Camp de Tarragona 2.0 (II)

Fa un any, parlàvem de Camp de Tarragona 2.0 en un dels apunts sobre periodisme d'aquest bloc. Avui, encara no hem arribat a cap quòrum sobre si li el que trepitgem és el Camp de Tarragona o el Camp, sense aposició, per aquelles reivindicacions anteriors al juantxisme. Tot i així, no amb la mateixa velocitat amb la que l'AVE llisca per les comarques tarragonines, però sí amb pas ferm, apareixen nous mitjans de comunicació digitals i d'altres apostes, que tot just el 2008 naixien, es consoliden i, amb periodicitat, hi afegeixen nous elements que permeten el feedback (essencial) i la trobada en un mateix lloc dels qui vivim en aquesta terra meridional de denominacions d'origen, amb inquietuds de conèixer el que passa prop de casa, i no tan sols el que s'esdevé (i es decideix) a Barcelona o Madrid.

De fet, aquest mes de juny el setmanari El Pati, de referència a les comarques de l'Alt Camp i la Conca de Barberà, es deixava de publicar en format paper (com el gratuït Aquí) i el municipi de Valls es queda amb tan sols una publicació, El Vallenc, als quioscos tots els divendres. Però El Pati continua informant, i ho fa amb un salt 2.0, concretament a www.elpati.cat, amb actualització diària que convida a llegir i també a comentar. No és ben bé igual que el redisseny de El Punt, tot i que hi tenen punts en comú. El diari va deixar d'hostatjar les seves notícies al portal Vilaweb, amb un disseny web funcional i personalitzat en funció del municipi d'interès del lector/usuari/navegant. L'altra novetat és la del naixement del primer mitjà digital de vegueria, una divisió territorial de Catalunya que prové de l'edat medieval. Delcamp.cat, des d'una òptica d'uns comunicadors molt joves, aglutina en un sol domini la informació de les sis comarques del Camp de Tarragona. L'habitant de l'Illa dels Monstres, i els periodistes tarragonins Òscar RamírezJordi Salvat en fan cinc cèntims als seus respectius blocs.

Encara que anar al quiosc i emportar-se a casa un plec de papers amanits amb tinta és el més habitual a l'hora de voler informació (local) al Camp de Tarragona, les iniciatives digitals com tottarragona.cat i reusdigital.cat arrelen i es posen en marxa noves experiències. Així, doncs, reemplaçaran els diaris 2.0 els altres mitjans? Inmediatesa, per un, i reflexió, per els altres, són valors complementaris, no substitutius, segons el que he anat veient aquest últim any.

6 coses a dir:

Blogs del Camp ha dit...

Excel·lent recull. Només una puntualització. La premsa digital té més d'una dècada. Això d'afegir-li l'etiqueta 2.0 em sembla un abús de llenguatge, molt periodístic per cert, perquè és barrejar pomes amb peres. La web 2.0 és més recent, i es refereix bàsicament al conjunt de xarxes socials, weblogs, wikis, pàgines dedicades a compartir video i fotos, etc. De totes maneres ara a tot el que surt nou a Internet se li penja aquesta etiqueta (només cal per exemple que accepti comentaris dels lectors i que tingui Facebook), així que ja no vindrà d'aquí.

aniol ha dit...

Sincerament el tema m'és bastant indiferent. Encara no m'han superat el sistema Menéame o La Tafanera, o Apezz. Així que simplement han plasmat el format paper al format digital.

Aclarint el terme 2.0 i volent respondre també a Blogs del Camp: 2.0 no significa ni xarxes socials ni weblogs ni wikis, ni tampoc el fet que els usuaris puguin comentar el que apareix en una pàgina web. De fet, de wikis i weblogs fa més de 15 anys que n'hi ha, i per exemple deviantART aquest agost farà 9 anys existint com a xarxa social. Bàsicament el que he entès jo que defineixen com a web2.0 és quan el paper d'administrador es dilueix, quan ja no hi ha una jerarquia fixa a la web, quan un usuari pot ser tant un visitant com un col·laborador o aportador de continguts, tots podem acabar sent tant espectadors com actors del que es fa a la xarxa. I res d'això s'està produint obertament en aquestes noves pàgines.
Abans que algú se m'avanci amb el 3.0... Dir que pel que es va comentant, serà quan ja no depenguem d'un aparell "estàtic" per a veure la informació, sinó que podem moure'ns lliurement (i físicament) amb aparells portàtils i estant permanentment connectats a internet. Però aquest ja és un tema més llunyà i que ara sols podem fer-ne especulacions.

Laia Martínez ha dit...

més o menos penso el mateix que l'Aniol, però la veritat és que definir el web 2.0 és una mica complicat, jo entenc que el web 2.0 és el canvi que hi ha hagut en els webs i diverses aplicacions que han passat de ser estàtiques a ser actives, ara pots penjar la informació que vols (wikipedia) i compartir els coneixements, pots comentar les notícies d'un diari, pots penjar vídeos, etc. Tot és molt més interactiu, anteriorment en els webs, per exemple, només podies consultar una informació que una persona penjav i ja està. Tot aquesta revolució d'Internet penso que és molt interessant i que ens estalvia feina i ens ho posa més fàcil. Penseu fa uns anys qui es podia plantejar crear un diari!!!! ara amb pocs recursos, imaginació i una mica de traça això és possible, ara, penso que la imaginació, la il.lusió no s'han de perdre mai i no oblidar que perquè les coses surtin bé s'ha de treballar molt! ho dic pels delCamp.cat hehehe que ja m'imagino que ho saben que hauran de fer molta feina!!! ànims i sort :)

Blogs del Camp ha dit...

Si estic d'acord aniol, però jo tampoc pretenia definir la web 2.0, tan sols diferenciar la web on tots els usuaris generen i consumeixen continguts, de la pàgina web d'un diari on tot és molt més unidireccional, encara que poc a poc es va permetent més interacció. Suposo que el títol de l'article va una mica per aquest camí.

Esther ha dit...

Blogs del Camp, i ahir, pensant, em vaig adonar que faltava el de www.radiomontblanc.cat, el portal informatiu digital de la Conca de Barberà, que els nois de la ràdio van posar en marxa no fa gaire i que té molt de mèrit.

hehehe, sí, pot ser que 2.0 sigui un abús periodístic. Però jo sóc de la idea que la premsa digital també hauria de ser 2.0, més semblant a la definició de xarxa social. I no m'estic referint només al "segueix-me al twitter", "uneix-te al nostre grup de facebook". Crec que això és un primer pas cap a aquesta premsa 2.0, en la que ha de tenir el mateix protagonisme el lector i el periodista, que ha de fer com a mestre de cerimònies, però no ho és tot i s'ha d'anar més enllà, el facebook només és el principi i cal estirar del fil, que tinc la impressió que només serà una moda passatgera. Tens molta raó en això que dius de que 2.0 és una etiqueta que se li penja a tot el que té presència en internet, i el Camp de Tarragona 2.0 és en si mateix una etiqueta que jo li he posat per a denominar aquest moviment incipient dels mitjans digitals a casa nostra i que permet (en part) el feedback :)

Aniol, és cert. Fins ara, el que s'ha fet és només plasmar el format paper al format digital. Menéame és bo, però jo ho veig com a desfassat. A mi m'encanta per exemple el sistema de Soitu. Per exemple, lainformacion.com no m'acaba de fer el pes.
Estic d'acord amb tu, crec que és molt encertada la teva definició de web 2.0, i això encara no existeix, per molt que es facin apostes pel "periodisme ciutadà" típic dels mitjans de comunicació digitals d'ara. El 3.0... jo ho tenia entès com que entre tots fem els continguts, i si una cosa creiem que val la pena, anirem a mort amb ella... Home, ara sí que podem estar permanentment connectats a internet. Tenim mòbils, que vulguis o no, pots connectar-te (amb el vistiplau de la companyia que et cobrarà uns quants calerons) on vulguis, menys al metro, iPods que es connecten també, iPhones i similars, netbooks... no ho veig tan llunyà! Crec que la revolució de què parles està molt aprop, però, tot depèn de l'actitud de l'usuari i les seves necessitats.

Laia, wikipedia és un gran exemple. No sé jo si resultaria un diari que entre tots fèssim la informació, afegíssim i hi treièssim dades, contrastèssim i ho deixèssim a l'abast d'altres... Seria interessant, si més no! :) És clar que abans, això de muntar un diari no ho podia fer qualsevol. Ara, amb empenta i ganes, un domini, un servidor i una plantilla de magazine, ja ho tens. Bé, sí, i feina. Vaig estar fent pràctiques a Madrid en una pàgina web d'informatius, i ja et dic jo que, entre editar vídeos i actualitzar, actualitzar i tornar a actualitzar, potser et podies passar les 8 hores sense moure el cul de la cadira! I necessitava el projecte un munt de gent, que si no, no sortia endavant... hehehe, és veritat, molts ànims i sort!

Blogs del Camp, és que a l'Aniol volia ser precís amb el terme 2.0, pel que veig, hahaha...

aniol ha dit...

jejejejeje jo també coincideixo amb Blogs del Camp en el fet que el terme 2.0 és un abús de llenguatge. XD