Rugint a la crisi



Rugint a la crisi com un lleopard, a l'estil de la Michelle Obama, primera dama nord-americana -algun càrrec més, ara que hi estem posats?-, i no pas com la dissortada "lleona" de la Sénia, al modus operandi dels catalans, que no arriba ni a miol. Aquest n'és el greuge comparatiu. Uns comencen a divisar els "brots verds" i aquí, en canvi, ens atemoreixen les feres corruptes que, al cap i a la fi, sempre han sigut els reis de la nostra selva. I no veiem més enllà de les seves urpes i usurpacions. Així ens va.

Al gra. Que amb aquesta fal·lera pel xoriço se'ns ha passat per alt un must de la temporada: l'estampat felí, herència (sense impost de successions) de finals de la dècada dels 80. La brusa de lleopard d'Oscar de la Renta de la nit de Halloween a ca els Obama no va ser flor d'un dia. Tres jornades més tard, la Michelle ha reaparegut amb un altre outfit, ara una jaqueteta de punt amb reminiscències de guepard, en una trobada amb estudiants d'un institut de secundària local. Aquest atreviment dels seus assessors d'imatge és significatiu i és mostra d'un canvi en l'actitud política.

Ni fets, ni paraules, ara el que es porta és rugir. Que en pregui nota tota la nostra classe política.

8 coses a dir:

bobbin ha dit...

Però encara que la personalitat, la intencionalitat agressiva i l'aprofitament de una figura pública siguin armes potents per a potenciar aquest estil, no deixarà de fer mal a la vista. Riu-te tu de les filles d'en Zapatero ara!

P.D: T'he de felicitar per la concatenació de conceptes i paraules del primer paràgraf! Molt ben trobat!

aniol ha dit...

Feia molta gràcia el Chewaka que sortia també en la foto. Com és que el Barack Obama no es va disfressar?

Noctas ha dit...

A mi m'agrada molt aquesta dona. M'agrada també que vesteixi com li doni la gana. M'agrada com fas esment a la senyora De Montilla amb aquest to que s'entreveu irònic. No sé quina política farà Obama i si serà positiva pels Usa i pel mon sencer però aquesta gosadia del traje de lleoparda d ela seva dona, la trobo magnífica....salud cracka!!!!

Oscar Ramírez ha dit...

A mi els Obama ja m'estan començant a cansar. Tanta devoció, tants premis per dues persones que, de moment, han demostrat ben poc. No ho entenc massa.

Somiadora ha dit...

Ostres, fa dies vaig tenir un somni relacionat amb animals i corrupció:

http://hoyhesonadoque.blogspot.com/2009/11/mi-hamster-alcalde-y-ladron.html

Jordi ha dit...

Només faltaria que la família del president nord-americà no es pogués disfressar per celebrar el Halloween. Volen donar una imatge d'humanitat i confiança que fa temps que no es dóna.

M'agradaria veure disfressat en Montilla i la seva dona, això sí, em conformo en que anéssin de castanyer i castanyera, que queda més d'aquí.

Moltes felicitats pel teu bloc, m'encanta.

Anònim ha dit...

Està a la moda. Personalment trobo que ho fan amb molta naturalitat i la gent ha dipositat molta confiança en aquestes persones, això vol dir, que com a mínim inspiren confiança, que avui en dia, i en política, ja m'agradaria que passes el mateix per exemple a casa nostra. La veritat és que el llistó cada vegada està més alt i ja veurem si són capaços de superar-lo, amb un "salt de lleó" o és quedarà amb un minúscul "salt de pardal". Moltes felicitats pel teu bloc, enganxa...

Esther ha dit...

bobbin, la personalitat, falta personalitat avui en dia! El problema és que últimament els nostres líders d'aquí no en tenen, ni tampoc esma, pel que sembla...
Que de mal a la vista en fa, el leopard és més adient per a una tarda al Diario de Patrícia que no una vetllada a la Casa Blanca, però si ho diuen els 'fashionistes' i la Michelle hi gosa anar així...
Merci pel comentari i pel que dius... :D

aniol, he estat buscant una bona estona el Chewaka, però l'he trobat, hehehe
http://www.daylife.com/photo/012RcUL3oMdun?q=michelle+halloween
Que vegi tothom que aconseguit que està...! XD
No veus que Obama ja anava disfressat de premi Nobel de la Pau...

Noctas, és clar que sí, que ella marca estil. La senyora Obama té ganxo, connecta i és propera, com ha de ser. I això es tradueix a la manera de fer política, tot i que encara tot està per veure! Saludus crack!

Òscar, bé, és cert el que dius, i potser sí que hi ha cert decaiment amb el fenomen Obama. Era d'esperar, les expectatives dipositades en ell eren molt grans i, és clar, hi ha certa desil·lusió. I el Nobel, no gens merescut, estic totalment d'acord. Ara bé, la diferència és abismal si comparem EEUU amb el que tenim aquí. Haha, ho he fet malament, no hauria d'haver comparat aquests dos sistemes tan diferents...

Somiadora, déu n'hi do quines coses somies... A mi, almenys, l'estampat felí no em treu la son (ara per ara) XD

Jordi, hehe, seria una estampa força curiosa veure'ls tots dos de castanyer i castanyera, molt més de la terra, que el Halloween no és gaire nostrat :) Falta molta d'humanitat, ja ho pots ben dir! Sembla ben interessant el teu bloc futbolístic, t'anirem llegint!!! :D

Anònim, just a la fusta! Cal inspirar confiança... i ells ho fan, estant a la moda, disfressant-se com els altres ciutadans, rebent els nens a les portes de la seva casa... aquí, ja ho veus, anem fent a pas de pardal... Gràcies per comentar!!!