La Blackberry de Saura


Blackberry és a Obama com mullader a Palau de la Música, o sensacionalisme és a periodista, en aquests temps que corren. Tant se val, el cas és que avui estic constitucional. "Saura aguantó un "tostón" de hora y media" és el  titular d'una reprotxable notícia que Público ha publicat avui amb la fotografia que teniu a la dreta: un primeríssim primer pla d'un sms que el conseller d'Interior havia enviat a Jaume Bosch, president d'ICV al Parlament, en el trascurs del debat de Política General al Parlament de Catalunya.

Recordem els antecedents. Mariano Rajoy, en el seu dia, també va qualificar de "coñazo" la desfilada del 12 d'octubre de l'any passat davant d'un micro que no sabia que estava obert. Sí, els polítics són com la majoria de mortals: s'avorreixen i rebutgen el tedi. I nosaltres, en canvi, fruïm amb l'anècdota. 

Tot i així, preval la llibertat d'expressió de la premsa -comunicar i rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió- damunt el dret a l'intimitat? Diu la Constitució,  -que no tinc l'Estatut a mà, llàstima-, que es garanteix el secret de les comunicacions i, en especial, de les postals, telegrames -oh, quin article tan obsolet- i de les comunicacions telefòniques, tret de resolució judicial.

La Blackberry d'Obama no deu ser, ni de bon tros, tan fàcil d'interceptar com la de Saura. Res més a objectar, tret del nostre poc ús de les cometes per a les formes d'argot, que ho diu el manual de correcció dels diaris de sessions del Parlament de Catalunya.

15 coses a dir:

Efrem ha dit...

Un escrit excel·lent, res més a dir que felicitar-te per la qualitat del que acabes d'escriure.

Martí ha dit...

De vegades la realitat supera el Polònia...

Albert ha dit...

L'Obama té un iPhone que conecta amb una Blackberry conectada a un altre iPhone, només per seguretat... i els sms encriptats li arriben via satèl·lit a un xip que li van implantar darrera l'orella i que decodifica el missatge. Quin país aquest que m'ha tocat viure...

Albert Medrán ha dit...

És vergonyós que la premsa publiqui aquesta foto i que no prevalgui el dret a la intimitat en una comunicació privada. La premsa està molt malament i tant de bo en Saura prengui mesures per una violació flagrant del seu dret.

sr. manel ha dit...

I no és més sagnant la resposta al Saura? Què vol dir començar bé el primer minut? Si en un minut no dóna temps ni a dir "Bon dia senyors parlamentaris". Bé, hi ha gent que amb un minut ja en té de sobres, però crec que és un altre tema. Un tema que té més a veure amb el coñazo d'en rajoy. No sé si m'explico...

P.D: S'accepta com a sinònim de "gent amb dificultat" la paraula mònger? T'estalvies un munt de paraules!

aniol ha dit...

Hi ha diversos detalls en la imatge. Un, que sembla, espero no equivocar-me, que té l'idioma "català" (CA) configurat en la Blackberry. Dos, que fa servir el telèfon de la feina ("Per a: Saura/M Feina") per expressar opinions personals i pensaments íntims. És aquest punt dos el que fa que les seves paraules no hagin de ser tant "privades", possiblement.

P.D: no coneixia l'ús de la paraula "reprotxable". Surt al DIEC. xD

Anònim ha dit...

Penso que ens prenen el pel com volen, estem a la setmana del darrer debat de política general d'aquesta legislatura, amb un tripartit cada vegada més feble, en sintonia amb el govern amic de Madrid, i un president Montilla que comença a veure la que se li ve al damunt, un Puigcercós que “marca paquet” com un gallet i comença a establir certa "equidistància", i un Saura en “caiguda lliure”, ingredients tots ells que servirien per muntar un circ de tres pistes. I ara de que estem parlant tots plegats entre ahir i avui, doncs del que ells realment volen, si ells, els membres del circ de tres pistes, ells solets aquesta setmana s’han proposat que no parlem del debat i mireu amb quina cosa ens surten, el primer dia de debat no se’ls acut res més que badar i “xof”, foto del sms i a l'endemà “titular”, el segon, tornem-hi, algú fot una cagarada a la soca d’un “PI”, i té, un nou titular. Premeditació o coincidència?

òscar ha dit...

Les badades són humanes i, vista aquesta última del sr. conseller, sols se m'acut dir que Saura és ... tan humà!

Jordi ha dit...

Si des del primer minut aquest ja s'avorreix és que deu estar acostumat a veure els partits del Barça... jejeje

Bé, això de la intimitat i els personatges públics és una mica complicat. Mai se sap on està la franja entre el que és públic i el que és privat.

L'illa dels monstres ha dit...

Blackberry 2, el retorn:

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/10/sirera_8220_este_partido_es_una_mierda_8221_73511.php

això s'està posant de moda. dubto de si al final els polítics ho faran expressament perquè siguin fotografiats o què. però no anem pel bon camí

Anònim ha dit...

Quines badades (Saura-Bosch) i (Sirera - PP) !!! Definitivament aquests polítics de torn s'han begut l'enteniment i tots plegats estem assistint a un espectacle grotesc. Aquests paios s'estan posant d'acord per rebentar-ho tot i estan disposats a que a les properes eleccions autonòmiques no vagin a votar ni els familiars dels polítics. Cal un "tsunami" ja...

Noctas ha dit...

Com Saura és un inútil doncs passa el que passa. Bon post., el dret a la intimitat amb els polítics hauria d'ésser en tot cas vulnerat. Això de l'intimitat és un priviliegi que no es mereixen!

Esther ha dit...

Efrem, m'alegro que t'hagi agradat... :) merci...!!! a veure si teus temps per actualitzar més sovint, que els teus lectors t'enyoren!

Martí, cert, el Polònia de vegades es queda curt, hehehe...

Albert, això mateix estava buscant l'altre dia, sabia que la Blackberry d'Obama estava ben protegida, però no sabia com... Gràcies per la info! :D Aquí ja veus, les Blackberry parlamentàries tenen cadascuna, almenys, un paparazzi al darrere...

Albert Medrán, estic molt d'acord amb tu. És vergonyós que la premsa no sigui capaç de crear opinió amb altres temes i estigui evolucionant cap a un sensacionalisme (bé, no sé si és sensacionalisme, però de totes maneres, no fa bona pinta) preocupant. No sé si en Saura ha pres mesures, però el 3cat24ha publicat aquest matí que Sirera sí estudia querellar-s'hi.

Sr. Manel, li devia agradar el to amb què va dir "bon dia senyors parlamentaris (i parlamentàries) -un minut just amb les pauses per agafar aire i mirar a l'auditori- i aquí va ser quan va desconnectar, i va començar amb els sms.

Aniol, dues bones observacions. A l'Avui també observen que la Blackberry de Sirera està configurada en català. És clar, si es mira des del punt de vista que està fent servint el mòbil de la feina, i que és un càrrec públic, podríem pensar que no hauria de ser tan privat el què diu o el que deixa de dir. Haurien, doncs, de fer pública la llista de números a qui han enviat sms o trucat amb els telèfons pagats amb diner públic? No ho veig gens clar, seria qüestió de preguntar-li a algun jurista. Personalment, jo ho veig una intromissió en el dret a la intimitat, i defenso que és una mala praxis periodística.
P.D. Sí, senyor. "Reprotxable" surt al diccionari de la GREC, al DIEC i al meu Albertí groc, jiji. Però és que és una paraula que sona fatal...! i no n'hi havia cap més per a definir la notícia de Público.

Anònim, amb això de que la classe política (tota, no n'excloc ningú) ens pren el pèl estic d'acord. Per un moment de sinceritat en un missatge de text... En ocasions, el que sembla més improvisat és allò més preparat. Ho desconec, potser és coincidència. Tot i així si els mitjans arriben a publicar notícies com aquesta, és que són ja conscients de que a la seva audiència li importa un rave el Debat de Política General... i vet aquí l'abstenció.

Òscar, oi tant! Són humans, sí :) Sort d'això.

Jordi, hehehe... però el Barça dels últims temps enamora! Que fan un bon joc! És difícil, és molt difícil... durant els propers dies ja anirem veient com evoluciona la cosa.

Illa dels Monstres, Blackberry 2, el retorn XD S'ha acabat l'estiu, els fotògrafs han abandonat la portalada de casa de la Belén Esteban, i s'han instal·lat al Parlament. No, no anem pel bon camí.

Anònim, espectacle grotesc amb el tutu i el berman, ja ho pots ben dir. A mi ja se m'han acabat els arguments, i la ciutadania va pel mateix camí...

DooMMasteR ha dit...

I lo que no veiem... ;-)

Dani Gàmez ha dit...

Blackberry és a Obama com mullader a Palau de la Música, o sensacionalisme és a periodista, en aquests temps que corren.

trobo que aquestes quatre paraules són excel·lents!!