Dret low-cost a Tarragona

Amb prou feines havíem posat les mires en un (molt) hipotètic i sofisticat tast de truita de patates deconstruïda en la reobertura de El Bulli el 2014, que ja hem hagut de pensar en la jubilació: la de Ferran Adrià -que s'havia dit que es retiraria als 50 anys- durant la primera meitat de la setmana, i la nostra pròpia -touchés!-, que els mitjans ens han ajudat a pair el divendres, dissabte i diumenge.
Així, els nascuts el 1959 seran els primers de jubilar-se als 67 anys. Però feta la llei, feta la trampa*:
"En termes econòmics", assenyala el sociòleg Josep Espluga, pujar a dos anys l'edat de jubilació "és molt rentable per a l'Administració, però no hem d'oblidar que hi ha treballadors que per l'ocupació que tenen, arriben molt justos als 65, pel que l'elevació de l'edat de jubilació podria suposar un cost sanitari afegit".
Pinten bastos, i en donem la culpa a legisladors i a la legislació, que ara per ara, encara és una proposta. Però d'altres, que també tenen la llei per la mà, hi posen voluntat per a fer-nos-ho més fàcil: el gremi dels juristes. Vegi's l'advocat low-cost, sobre aquestes línies, situat a l'Avinguda Maria Cristina de la ciutat de Tarragona. Perquè la filosofia de les companyies aèries, de les marques blanques i dels outlets de roba ha arribat també al dret laboral, fiscal i agrari, tot i que no goso titllar de low-cost l'impost de successió.

Els juristes low-cost ens ajudaran a fer més tangible la il·lusió de menjar "aire de pastanaga" a El Bulli. Almenys tindrem la certesa que Adrià, nascut al 1962, encara no s'haurà pogut jubilar -per llei- una vegada haurem reunit el preu del menú-degustació.

* fragment de "Trabajar...¿hasta cuando?", La Vanguardia, 31/01/10

9 coses a dir:

- assumpta - ha dit...

Ara diuen al 67, però també cada vegada allarguen més la quantitats d'anys treballats per a valorar el comput final.
D'aquí uns anys, pocs, ho acabaran d'arrodonir i ho fixaran en els 70 i segurament el varem seran els últims vint anys.
No deien, també fa quatre dies, que amb la immigració ho teníen tot resolt per a que ens poguèssim jubilar als 65?
Pixen fora de test tots plegats!

Amb la quantitat de gent jove que ve darrera i sense feina i el que se'ls acut és allargar-ho. No ho entenc.

El Adrià i el seu bulli la veritat és que no m'importen ni un "rave" i mai més ben dit, però sí tota la resta de gent "normal" que les seguirem passant magres per a poder-hi arribar.

A que no saps quin any vaig nèixer?
Sí, com bé vaig fer-ne ressó en el meu post aniversari... el 1959.

"No hase farta isir nara mas"

Mil petons, Esther i feliç setmana!
;)

Anònim ha dit...

Molt bon post, la veritat és que cada dia que passa el govern "ZP" a Espanya o el govern "tripartit" a Catalunya, mostren la seva incompetència per trobar grans remeis als grans problemes del país. Amb més de 4 milions d'aturats, jo faig la següent pregunta, on estan els sindicats majoritaris CCOO i UGT en aquests moments? segurament vivint de les subvencions... Per cert sobre la proposta de treballar fins als 67, res de res, que s'han pensat... no ho veieu que és una nova cortina de fum del mag ZP que ens té a tots hipnotitzats!

Noctas ha dit...

jijijijij fina ironia amb el Ferran Adrià., per cert em sembla que això de la jubilació no és cosa segura. Ara diuen que volen obrir un debat:) en fi abrazus!!!

Jordi ha dit...

Això d'augmentar l'edat de jubilació pot comportar un problema bastant 'heavy' que no sé si algú ha pensat (m'agradaria dir que sí). Quan la generació del baby boom es jubili, ja ténen pensat la quantitat de diners que hauran d'invertir en jubilacions? Jo ho trobo un problema estructural bastant seriós. En fi, espero que algú ho consideri.

Un petó Esther :)

Esther ha dit...

Assumpta, sí, de moment són els últims 15 anys treballats -si no tinc mal entès- i sembla que això puja, de moment han llançat aquest "globus sonda" a veure què tal ens sembla... i la gent no està gens contenta!
Els joves ho veiem bastant negre, és la sensació que tinc quan parlo del tema amb els meus amics. En breu, sortirem de les facultats o de fer mòduls i no és per estar-ne optimista, veient els que ja estan treballant...
Bona collita la del 1959, Assumpta!!! ;) Tot s'arreglarà (espero!!!).
Petons, que tinguis molt bona setmana!!! :D

Anònim, veig que no en sortirem pas de la crispació d'aquests moments... És un moment difícil, i el català està més emprenyat que mai.
Jo demano calma i tranquil·litat, perquè de la crispació no en treurem res de bo.
Això sí, que han aparegut de desembre a gener a l'Estat gairebé 120.000 aturats més, com de sota les pedres... en fi.

Noctas, sí, si volien debat, el tenen al carrer, al Mercadona, al Facebook, a la ràdio, a la cua de l'atur i entre els becaris que no cotitzen a la Seguretat Social. Abrazus crack!!!! ;)

Jordi, preveuen que pel 2040-2050, el número de persones de 65 anys serà el doble del d'ara (el baby-boom, com ben has dit). Població envellida a Catalunya i a tot Europa, suposo que hi estaran pensant i que ben aviat trobaran una solució (creuem els dits!!!). Petons! :)

aniol ha dit...

Què complicat que se'm fa tot plegat... I molt em temo que en sentirem a parlar molt. :S

Miquel ha dit...

Jaja que bo l'article. Hi ha qui diu que fins i tot ha arribat el low cost al mon del blog, i s'anomena Twitter!

bobbin ha dit...

Això del dret low cost era una tendència que s'havia d'acomplir. Hi ha masses advocats i una llei d'oferta i demanda. Algú pensarà que no, però jo em quedo amb aquella frase dels simpson que Marge deia: "La sociedad genera 1,2 abogados por cada ciudadano".

Ho faràn tot low cost, menys els pisos. Ningú va seguir l'exemple del pocero bueno! I ai... quins temps, no fa gaire, de les prejubilacions, o jubilacions anticipades als 55 anys... Jo que somiava en prejubilarme al 2042! I si aquesta proposta la fan uns altres, ja tindríem nombroses manifestacions al carrer...

Esther ha dit...

Aniol, al veure que Europa no hi està pas d'acord, ja s'han fet enrere!!! Però no es parla de res més al carrer... està fet justament per a això!

Miquel, sí, bloguejar a la mínima expressió, en 140 caràcters :)

Bobbin, i és que Lionel Hutz és el màxim exponent dels advocats low cost, "su caso ganado en treinta minutos o la pizza es gratis". Tard o d'hora havien d'arribar a Catalunya.
Fa temps que no se'n parla del pocero bueno... quan estudiava a Fuenla era l'ídol de masses. I com sona això de la jubilació al 2047 (llunyà, però optimista!!!). Jo calculo que em podré jubilar... (ara és quan consulto la calculadora del ordinador, que sóc de lletres), al 2054...