La Cibeles és un clam!

"Eto'o, eto'o... comment tu t'appelles? Je m'appelle Samuel!". Estic en condicions de dir-ho: a Madrid se saben al peu de la lletra la tonada de la cançó de Joan Maria Pou, la veu del Barça de Rac 1. Ahir Cibeles, lloc de peregrinació dels merengues en moments de catarsi blanca, va ser un clam. Pel capbaix, calculo que devien haver-hi unes 500 persones congregades al santuari madridista, algun cas excepcional va intentar banyar-se en aigües de la deessa de la capital desafiant les forces de seguretat. Eufòria? És poc. Provocació? Pot ser, però la fita dels hereus del dream team ben s'ho mereixia.

Després de presenciar la culminació del triplet en un bar madrileny -no gaire ple, però- en què cada bona jugada del Manchester (que van ser poques) se celebrava amb entusiasme i cada primer pla de Cristiano Ronaldo era aclamat pel sector femení, vam veure que pel Paseo de la Castellana pujava una gentada guarnida per l'ocasió. Bufandes, samarretes -alguna rescatada del fons de l'armari, amb el dorsal de Guardiola-, pintures de guerra blaugranes, senyeres, fins i tot centinel·les romans, i xivarri, molt de xivarri. Queda palès: el Barça és més que un club, que desperta il·lusió, i la gent blaugrana som a tot arreu! Força Barça!

18 coses a dir:

Martí ha dit...

Aquell avi amb els calçotets del Barça és una mica massa... (al video de La Vanguardia)

DooMMasteR ha dit...

A la Cibeles? Que gran!!!!!!

L'illa dels monstres ha dit...

això de celebrar la victòria a casa del rival és la hòstia. recordo que el 0-3 de Ronaldinho i companyia al Bernabéu el vaig viure en un bar madridista rodejat de madridistes afèrrims i vaig cridat com mai els gols blaugranes juntament amb l'amic amb què vaig anar al bar i un altre tio que estava per alla suleto del Barça. i això que no sóc del barça! jaja

Anònim ha dit...

Aquesta tarda he estat a la Plaça de Catalunya amb la Rambla, esperant a que la rua fes la seva desfilada triomfant.
Quan ha passat el bus del barça, una bojeria, han estat uns minuts de bojeria, on milers i milers de persones estaven cantant i saltant d'alegria. Avui toca disrutar, que demà ja ens tocarà patir per altres coses... Lo de la Cibeles, no te paraules "menudo chorreo". Força Barça

M.Z. ha dit...

Jo vaig fer ahor una escapada a Barcelona, al Camp Nou per a veure la cfesta de celebració, aprofitant que feien portes obertes. No sóc futbolera, però allò era massa, una autèntica histèria col·lectiva. Era impressionant estar entremig de més de 90.000 persones (no sé quanta gent cap exactament), i tots corejant el nom dels jugadors.

Per cert Esther, quan vingues a TGN trucans, que volem fer un soparet ;D

Sisifo ha dit...

creo que es una falta de respeto y una provocación, además demuestra un sentimiento de inferioridad bastante grande ¿ quién celebra una victoria comparándose con el derrotado?
Se animaba al manchester?? Pues en mi barrio se tiraron petardos para celebrarlo, y en villaverde, vallecas, etc.

pd:cuando viniste no eras tanto del barça pero ahora cómo se nota que gana ¡eres una forofa!! Veremos si esos sentimientos continúan en los malos momentos o vuelves a ser del nastic.

Esther ha dit...

Martí, no era l'únic allà amb calçotets del Barça... en vaig veure un altre corrent per allà que no era pas aquest avi!

Doommaster, sí, sí, celebrant el triplet a la Cibeles per casualitat! Sempre me'n recordaré d'això! :)

Illa dels monstres, hahaha, un Barça-Madrid és una altra història... el dia del 6 a 2 va ser diferent. Aquesta vegada hi havia un pèl de ressentiment, perquè és l'etern rival, però ho van celebrar també, amb esportivitat que el Barça aconseguís la Champions. Ja m'ho imagino que vas disfrutar aquest dia!

Anònim, has estat a Plaça Catalunya? Podràs dir que vas ser una de les 90.000 persones que van estar-hi allí...!!! Devia de ser una passada veure això, milers de persones saltant i saltant allà... genial...!, un ambient que encomana alegria! Jo ho vaig anar veient a la televisió... És el que dius tu: avui toca disfrutar, demà ja ens tocarà patir per qualsevol altra cosa (i que culparem a la crisi). Comparteixo la teva filosofia de vida! ;)

M.Z., tu també a Barna??? :D Sí que devia ser impressionant! Jo he estat dues o tres vegades al Camp Nou algun dia de partit, i des d'allà impressiona molt... També un dia que feien portes obertes al Bernabéu vaig intentar anar-hi, que diuen que la sensació també és genial. Sempre faig el símil del Camp Nou: unes 100.000 persones que hi caben, 5 vegades com tota la població de Valls allà dins...!!!
PS. I tant!!!! Quan estigui a Tarragona us trucaré :) que fa gairebé un any que no us veig, i us enyoro... :D

Sísifo, en el post he hablado de provocación. Cuando estaba allí esa palabra se me pasó por la cabeza. Muchos estaban allá por provocación, que no te voy a decir que no, hay quien no sabe ver más allá de que todo es un juego (y un negocio) y lo viven, es visceral, y no hace falta que te diga que los extremos son malos. Pero por mucho que algunos lo entendiesen como provocación, fueron respetuosos: no hubieron altercados y lo que se gritaba allí era "som la gent blaugrana", "força barça" y "copa, lliga i champions". Te puedo decir que poco se acordaron del Madrid en sus cánticos, lo que allí había era nada más que alegría, rara que se deje ver en estos tiempos que vivimos, y catalanes pocos, la mayoría eran madrileños.

Yo llegué por casualidad allí, después de haber ido a ver el partido con amigos, que al fin y al cabo eso es lo que cuenta: era una excusa para pasarlo bien y unirse a la fiesta, yo no lo concibo de otra manera. ¡Claro que en mi ciudad y en Tarragona o en Reus he visto celebrar las copas del Real Madrid! ¡Y en Barcelona hay madridistas a patadas...! ¡Y qué más dará...! Además, si esas 500 personas se reunieron en la Cibeles es porque es el punto tradicional de celebración en Madrid, y en este blog intento hacer un "seguimiento" de temas actuales, y me encontré con el sarao este. Por último, el ambiente me recordó a mi tierra, el Barça que lo he visto desde niña, y no puedo hacer más que alegrarme ahora mismo que estoy lejos.

PS. Cuando llegué a la facultad, en septiembre, no había nada que celebrar :P En los malos momentos también te voy a decir que soy del Barça, del Nàstic o hasta del Athlètic Valls, aunque tengo otras miles de cosas antes en la cabeza.

òscar ha dit...

envejo la teva celebració, esther

sisifo.es ha dit...

deja de eufemismos, digamos que si yo piso una bandera aunque no diga nada ya es más que provocación y no azar. Si a eso le ponemos que, por ejemplo, yo soy un palestino, grito en favor del estado palestino y piso una bandera de israel, la cosa se recrudece. Si 500 personas del barcelona, animan al barça en la cibeles es simplemente para insultar, lisa y llanamente. Que la cosa fuera de buen rollito,eso está claro muy cabezón habría que ser para ganar la copa de europa y estar enfadado.

pd: parezco, cañizares, comparando, eh?

sisifo.es ha dit...

por cierto, ni mucho menos quería decir que fueran catalanes lo que animaban al barça.

Martí ha dit...

Uff i la quantitat de madriles que celebren victòries del Reial Madrid als carrers de poblacions catalanes? Que celebrin, m'és igual.

Anònim ha dit...

Mare meva, com n'està de caldejat l'ambient... i quin mal ha fet això als madridistes...quina ràbia que ens tenen.

Visca el Barça!!!

bobbin ha dit...

El secret de l'èxit: estar al lloc adient al moment precís, jejeje.

Hi ha una part de mi que em diu que a mi no m'agradaria que es profanés canaletes, però que vols que et digui... ha estat una temporada molt llarga, s'han dit massa coses des de Madrid i estic segur que si no quedés cert recel cap als blancs, s'hagués celebrat el triomf a Neptuno, punt de reunió com a poc menys hostil.

Igualment, cal gaudir del moment, irrepetible,i no descartis que potser t'haurem d'enviar de nou a la capital d'aquí a uns anys aviam si repetim la fita...

Tere ha dit...

Pues yo también dejo constancia de que en Palma se reunieron cientos de personas,un par de miles más o menos para celebrar los éxitos del Barça y también te digo que nuestro perrito este año asocia GOL con estruendosos petardos que le aterrorizan.¡Mucho Barça,mucho Barça!.
Enhorabuena y besitos

Esther ha dit...

Òscar, va ser una celebració envejable, sí senyor, hehehe!!!! :)

sisifo.es, ¿eufemismo? ¡No! Yo creo que la celebración sí fue de "buen rollito" por la mayoría de los presentes allí, salvo excepciones, claro está. Yo sigo diciendo que no estaban en Cibeles para insultar, almenos conscientemente (y tú seguirás diciendo lo otro, que sí, que todo fue una provocación cuál zapatazo de Bush) ¡Pero no me vayas a comparar un partido de futbol con el conflicto araboisraelí, que sí que parece una comparación made in Cañizares, hahahahhaa! ¿O es que sí es comparable? A lo mejor sí... porque todas las portadas de los diarios al día siguiente hablaban del triplete y no de otras noticias que se nos pasaron por alto... El futbol sospechosamente siempre huele a cortina de humo.
PS. No, ya se ha entendido que no has querido decir que eran catalanes los que animaban al Barça.

Martí, la plaça Prim de Reus, a la rambla Nova a Tarragona, també ho he vist alguna vegada... Que les celebrin, que no passa res! A més, han tingut motius per celebrar (i en tindran, que Pep Obama també s'acabarà desgastant, com Van Gaal i la seva llibreta, que també vam enaltir abans... llei de vida).

Anònim, hehehe, caldejadíssim! Però ara ja està la cosa més tranquil·la! Visca el Barça! :D

Bobbin, hehe, potser és més la sort del principiant això de trobar-se en el lloc adient en el moment just! ;)
És clar, Canaletes blanca... hi ha antecedents? Jo diria que no. Però sí, els hem de deixar, ara que Florentino els retornarà la il·lusió i els gal·làctics, el glamour i aquestes coses. Siguem generosos, i fugim dels tòpics, dels catalans garrepes.
Aquella nit, Neptuno estava desert, només estaven a Cibeles i per la Castellana amb els cotxes i les banderes. La propera vegada ens enviaran a celebrar-ho a una sucursal de La Caixa, si ja ho veig jo...

Tere, ¿los mallorquines también celebraron? :D Nuestra perrita lo pasaba realmente fatal por San Juan con los coetes, hasta temblaba...Me alegro que hayas hecho de corresponsal en Palma para nosotros! :)

Martí ha dit...

Esther!

Aquest matí han recomanat el teu bloc com a bloc del dia! (no se si ho sabràs però pel que sigui)

http://www.rac1.org/elmon/?p=23756


Una abaraçada!

Anònim ha dit...

Quin honor, Catalunya s'ha despertat amb la recomanació del teu bloc. Jo se que tu ets molt húmil i això és el que et fa ser encara més autèntica...

Ànims i sempre amb el peus a terra...

Esther ha dit...

Martí, moltes gràcies per avisar-me per aquí! Alguns amics i els de casa també m'ho van dir que ho havien escoltat a Rac1 la recomanació (i pel que he vist, també van recomanar el teu! :P). Apa, jo també recomano el teu, que vull anar més enllà de fer macarrons, verduretes de la Sirena al vapor i mandonguilles de l'Ikea :D Una abraçada per a tu també!!!

Anònim, sí, la veritat és que això és tot un honor, que Catalunya es desperti amb la recomanació del teu bloc... :D :D :D merci per això que dius ;)

A veure si puc actualitzar aviat, que tinc el bloc deixat de banda, però ara per ara no veig la llum al final del túnel dels exàmens...