15 anys de Dragon Khan

Na-nanananaaaa nana-nanananàaa na-na-na-naaa naaaaààààà (premeu aquí). És, si més no, una de les bandes sonores de quan era bastant més jove, de tota la meva generació -gosaria dir-, i de tants altres catalans.

Enguany fa 15 anys de l'obertura de Port Aventura, entre Vila-seca i Salou, parc temàtic que ha sigut reactor de la Costa Daurada pel que fa al turisme i també quant a llocs de treball. Tanta és la seva importància pel territori que els mapes de les comarques tarragonines hi duen indicada la ubicació del parc i el Dragon Khan i els seus loopings, que en el seu dia van batre el rècord del món -i que van ser estrenats pel molt honorable Pujol-, dominen l'horitzó una vegada es deixa la ciutat de Tarragona i han esdevingut imprescindibles en l'skyline de la Costa Daurada.

De la seva muntanya russa estrella, però, se n'han fet frases fetes dignes del mític Si l'encerto, l'endevino del mestre Josep Maria Bachs. Per posar exemples d'ús, Ballesteros, alcalde de Tarragona, així ho diu: "Ser alcalde és estar pujat tot el dia al Dragon Khan". Joan Carretero en el seu dia també va expressar que el govern de Maragall era "com un Dragon Khan", conserven les hemeroteques. Però deixem la sociolingüística i les seves accepcions per a d'altres ocasions.


S'ha anomenat Port Aventura, Universal's Port Aventura, Universal Mediterrània i ara de nou PortAventura (tot junt), i la imatge del parc temàtic -model a seguir per Isla Mágica (Sevilla), Terra Mítica (Benidorm) o el Parque Warner de Madrid- ha anat evolucionant amb el temps (vegeu les imatges, mertxandatge que corre per casa). Però en essència no ha deixat mai de ser en 15 anys l'enveja de l'oci i del turisme a Catalunya i a l'Estat espanyol, i sempre estendard de la Mar Mediterrània. Jo, que el vaig conèixer amb vuit anys, quan no arribava ni als 1.20 metres de rigor per a pujar al Tren de la Mina, he vist com anava creixent en atraccions, hotels i altres infraestructures -i jo en alçada!-. I aquells xiclets enganxats al Tutuki Splash... Per molts anys, Port Aventura!

14 coses a dir:

Jordi ha dit...

Doncs no sé si dec ser l'únic però mai he pujat al Dragon Khan, més que res perquè tinc por de l'atracció i en especial dels loopings.

En qualsevol cas, moltes felicitats al Parc i que per molts anys!

Anònim ha dit...

Jo vaig ser afortunada de treballar la 1a temporada i va ser genial la il·lusió que tots teniem per obrir el parc. Quins records!!!

Miquel ha dit...

El primer cop que hi vaig anar al Port Aventura no arribava als 1.40m per pujar al Dragon Khan. Vaig haver de posar els talons sobre un amic darrere meu a la fila per tocar la barra amb el cap.
Per cert, els xiclets al sostre del túnel del Tutuki Splash es digne d'estudi sociològic.

sr. Manel ha dit...

A mi m'agrada el Furiós Bacó, que és com anomenen a en Laporta alguns ex-membres de la seva junta. Sí, tinc al Laporta en el subconscient.

Pel que fa al PortAventura, ha perdut la originalitat: ara si vols veure diversitat cultural només cal que et passegis pel carrer i a aprendre d'ells. Per cert, els lloros de l'espectacle aquell NO FAN GRÀCIA. Els animals NO FAN GRÀCIA. I en Pablo Motos TAMPOC FA GRÀCIA. No sé si ha quedat clar...

Francesc ha dit...

No es per tirar-me el moco, però jo vaig anar abans que l'inaguressin i media més de 1,20 :P

lonlilon ha dit...

Per molts anys Port Aventura! Com passa el temps...

Serà perquè és de Rod Stewart, però jo em quedo amb la cançó Have you ever seen the rain Port Aventura

Salutacions.

Noctas ha dit...

Cada anys agafo i amb la Sarah ens peguem un Port Aventura. Senzillament estem enamorats d'aquest parc. El Furius, l'Huracan Condor , el mateix Dragon Khan són atraccions perfectes per abaixar l'estrés!!! Sobretot L'Huracan Condor. No sabia que fessin 15 anys... felicitatttts!!!

Saludus craka!

bobbin ha dit...

Des que van obrir, Port Aventura és senzíllament parada obligatòria. Una aposta segura en qüestió d'oci, es repeteix el ritual de pujar al dragon khan, tutuki, ràpids i sobretot, les meves preferides, les tasses xineses. Per vell que em faci, no me'n cansaré mai.

No se si tindrà davallades de gent, calers o patrocini, però si cada any el parc pot convertir-se en el mateix "infern" de cues, calor i esquitxades d'aigua poc saludable vol dir que el parc i les seves zones temàtiques encara tenen molta tirada, una mica pel que son, una altra mica per com han anat ampliant la seva oferta, amb nous espectacles i parcs aquàtics que mai m'han interessat de visitar. Per molts anys.

Anònim ha dit...

vaig treballar al parc els seus primers tres anys, una experiència sense precedents a Espanya, va ser el primer i continua sent el primer. Han sortit imitadors però cap està a l'alçada d'uns dels parcs temàtics més importants d'Europa. Cada any que passa es fa més gran i amb una oferta més variada. Recomanable una visita a l'any, per cert el Beach Club una passada. Salutacions.

Esther ha dit...

Jordi, no home!!! Segur que no ets l'únic que no hi has pujat (igual que tampoc jo no sóc l'única que no veu Lost).

Anònim(a), doncs mira, la samarreta aquesta sembla ser de la teva promoció! :) Jo me'n recordo que la il·lusió era compartida per tothom i se'n parlava a la tele, perquè Eurodisney va acabar passant de llarg de Catalunya...

Miquel, els xiclets del Tutuki són perennes, una obra col·lectiva (jo he de dir al meu favor que no hi he contribuït), hehehe...

Sr. Manel, com tot en aquesta vida. Li puc assegurar que quan jo tenia 8 anys, els lloros congregaven multituds infantils al Port Aventura, més que els polinesis catxes. Veu? Amb això de Pablo Motos li dono tota la raó, però les formigues les salvo.

Francesc, hehehe, jo 1.20m. I encara va passar un any que no vaig pujar al Dragon Khan (o potser dos). Quan fas 1.70m ni hi penses en aquestes coses :) Així abans de la inauguració? quin privilegi!

Lonlilon, l'he estat escoltant sencera la cançó a l'Spotify. És sempre molt difícil triar una cançó per a publicitat... i ara sona la mateixa, però versionada per the Ramones (o és que Stewart qui els versiona a ells?) Ja veus que sí, el temps passa ràpid! Salutacions!!! :D

Noctas, buah! L'Huracà Condor, perfectíssim per treure's l'estrès de sobre...! Més que una sessió a Caldea de relaxació...! :) Potser és perquè em porta molt bons records, però a mi també m'encanta el parc, i per això li he dedicat un post :P Saludus crack!

Bobbin, sí, Port Aventura sempre és una aposta segura. Les tasses xineses... Jo perquè ja he escarmentat. Si t'entestes en donar-li voltes al volant del mig, després passa el que passa.

Si té èxit el parc és perquè, a poc a poc, s'ha anat renovant i oferint nous serveis... I també perquè la Costa Daurada ha sabut gestionar més o menys bé la demanda del turisme, tot i que aquests dies, diuen les cròniques, han desembarcat milers d'estudiants britànics en busca de sol i alcohol a Salou, i no sé jo si és aquest el turisme que interessa al territori.

Anònim, pel que tinc entès, sí que va ser una experiència pionera a Espanya, encara que el Parque de Atracciones de Madrid -que no és el mateix concepte del parc temàtic, és clar- també està força bé. No he anat mai a Disneyland, ni tampoc a l'Alton Towers que sempre surt als llibres d'anglès de l'acadèmia, ni al parc de Lego (la veritat és que no he anat mai gairebé enlloc), però pel que he anat llegint i veient, Port Aventura és un dels referents europeus, i podem estar-ne ben orgullosos de tenir-lo a la província de Tarragona i amb uns 15 anys ben existosos, s'han proposat enguany arribar als 50 milions de visitants segons TV3.

lonlilon ha dit...

Doncs resulta que no és ni d'un ni dels altres, si no d'en John Fogerty i es veu que la versió d'en Rod és bastant recent, del 2006.

Tota una cancionzaca que diria l'EnjutoMojamuto, per anar escoltant de seguit totes les versions que s'han fet ^^U

Esther ha dit...

Lonlilon, i veig que també l'ha versionada Boney M, REM i fins i tot Héroes del Silencio... Ja se'l veia a l'Stewart bastant gran, la cançó deu ser de l'època en què Richards va caure del cocoter XD Més versionada que l'I will survive! Merci per la info!!!! :D :D

elliot ha dit...

T'escriu una persona que ha anat a totes les temporades de Port Aventura des de que va obrir el parc jejeje. Ja pots veure que m'agrada força. Malgrat tot encara se'm resisteix l'atracció de l'Huracan Condor, no puc, em fa molta por. Cada any prometo que pujaré, però quan arriba el moment em faig enrere.

Un gran parc, hi tinc molts records i emocions. salut!

Esther ha dit...

Elliot, hahahahaha, és que fa molta por l'Huracan Condor, però res millor per a desestressar-se! Jo, com tu, a cada racó del parc hi tinc molts records, sempre han sigut dies de festa i de passar-s'ho bé... crec que és tot un referent per a la nostra generació! Salut!!! :)