Els darrers mohicans

High streets pastades -en el cas de Toronto, parlem de Yonge Street, el carrer mes llarg del mon- amb el seu pertinent Zara, Mango -de Galicia i Barcelona, respectivament-, H&M, Esprit o Abercrombie & Fitch en el mon anglosaxo. Ciutadans que, a 7.000 milles de distancia, repeteixen modelet, tararegen la mateixa tonada i la seva way of life, pensaments i idees no son tan distants. De fet, tenim els mateixos referents en ciutats que perden la seva personalitat a favor d'una homogeneitzacio global. A Canada sense perdre la seva 'maple leaf', a tots els logotips de McDonald's, faltaria mes.


Si mes no, Canada no te mes de 200 anys d'historia, tot i que els Huron i els Mohawk hi estaven emplacats des d'uns 11.000 anys abans. S'inspiraven en la natura que rodejava el llac Ontario, fins que la van perdre de vista a partir de l'onada d'immigracio europea a Canada en la Segona Guerra Mundial. D'aqui que aquests primers natius deixessin de banda els esquirols i s'inspiressin en nous i omnipresents referents, com en Mickey Mouse (capsa dels anys 40, a sobre d'aquestes linies) o el logotip de l'Exposicio Universal de Montreal de 1967.

Tot i que resten alguns signes patriotics -estem a Nord-America-, Canada se sent orgullosa de ser 'multicultural', encara que no deixa de ser un eufemisme. I n'es una prova la mostra d'aquestes caixetes al Royal Ontario Museum. A l'altra banda de l'Atlantic tambe estem prou globalitzats.

2 coses a dir:

òscar ha dit...

La globalització s'ha menjat mars, oceans i tot els que se li posi pel davant.

Esther ha dit...

oscar, oi tant que si... i el que queda, al final tots serem ben iguals!