Le Monde, 65; NY Times, 161...

En una meditada execució d'una irreprotxable campanya global de relacions públiques, el capo de la poma, Steve Jobs, mostrava al món la passada setmana quelcom que, diuen, ha arribat per a quedar-se: l'iPad d'Apple (iCompresa, en anglès americà), que ve a ser un iPhone però en versió familiar, en detriment del llibre digital, allò que ens havia d'enlluernar tant aquest Nadal.

L'home del jersei de coll alt negre grapejava la pantalla tàctil fins que arriba el moment que, amb quatre ditades, hi encabeix el New York Times del dia. Tinta electrònica d'un diari fundat fa més de 150 anys en menys de 9,7 polzades, gràcies a una aplicació com les ja emprades pel telèfon d'Apple. Ens ho podem prendre com tota una declaració d'intencions? L'hecatombe del paper?

"Innovez ou mourez" (Innoveu o moriu, en francès, que sempre és més intimidatori), així acabava una anàlisi de Le Monde del 19 de desembre de 2009, el del seu 65è aniversari, que per aquelles casualitats va caure a les meves mans. Ho exposen prou clar, Le Monde és Le Monde per la força de la seva capçalera, a Internet, al mòbil o en qualsevol altre suport. Vet aquí la marca, la que fa irresistible qualsevol fòtil d'Apple. Això no obstant, no puc deixar d'estar d'acord amb l'afirmació del retall que il·lustra aquest apunt: "Europa seria menys sòlida si Le Monde, La Repubblica, El País o la Gazeta Wyborcza no existissin". O sinó, mirem enrere i recuperem la iniciativa dels rotatius catalans de l'editorial conjunt.

I el món pot encara pot esdevenir més global amb tot de pàgines i capçaleres reunides en un sol giny, i consultables totes amb un magistral cop de dit.

8 coses a dir:

òscar ha dit...

Des de fa no res, Esther, que l'argument més sòlid dels qui ens neguem a pronosticar l'adeu del format paper és apelar al "romanticisme". Que si l'olor, el tacte amb les pàgines, la portabilitat, etc.

Molt em temo que el temps del romanticisme comença a allunyar-se.

Jordi ha dit...

És cert, com diu l'Òscar, que llegir el diari en format paper comporta una petita dosi de romanticisme. Quan estàs al tren i el llegeixes, o sentat en un parc mentre fas la mitja horeta de descans... quan els dits et queden negres de la tinta, per exemple. A mi m'agrada la versió impresa, però cada cop sóc més assidu a la digital.

Esther ha dit...

Òscar, jo crec que és el romanticisme d'anar al quiosc, saludar al quiosquer, dir-li "quin sol que fa avui, oi?" i comentar-li que què gruixut és el diari d'avui, per què deu portar el catàleg del Toys'r'us, i de pas endur-se'n uns Trident watermelon o una piruleta posada. Bé, sí, i també el tacte de les pàgines, els mots encreuats i les vinyetes, que no es veuen igual a la pantalla de l'ordinador... Jo crec que sí, que es comença a allunyar tot plegat...!

Jordi, hehehe, quan els dits et queden negres per la tinta! Recordo que això passava molt amb l'Sport i el Periódico, no sé quina tinta devien gastar a cal Grupo Zeta però quedava tot empastifat. Així estem d'acord, ens agrada la versió impresa, però el ritme de vida ens fa ser assidus a la digital.

bobbin ha dit...

Steve Jobs se la juga. Jo penso, ni per a bé ni per a malament que el sistema capitalista inventa necessitats envers la població, a veure si aquesta se les empassa. L'Iphone i els Ipods no son el cas, perquè van substituir productes que ja estaven prou instaurats al mercat, amb la conseqüent, no ho oblidem, pèrdua de grans quantitats de diner perdut en innovació, disseny i posada en mercat. L'Ipad sí.

No seré jo qui faci el paper d'aquell que als 90 deia que el mòvil no tindria futur. Però el Ipad no es pot plegar, per a llegir el diari a internet ja tenim un aparell, serà car i es un producte més que mai enfocat a una població que està acostumada a trobar-ho tot de franc a la xarxa i de tant en tant llegir diaris gratuïts amb els que passar el temps.

I em sembla a mi que, per molt global que s'hagi tornat el món i per molt que evolucionem, les vendes del Marca imprès augmenten any rere any, i sense oferir res més que contingut Villaràtic i forofero. I només és un exemple. Hi ha un mercat que no ha canviat.

Miquel ha dit...

Jo crec que és qüestió de temps que el diari de paper desapareixi. El diari digital té incomptables avantatges amb el seu competidor d'imprempta: actualització momentània, comoditat, accés... La transició es notarà especialment quan la societat esdevingui més familiaritzada i tingui més confiança amb el pagament online.

Anònim ha dit...

En aquest sentit, penso que "l'esquerda tecnològica i generacional" farà que els diaris en paper encara tinguin anys per endavant. No m'imagino els jubilats d'ara o dels propers 10-15 anys al Casal fent servir un Ipad, o la gent al bar del poble...

Noctas ha dit...

El que sí que no puc imaginar és que els llibres en format paper s'el.liminin i passin a formar part de la història. El format paper en llibre el trobo insubstituible i espero no desaparegui mai. Altra cosa són els diaris que es llegeixen i es tiren, tenen un caràcter efímer i són com els cleanex...en fi saludus!!!

Esther ha dit...

Bobbin, Steve Jobs no se l'hagués jugat d'aquesta manera si no té un as guardat a la màniga. Quin? No ho sé, crec que ni ens ho podem imaginar. Temps al temps. És qüestió, com tu ben dius, de crear necessitats.

Jo recordo el meu primer mp3. Me'l van regalar quan encara no sabia jo de l'existència dels mp3, quan tenia uns... 16 anys. Tenia 128 Mb de capacitat i només hi cabien 30 cançons, sense cap marca ni res. Jo que tenia el meu Discman i en tenia prou. Doncs no. No en tenia prou amb 30 cançons, que volia tota la meva discografia sencera i així... Així es com es creen necessitats. Ara no en sabria viure'n sense.
I sí, hi ha coses que no canvien, com els dos milions d'exemplars que ven Marca cada setmana (molts madridistes, eh!)

Miquel, això ho discutim molt amb els companys de classe... Trobo que el teu argument de que la transició es farà quan ens refíem més de pagar online té consistència. Merci per comentar :)

Anònim, hehehehe, en això tens raó! Difícil que la llar de jubilats s'ompli d'iPads!!! Però cada vegada més estan més abocats a les noves tecnologies... Això sí, és clar que les noves generacions ja són natius digitals, els que han nascut a partir de l'any 90...

Noctas, un Avui o una Vanguardia a les 7 de la tarda ja ha caducat. Això sí... Els llibres en paper no desapareixeran, no ho crec pas! Almenys per romanticisme com deien l'Òscar i el Jordi...

Moltes gràcies per comentar! Sento molt haver tardat tant a respondre, però tinc una assignatura de classe atravessada! A veure si en trec l'aigua clara!