El remei casolà de la Hillary


Portem un cert temps que només fem mans i mànigues per a quadrar números. Que clamem al hope i al change. Que els europeus tenim fixació amb Obama i els miracles que ha de fer -en imperatiu, és clar- amb l'economia. I que tremolem en pensar en una solució al finançament.

Vet aquí que tenim un problema. Els diners són l'entrebanc principal. Tot i que, segons el meu parer, el nostre mal és que busquem remei en algun ésser, institució, divinitat que lluny queda.

Vet aquí la solució de la Hillary Clinton: a casa trobarem alguna cosa que ens fa nosa i que ens ajudarà a sortir del garbuix que ens incomoda i no ens deixa dormir. La Vanguardia, aquest dissabte, ho explicava molt millor -i també el web oficial de la secretària d'Estat nord americana-:

"La última idea ha sido organizar una especie de lotería. Quien entregue un mínimo de cinco dólares (menos de cuatro euros) a Hillary Clinton entrará en un sorteo. ¿Los premios? Un día con Bill Clinton en Nueva York".

És a dir, la senyora Clinton ha de pagar els deutes per la seva campanya electoral, i no ha trobat res millor -i més econòmic, i més rendible- que "llogar" el seu marit per un dia, un ex-president dels Estats Units (amb valor afegit per haver estat esquitxat per la polèmica). Bon reclam aquest! Per treure's el barret.

Fem com la Hillary, que potser no recaptarà els 4 milions i mig d'euros que deu, però podrà tapar uns quants forats. Proposem algú de casa i lloguem-lo, treiem-li rendiment, aprofitem-nos-en. Per desgràcia, és difícil trobar algú aquí a l'alçada de'n Clinton. Deu ser aquest el perquè de buscar sempre algú fora de les nostres fronteres que ens tregui les castanyes del foc.

8 coses a dir:

aniol ha dit...

Podria dir que és escandalós vendre's la companyia del marit...
Però em quedaré amb l'anècdota i recordant les múltiples crítiques que va rebre aquesta dona al voler allargar massa la seva pugna personal amb Obama.

L'illa dels monstres ha dit...

Que els Clinton necessiten tapar forats? Però si deuen tenir carretades de ciment verd...

Per cert, si hagués estat al revés, que l'home hagués "llogat" la dona n'haguéssim sentit més a parlar del tema

bobbin ha dit...

Doncs és una bona pensada, i tant! Però em fa gràcia, sembla com si tot això s'hagués muntat sense haver comptat amb el veredicte de Mr.Clinton (encara que després de tot, cal?). Suposo que ho haurà llegit al diari el pobre home...

Ho podriem extrapolar a Catalunya? l'únic personatge "polític" que es podria llogar seria la Marta Ferrussola, però no... seria com acceptar pop com a animal de companyia (salvant les diferències). CDC no treuria un duro.

Per cert, no se si volies dir això, però 100% d'acord amb el teu parer. Per sortir de la crisi busquem noms, quan el que hauriem de fer és el contrari, treure'n.

Noctas ha dit...

Ja cal que vigili al seu marit. Qui et pega les banyes te les segueix pegant segur. Si guanya el sorteig una noia maca ja veig un escàndol de fel.lació que de nou seria molt divertit...saludus campiona

Alba ha dit...

M'encanta, perquè es qualifica de premi "exclusiu"... si es que com dius, no hi ha ningú comparable al Clinton... Ja veurem a veure quants diners recaptarà...

M.Z. ha dit...

Jo em quedo amb el que diu L'illa: si fos al revés, l'home que lloga la dona, ja hi hauria molta més polèmica.

De totes formes, aquests americans estan sonats, i segur que una bona carretonada de gent picarà i participarà en el sorteig...

Anònim ha dit...

Esther, m'agrada molt el teu bloc, és molt fresc i actual i fa pensar molt. Deixa’m que digui aquesta gosadia:

Per cert, seguint en aquesta línia aquí, el que hauria de fer la nova ministra d’economia, la Salgado, és proposar al Zapatero una cosa semblant com la següent; fem una rifa i que cada català posi 6 euros de la seva butxaca, ja no vindrà d’aquí, si tenim en compte que ara hi ha 7.364.078 de catalans, i si les matemàtiques no fallen, en trauríem la magnífica xifra de 44,19 milions d’euros. A continuació els donem a Madrid, i a canvi de tot plegat, sortegem entre tots els catalans que el que guanyi tindrà el plaer de poder clavar-li una “patada al cul” (en el sentit figurat de la paraula) de campionat al president espanyol, a la seva vicepresidenta 1a, al Chaves, i al ex-Solbes, per incompetents i desconsiderats amb Catalunya, i de pas, amb les engrunes que ens retornaran de Madrid en forma de “finançament”, també sortejarem la possibilitat de poder repartir “veces” al Montilla, al Puigcercós i al Saura disfressats de coloms foscos a la Plaça de Sant Jaume, ja m’ho imagino (ahhhh...), penso que hi hauria gent que pagaria molts diners per poder gaudir d’un plaer com aquest. I com que els polítics actuals són uns poca vergonya i fan el que volen amb nosaltres, penso que com és que aquesta idea encara no se li ha ocorregut a cap cervellet pensant del ministeri d’hisenda espanyol o català? per vergonya? per dignitat? ah no!!! que no en tenen...

Esther ha dit...

Aniol, d'acord, al final se la va criticar perquè va allargar massa la contesa electoral. I ara ha quedat oblidat, però hi havia bastants probabilitats de que la Hillary acabés guanyant davant un desconegut Obama. Jo hi confiava bastant i, de fet, aquesta dona sempre m'ha transmès confiança i seguretat. I ho seguirà fent.

Illa dels Monstres, no t'ho discuteixo que tinguin diners a carretades! Cert, calia mirar-ho des de l'altre punt de vista! Si hagués sigut en Bill Clinton qui la llogués, no vull ni pensar què haurien dit...

Bobbin, hahahahaha, em jugo qualsevol cosa a que el Bill Clinton ho ha sabut pels diaris!
Extrapolar-ho a Catalunya. Complicat. Més difícil seria fer-ho a Madrid. Imagina't que es sortegés un dia amb l'Ana Botella (silenci a la sala). Mira, amb la Sonsoles es podria fer alguna cosa internacionalment, que els diaris anglesos la venien, quan encara no se sabia si anava a la Cimera o no, com la nova "Carla Bruni".
PD. Sí, més o menys volia dir això :)!però el post d'avui m'ha quedat una mica confús...

Noctas, La Vanguardia (o potser era en algun altre lloc on ho vaig llegir..., ara no ho sé) deixava ben clar que el que es duria a terme durant la cita amb Bill Clinton eren vàries activitats "interessants" a Nova York, així que ell sabrà...

Alba, sí, sí, passar un dia amb Bill Clinton és tan exclusiu com assistir a la gran final de l'American Idol, un altre dels premis de la Hillary! :D Crec que Clinton va ser, al cap i a la fi, un bon president, però les padrines deien que darrera de tot gran home hi ha una gran dona, i allí estava la Hillary.

M.Z., oh, i tant, aquests americans estan sonats... Estava buscant a Internet a veure si hi ha dades de com va la recaptació, però de moment no s'ha filtrat res... Seguirem informant :D

Anònim, pots dir totes les gosadies que vulguis en aquest bloc! Ah, però, no..., si no cal que posem 6 euros més, per molt que em diguis que ja no ve d'aquí. És molt interessant el mètode que planteges(hehehe), no t'ho discutiré, però no creus que el nostre problema crec que continuaria igual que ara (tot i que es recaptaria molt més dels catalans emprenyats que volen patejar culs que no pas dels hillaristes fervents per quedar amb Clinton)? El finançament continuaria sent engrunes igualment i la crisi continuaria sent ninja i tots els adjectius que li vulguis posar a darrera.
Ei, i moltes gràcies per això que dius! :D