiquen la veu d'aquells que no haurien mai d'haver obert la boca. Oh, i és clar, és que l'èxit és molt llaminer...
BTW, vols dir que Tarragona "chana" més que Alcobendas? Chana en el sentit chanante? No et sabria dir, només et diré que Fuenlabrada (per a mi, eh!) és com l'escenari de la sèrie Aida.

Noctas, i tant, si les tapes de claveguera parlessin... Gran actriu ho és, si més no li han donat l'Òscar, tot i que no és de les meves preferides (per a mi la millor és l'Angelina Jolie, perfecta en acció i en drames i intriga com l'última de Eastwood, i d'actors, doncs em quedo amb en Clooney, bon actor i bon director, i amb en Ben Stiller, pero no amb l'última pel·lícula, la de Tropic Thunder). Que la Pe tingui molt clares les coses, no t'ho discuteixo, a més, és clau en la vida. Saludus! ;)

Josep, ah, doncs moltes gràcies!!! Ara ja ho veig més clar això dels símbols... Mira que tinc el llibret de l'estatut aquí i mai no he trobat el moment de mirar-me'l... Et responc al teu bloc!

òscar ha dit...

el pullitzer, o una versió més nostrada, te l'haurien de donar a tu esther.
ets una crack que gaudeix de tota la nostra predilecció!!!
petons!

Esther ha dit...

òscar, ni de lluny!!! :)
encara n'he d'aprendre molt, molt i molt!!! moltes gràcies pels ànims!!!

laiagmartin ha dit...

Diria que mai he vist una pel·lícula on aparegués la Cruz, però tot el que té regust a Almodóvar ho he acabat evitant. Tot el que tingui referències cañís ho avorreixo profundament.
Tot i així, miraré de descarregar-me Vicky Cristina Barcelona, Milk, Slumdog Millionaire... de fet m'he de posar al dia de tantes coses, aiiiiiiiiix. :p
Estic d'acord amb l'Aniol, estic molt contenta que Wall-E s'hagi endut un Òscar a la millor peli d'animació. Crec que és al·lucinant que una pel·lícula pugui expressar tant amb tant poc diàleg -i sense textos explicatius! :)

Re, que tinguis un bon capde wapa! (K)

Anònim ha dit...

Acabo de veure Vicky Cristina Barcelona i no val res de res. La veritat és que un pot perdre el temps mirant una altra cosa o llegint un llibre. Quina mer.. de film, la Pe, com sempre, malament, fatal. Dels Oscars millor no parlar...

- assumpta - ha dit...

Aquest potser és l'any on he anat més perduda amb els òscars.
He sentit diverses persones que han estat contentes per Wall-E, però poca cosa més.

La PE, NI FU NI FA. A mí no em fa el pes, però de gustos ni ha per a tot.

Coincideixo amb l'opinió que fa "l'anònim" de Vicky, Cristina, bcn. A mí també em va decebre molt i molt. I mira que en Woody Allen m'encanta en gairebé totes les seves obres (hi actui o no) (de menjada de tarro o de riure),però aquesta rien de rien. :(

Ai si les clavagueres parlèssin !
ja tents tota la rao, Esther, i tant!

;)

Esther ha dit...

Laia, jo per exemple, La niña de tus ojos, amb la copla en alemany de la Penélope la trobo bastant bona, en canvi, Volver només la vaig mirar cinc minuts i vaig treure el DVD... Jo també trobo que Wall-E està molt ben treballada i que expressa moltíssim!!!

Anònim, home (o dona!), llegir un llibre no és una pèrdua de temps, hehehe... Cert és que als Oscars no plouen mai els guardons al gust de tothom... :)

Assumpta, és veritat, l'Allen té moltes bones sortides a les seves pel·lícules (Scoop la vaig trobar molt bona!), però aquesta poca cosa... Ai, sí, si les clavegueres parlessin! ;) Gràcies per passar-te per aquí! :D