Més que un president

Per la porta gran. Almenys, així ho sembla. Sandro Rosell s'ha proclamat president del Barça amb un 61,35% dels vots dels socis blaugranes, en "una jornada de vot massiu", diu el 9 esportiu. Caram. Així, doncs, es parla d'un "gran esforç d'hores invertides en campanya" (Lluís Canut, el Mundo Deportivo), "simpatía, y reforzado por aciertos propios" (Sergi Pàmies, La Vanguardia) i "su triunfo es la compensación al trabajo bien hecho" (Josep Maria Casanovas, Sport). Ni Obama això. Per l'optimisme, el mediatisme, i la implicació del soci -moral i efectiva a les urnes- que se'n desprèn de tot plegat es nota que no parlem d'unes eleccions polítiques, en les seves hores més baixes. Sinó d'una institució, d'uns colors i d'il·lusió d'un bé de déu de gent.

Si alguna cosa hem après del president sortint Laporta -i n'aprendrem, temps al temps-, és que barrejar esport i política és, si més no, complicat. No obstant, per anar bé, aquesta mobilització i participació hauria de fer pujar els colors als nostres líders polítics. Que el FCBarcelona és sols una "associació esportiva privada", segons els seus Estatuts. Però res més lluny de la realitat. Per molt que el "tots som el Barça" de'n Sandro Rosell sigui un eslògan fruit d'un brainstorming d'uns creatius publicitaris, no deixa d'expressar una realitat a Catalunya: el Barça és més que un club. I així ho reflectien avui totes les portades i totes les converses de cafè, que demà ja parlaran de vaga general.

10 coses a dir:

òscar ha dit...

El futbol ja ho té això de fer oblidar per uns dies altres mal de caps.

Ara que la piloteta entri quan ha d'entrar i que aquesta elecció no serveixi alguns per dividir o tenir preparats els mocadorets a les primeres de canvi.

Jordi ha dit...

No hem d'oblidar, però, que Sandro ha tingut cinc llargs anys per preparar la seva entrada a la presidència del Barça... i el recolzament de certs mitjans de comunicació influents. Així les coses són més fàcils.

Jordi ha dit...

A partir d'ara només resta donar tot el recolzament necessari al nou president del Barça. Així serem capaços de seguir tenint un Barça guanyador.

Francesc ha dit...

Doncs si ha arrasat el Rossell en les eleccions, això té parts positives i partes negatives, i es que potser s'espera molt d'una persona i ves a saber sino farà figa.

PD: el nàstic s'ha salvat a 2ª no tot serà barça barça :D

joanmarc ha dit...

Només trobo una cosa... barrejar política i esport és complicat, i tant! Sobretot quan el que es barreja és esport i política "catalana". Quan és així, se'ns llancen al coll. Per contra, el Madrid pot onejar banderes espanyoles (és "lo normal", ningú ho posa en dubte), els equips al mundial són una expressió més de nacionalisme: llavors, pk ningú parla de barrejar política i esport en relació a les seleccions mundialistes...? És un dubte k sempre he tingut.

Esther ha dit...

Òscar, ja ho té el futbol això d'engrescar al personal :D Això sí, el que passa als despatxos ha de quedar als despatxos, i a la gespa toca posar-hi ganes. Després del Mundial ja veurem com pinta el nou Barça de 2010/2011! :)

Jordi (de la banyera), bé, en Sandro estava a la "pole position" de les candidatures (amb molta gent treballant-hi a darrere, una campanya propera al soci i una imatge "corporativa" atractiva) i, és clar, també es notava que era el "favorit" dels mitjans, que no deixen de ser el 4t poder i influencien. A més, és clar, com bé dius, els anys de treball preparant-s'hi. A la Vanguardia dia Benedito que s'havia apuntat tard a la cursa i que en sis dies havien preparat la candidatura, però no ho sé, i encara així, ha quedat el segon. No per això, tots tenien certa experiència ja. A veure com va!

Jordi (de l'art del futbol), és clar que sí, toca el recolzament de l'afició. He llegit moltes felicitacions a la premsa, però em quedo amb una (que no sé de qui era, però estava prou bé), que feia més o menys així: "A Rosell li desitgem sort: la seva serà també la del Barça".

Francesc, és el que li podríem dir "efecte Obama" o "efecte globus que es punxa". Però no, almenys aquesta blocaire no vol que sigui així :)
PD. Oooooh, és veritat... al final l'any del Nàstic no ha acabat tan malament. L'any que ve, a primera! :P

Joan-Marc, sí, en el cas del Barça hi tenim aquest estret vincle entre la política, el país (o nació) amb l'esport, que no és del gust de molts blaugranes de Múrcia (per dir algun lloc). Que el Marca recull amb un titular estil
"Sandro Rosell apostará por un 'Barça catalán y catalanista'"
(uuyy... lo que ha dicho el Sandro este...!)
i que llegint l'Avui, per exemple, te n'adones que la decla no acaba aquí, sinó amb un "català, catalanista i obert a tots els socis de fora de Catalunya". Petits matissos però que creen abismes a l'opinió pública. Amb el Mundial i les seleccions no passa això, i jo crec que és, en part, per la premsa i aquests angles de visió sensacionalistes.

DooMMasteR ha dit...

No m'acaba d'agradar el Sandro. No se, té alguna cosa que em fa desconfiar, però bé, ha guanyat i hem de confiar en ell.

Clar que sí, el Nastic a primera ja! I el Girona també!

Miquel ha dit...

Almenys s'ha acabat el procés electoral i ens podem concentrar en coses menys importants ara que precisament l'estat s'esmicola.

Noctas ha dit...

És cert, es complicat barrejar política i esport. Tens tota la raó, i aquest ha estat el motiu principal pel qual el continuisme de Laporta ha fracassat. Ara bé la Sandra és una ximpleta:) en fi...

Esther ha dit...

Miquel, és que no hi vèiem més enllà d'aquestes eleccions... d'altres, no més enllà de Suïssa... Tinc la impressió que aquest estiu, però, serà mogudet.

Noctas, aquest ha sigut el "pecat" de Laporta, barrejar esport amb política -des del meu punt de vista-, després d'haver superat una moció de censura. Però, Noctas, dóna-li una oportunitat a Sandro, que se'l veu centrat i que va per feina!!!!