Les Burka Babes

El president Montilla creu que Catalunya és aliena al debat del burka. Potser hauríem de contextualitzar la declaració amb l'agenda de principis de la setmana passada: l'enrenou de Jimmy Jump a Eurovisió copsava la inescrutable opinió pública (enorme sospir de resignació) a nivell macro-català. En política local, en canvi, sí que se'n parla, del burka: l'alcaldessa de Cunit i senadora del PSC obria el debat. Lleida prohibia el vel integral en edificis municipals, i l'eco arribava al Vendrell, Tarragona ciutat o Valls. D'altres, però, no es pronuncien. És un d'aquells temes cíclics, dels que aixequen polseguera, que de tant en tant els mitjans de comunicació posen sobre la taula.

De fet, ja fa un temps El Periódico es feia ressò d'una tira còmica del diari Volkskrant ('La Veu del Poble', progressista, amb 300.000 exemplars de dilluns a dissabte als Països Baixos) que critica, de manera irònica -i un xic cruel, què voleu que us digui- el burka afgà, el que cobreix completament tot el cos i que va ser imposat durant el règim talibà a l'Afganistan. Les vinyetes, dibuixades per Peter de Wet, porten el nom de "Burka Babes", l'equivalent a "les nenetes del burka" [traducció lliure] en català. És tan gran l'èxit d'aquesta tira, que fins i tot té una secció fixa a la publicació holandesa -un dels primers països d'Europa en prohibir el burka als llocs públics-, tot i ser un tema molt delicat, si tenim en compte antecedents com les caricatures de Mahoma el 2005, aquella vegada, però, a Dinamarca.

La qüestió és sobre la llibertat. No la d'expressió en aquest cas, per les vinyetes a la premsa. Tampoc parlo de la frivolitat occidental dels guionistes de Sexo en Nueva York 2 -d'"anti-muslim" titllen la pel·lícula tant als Estats Units com al Pròxim Orient- amb la Carrie i les altres tres flors descobrint que, sota els niqabs, les naturals d'Abu Dhabi vesteixen de Vuitton (sic). Sinó de la llibertat de les 'burka babes' reals dels nostres carrers, aquella llibertat que ara no tenen i que unes lleis tampoc no les hi retornarà.

6 coses a dir:

Jordi ha dit...

Crec que també s'hauria de preguntar a les dones si el volen portar o no. Si el porten, quin és el motiu? Reivindicació personal o imperatiu? Crec que aquesta és la qüestió.

Esther ha dit...

Jordi, vaig estar de Sèneca en una universitat de Madrid i, a tota la facultat, només una noia portava el vel, a classe d'Estructura Social. La professora li va preguntar davant tota la classe que perquè el duia, i ella ens va dir que era la seva opció personal, per ser diferent i perquè estava orgullosa de les seves arrels, però que ningú no li obligava. Estic d'acord en què aquesta és la qüestió. Merci pel comentari!!

Alba ha dit...

El problema d'aquest debat és que moltes vegades és frívol i es mescla amb qüestions que no tenen res a veure. Per mi el tema també és la llibertat, i en cap dels debats televisius (que no han sigut pocs) que s'han fet i que jo he vist, no hi participava cap dona que portés burka. Per què no comencem per aquí?

Esther ha dit...

Alba, bona proposta. Tens raó, jo no he vist mai cap debat amb una dona amb vel (espero, per tant, que dur vel no vulgui dir no tenir veu). Hi he estat pensant i crec que és un tema massa complicat i, ara per ara, sense solució.

DooMMasteR ha dit...

Complicat, molt complicat. En aquest tema no se que votaria la veritat. S'ha de tenir en compte que es parla només del burka, no de mocadors ni de vels que no tapen tot el cos.

Si ho prohibeixen aquestes dones podran sortir al carrer? Tinc por de que molts marits no les deixin...

Esther ha dit...

Doommaster, i tant que és complicat, ningú no arriba a cap acord ni res. A mi és un tema que em preocupa perquè al meu barri hi ha un parell que vesteixen burka (només les he vist a la cabina de telèfons), de cap a peus. I no m'agrada, des de la meva desconeixença del tema.