Què hem après (o no) des de l'11-M?

Impossible aturar-se a pensar mentre saltes els esgraons mecànics de dos en dos a Atocha. L'anar de bòlit dels madrilenys s'encomana. La meva conclusió és que mai no baden a la passarel·la que hi ha sobre les vies de rodalies per cert rau-rau crònic que se'ls instal·la a la panxa, i a mi, forastera, també. Avui, però, el rau-rau torna a surar a l'ambient, perquè també és impossible oblidar-ho. Fa 5 anys de l'11-M i fa 5 anys que tracem conclusions de tot plegat. Les meves, les següents:

- L'11-M va ser la màxima apoteosi d'alguna cosa que encara avui no sabem ben bé el què. Estàvem davant del joc d'uns pocs i nosaltres érem espectadors. Els rols van canviar. Havia nascut una nova generació de ciutadans que van saber organitzar-se i convocar-se. Que ja no eren espectadors.

- El vot va ser imprescindible. El destriar la veritat de la mentida també. L'autoconvocatòria via SMS i correu electrònic ho va fer gairebé tot. Qui va fer saltar l'espurna? Alguns deien que Rubalcaba havia convocat la manifestació del dia de reflexió, però no ho sabrem mai. El que és imporant és que va ser de les primeres vegades que es va saltar de la xarxa al carrer.

- Es va fer patent que la generació més jove era més hàbil tecnològicament. Van sorgir les cibermultituds, que es congreguen i incomoden el sistema. La ciutadania ara és vigilant, viu el que és real i es mou on-line. I salta a la palestra quan les coses van maldades.

5 anys després d'aquell dia d'examen de filosofia i pluja, NO AL TERRORISME!

10 coses a dir:

L'illa dels monstres ha dit...

La veritat és que van ser quatre dies (de l'11 dels atemptats al 14 de les eleccions) absolutament intensos i apassionants, en el sentit en què es va veure una població pendent al 100% del que estava passant, parlant i debatent, etc. Encara recordo estar el dissabte a la nit al bar on sempre anavem i la gent mirant la tele amb el 3/24 posat i tothom atent. Llàstima que hagués de ser a base d'una massacre, però ja se sap que aquí ha de passar algo gros perquè moguem el cul.

aniol ha dit...

Després d'aquell dia... Em va quedar més clar que tots aquests atemptats no són com ens els expliquen, dubto molt més sobre qui diuen que els organitza i qui els crea realment al final, des d'on interessa que aquests atemptats se succeeixin,... Moltes coses, moltes mentides, i que la gent per por a pensar-hi ha anat deixant fer bestieses als polítics.

Leandro ha dit...

Lo que dices estaba bien para el 11-M pero no creo que para ahora. La opinión del votante, joven o mayor da igual, está tan secuestrada y sin elección que ni habiendo casos claros de corrupción (ahora no estoy seguro cuáles fueron las comunidades y ayuntamientos en que se probó la corrupción) su Gobiernos volvieron a ganar; otro tipo de ejemplos como Euskadi o Extremadura llevan con el mismo partido desde la Democracia y seguirán ganando.
Las nuevas tecnologías, sí, han cambiado y cambiaran la forma de comunicar y de organización pero al igual que sirven a pequeños grupos fuera de las fronteras del sistema también son utilizadas dentro para atraer y convencer.
Por cierto, he pasado al lado del monumento feo al 11-m y estaba a reventar

Anònim ha dit...

La desgracia és que tots els partits polítics la van cagar amb el tema, que són tots uns pocasoltes i tots volen treure profit de tot. Fins a on hem arribat? Quina falta de sensibilitat i d'humanitat en aquests temps que corren. Ens estan prenent el pèl com volen i la societat semblem "borregos"

Noctas ha dit...

La manipulació polítca dels sociates i els peperos va ser de jutjat de guardia. El que varem aprendre és que els polítucs són capaços del pitjor per adquirir el poder i guanyar unes eleccions..saludus

Esther ha dit...

Illa dels Monstres, va repetir-se malauradament l'atenció mediàtica de 11-S, amb la diferència que ens tocava més a prop... Recordo que sí, que tothom estàvem enganxats a la televisió i fins i tot vam escoltar a classe la ràdio tots plegats durant tot aquell dia. I la manifestació en contra del terrorisme a la tarda, a la plaça del Pati de Valls va ser massiva.
Cert, llàstima que només una massacre ens posi en alerta.

Aniol, va ser tot una mentida molt gran, molt exagerada... Miraves TVE1 i ho comparaves amb el que deien a TV3, per exemple, i era una vergonya... Encara no sabem ben bé qui els va organitzar, si un grupet aïllat a l'Estat espanyol o bé va ser part de l'engranatge d'Al-Qaeda. I aquests polítics que els hi vam anar deixant fer (i dir) bestieses encara conserven els seus càrrecs...

Leandro, sí, quizás si sirve sólo para el 11-M, aunque yo veo que eso marcó un punto de inflexión. Ya sé, por ejemplo, que en Boadilla del Monte no van a empezar a enviarse unos a otros SMS autoconvocándose en la plaza del pueblo por la corrupción de sus políticos, pero lo del 11-M nos ha enseñado de que remotamente eso podría ocurrir en otros casos y que las cibermultitudes estas pues pueden conseguir bastante. La unión hace la fuerza. Aunque al final saldrán los mismos gobiernos en todos sitios, estoy de acuerdo, porque poca opinión y criterio tenemos... Y claro, que no hay que olvidar que dentro del sistema también se usan las nuevas tecnologías para persuadir, veáse a Patxi López con camiseta burdeos en Tuenti y Facebook.

Anònim, oi tant, no se'n salva ningú d'aquesta història! Ni Populars -els dolents de la pel·lícula- ni els socialistes -que no s'esperaven guanyar, i he sentit a dir que no tenien ni projecte de govern perquè no s'esperaven una majoria com la que van tenir-. Tots van dir mentides, n'estic segura. Però, és clar, que sempre ens haurem de quedar amb els menys dolents, oi? ;) Falta de sensibilitat? I tant! Ara han passat 5 anys, i ja no ens recordem... Que ens prenen el pèl? Ja ho pots ben dir! Ara bé, que la culpa és nostra per deixar-nos prendre el pèl pels polítics de torn...

Esther ha dit...

Noctas, i tant que va ser de jutjat de guàrdia...! Com es tiraven els trastos al cap! Subscric el que dius: són capaços del que sigui per la victòria. Saludus crack!

Laia ha dit...

hola ester! després d'un temps torno a la blogosfera! respecte al teu escrit... buf... jo recordo que van ser uns dies molt impactants, primer perquè no se com però realment ens vam adonar del fet que ens estaven estafant i que allò no ho podiem permetre de cap de les maneres, recordo que feia segon a la uni i amb els companys al bar miravem incrèduls les notícies i els diaris, durant aquells dies. Concretament el de l'atemptat una amiga via sms em va avisar que eta havia fet un atemptat... quan vaig obrir la tele ens vam adonar que alguna cosa molt pitjor havia passat, no era pas Eta, uf.. i només pensar-hi se'm posa la pell de gallina!!! m'agradaria pensar que una nova societat més compromesa, responsable i optimista està naixent, hi puc confiar???

bobbin ha dit...

Exacte! No al terrorisme.

Em sembla extrany llegir conclusions, d'aquest tema que ningú sembla haver-ne tret del tot. Encens la radio i sents que encara hi ha més d'un que assenyala.

Van ser uns dies on van passar masses coses. Massa coses com per frivolitzar com s'ha fet. Els polítics no van estar a l'alçada de les circumstàncies. Potser per tenir eleccions tant a prop, era millor fer servir els morts com a arma.

Jo recordo els sms's del "pásalo". Van ser la clau per mobilitzar tanta gent. El que no estic del tot d'acord és això que saltem a la palestra. No se si el cyberespai és més punt de reunió. Però no ens fem notar més per tenir més possibilitats.

Esther ha dit...

Bobbin, en certa manera, crec que la societat no ha tret cap conclusió així clara i convincent sobre el què va passar. Jo també recordo el "Pásalo"... Potser la cosa encara estava una mica verda -i encara ho està- per a considerar internet com a punt de reunió, però intenció de ser això tenia. Fer-nos notar més quan alguna cosa és injusta? No, encara no s'ha donat el cas.