Sobre l'ètica blocaire

Fa qüestió d'unes setmanes, Casa Caritat i el Punt Òmnia de Valls van celebrar la fira Fesinternet 2010, la cinquena edició d'unes jornades que acosten les TIC a la ciutadania. Vaig tenir l'oportunitat de participar a la taula rodona de la 2a Trobada de Blocaires de l'Alt Camp, sobre l'ètica a Internet, i aquí us deixo la presentació que vaig fer.
A la taula rodona -amb Jaume Pros, Maribel Serra i Amadeu Roig- es va parlar de trolls, de l'Enrique Dans, del control econòmic i els enllaços als cercadors, la necessitat de citar i contrastar, de l'angoixa informativa -no coneixia el concepte, però la comença a patir la nostra societat?-, la bidireccionalitat, el diàleg, el periodisme enmig de tot plegat, l'autorregulació i, sobretot, del SENTIT COMÚ. Avui hi ha sentit comú a la xarxa o un dels reptes és l'educació per a assolir aquest sentit comú?

5 coses a dir:

Jordi ha dit...

Molt bé, Esther! M'ha agradat molt la presentació i sobretot aquest programa que fa meravelles. A vera si s'organitzen trobades d'aquestes en comarques barcelonines que jo mai me n'entero.

fermin ha dit...

Llastima, no vaig poder assistir.
Tot i que crec que aquestes trobades son molt interessants, tampoc estaria malament una trobada mes informal, tot fen una cerves-eta, per a conèixer-nos com persones.

bobbin ha dit...

Uau! La teva presentació ha estat "stunning"! (si, la paraula més adient que m'ha vingut al cap ha estat un anglicisme).

Ara no se si la pregunta final era retòrica o no. No m'estaré pas d'opinar. Penso que el ritme d'aclimatació de les nostres vides a la internet ha estat esgarrifós, i en la propera dècada la xarxa no tindrà l'impacte que fa deu anys que està tenint ni la evolució vertiginosa. Diguem que els que flipàvem amb que navegàvem fa poc que hem tocat de peus a terra.

No hi ha hagut temps per a fer una regulació amb sentit comú de la xarxa que probablement ens semblarà massa restrictiva. Tard o d'hora arribarà. Encara que si fora la xarxa tampoc impera la ètica, no hauriem d'esperar miracles.

aniol ha dit...

Em saltaré la part d'estadística, perquè no tinc gaire a opinar del que ja s'ha dit.
Tampoc entraré al tema de si els blocaires són periodistes o no... Però sí són cronistes (narren un relat que els pot ser contemporani) possiblement en molts casos.
Sobre la transparència... Els qui parlen amb aquest terme no veig massa que l'entenguin o el visquin gaire plenament, així que jo tampoc en parlaré que ni sóc transparent ni sempre dic la veritat.

(Si us fa mandra llegir el comentari sencer, bàsicament he vist que coincideixo força amb el que s'exposa al Manifiesto Blog España.)

Ètica? La que cadascú cregui justa i necessària. Pensa que ens identifiquem amb nicks a Internet. Jo em puc inventar un nick, o canviar-me'l per fer un comentari, o utilitzar-ne varis segons l'indret on estigui. Si anéssim amb identificació més personal i intransferible com DNIe i històries similars, la cosa ja seria diferent, però potser els continguts d'Internet serien més avorrits. Quan es parla d'ètica és perquè s'han vist coses que un no accepta que existeixin, però si existeixen és perquè algú ha estat capaç de fer-les. No hem d'atacar directament el que s'ha fet sinó pensar què ha portat a fer-ho i si hi ha alguna mancança que podem reconduir.
Honestedat? Si no en tens no la podràs usar. Ha de ser la pròpia persona qui tingui prou valor i serenitat per no ser massa confiat a Internet i no fiar-se de qualsevol que diu qualsevol cosa. El motiu o la causa més important per tenir un error en seguretat és el desconeixement del propi usuari.
Respecte de la legalitat? Depèn de en quin règim polític estiguis, o de la teva ideologia. Allà tu amb com se't penalitzi també després i del suport o no que rebis de la resta d'usuaris d'Internet. La regulació legal (si és que n'hi ha d'haver) ha d'estar dirigida pels propis usuaris, no pas per organismes opacs i elitistes. No diré noms ni webs d'on surten, però ja hi ha normatives d'Internet que comencen per "no hi ha normatives ni lleis a Internet". El més probable és que regularitzar-ho acabi en fracàs ja que tècnicament es farà tot el possible per superar les mancances de la regularització en casos concrets, i quan se superi ja no hi haurà aturador per a eliminar definitivament la regularització legal d'Internet. Així que si algú pretén avançar per aquesta via, que pensi que té bastant les de perdre.
Blogs reducte de la llibertat? Estic d'acord amb el comentari que surt del Té la mà Maria. Internet si no és lliure, mor. Estem d'acord que hi ha moltes coses d'Internet que ens poden desagradar (sobretot certs continguts) però si els perseguim i els estigmatitzem no farem més que obligar-los a ocultar-se i a fer-los menys visibles i per tant menys tractables i debatibles. Quan una cosa és a Internet i no acaba desapareixent, és perquè hi ha algú que la consumeix o la necessita.
Per acabar. Si es regula i es limita "Internet", cal tenir clar que molta gent es transvasarà cap a d'altres xarxes globals que n'hi ha i són més difícils de regular. També són una mica més complexes de fer servir, però per la llibertat la gent és capaç de tot.

Esther ha dit...

Jordi, merci!!! La veritat és que aquest programa és tot un descobriment... tot i que, si és molt llarga la presentació, el personal pot acabar marejat i potser el Powerpoint de tota la vida ja fa el fet! ;) Doncs aquest cap de setmana, pel que he vist a Facebook feien les jornades de la Penedesfera, alguna cosa semblant deuen fer a les rodalies de Barcelona! A la trobada de l'Alt Camp érem poquets, per això...!

Fermin, és veritat, no t'hi vam veure! Tens tota la raó del món, una trobada més informal estaria bé... perquè darrere dels blocs hi són les persones, o no? :)

Bobbin, you're welcome (anglicisme x anglicisme, espero que hagi encertat amb l'anglicisme que toca, que dubto...)!!!!!!
A la mateixa trobada van explicar que "li van caldre a la ràdio 38 anys per arribar a 50 milions de persones, 4 anys a Internet en general, i 2 anys a Facebook (ara té uns 400 milions d'usuaris)". Imagina't. Et posaré l'exemple d'un conillet d'índies que vaig tenir a casa: els adolescents ja no busquen paraules a Google, busquen a Youtube a veure si ja ho poden veure en imatges. No és perquè siguin més ganduls o perquè no hi hagi ganes, la meva generació buscava al Rincón del Vago i, abans, als toms verds de l'Enciclopèdia Catalana, que tenien resposta per a tot. És que tenen ja molt poc a veure els de 16 anys amb els vint-i-tants, ara mateix, en matèria digital.

I tant que sí. Nosaltres, acostumats a queixar-nos per tot, una llei així no ens faria el pes. De fet, la nova llei de comunicació audiovisual (ahhh, que es noti que he après alguna cosa aquest curs XD) no hi diu res d'Internet. Potser un esbós no aniria malament.

Aniol, aquest és el comentari més llarg mai deixat en aquest bloc XD
D'això que dius sobre l'ètica i els nicks, em recorda al (difunt, encara no, demà passat crec) web de l'Avui i això dels comentaris amb nom i dos cognoms. El "nick" de "Joan Pont i Segarra" de Tàrrega pot tenir la mateixa validesa que el clàssic comentarista "Josep de Cardedeu". Honestetat, legalitat, llibertat... són valors, per a mi, directament proporcionals a l'ètica d'un individu qualsevol.