La bombolla daurada

Vagi per davant que aquest apunt res té a veure amb la Carta Nevada de Freixenet. O més aviat sí. Com a primer factor comú, la crisi: recordem la segona remullada nadalenca de la Gemma Mengual el 2009 en el consuetudinari espot perquè s'havia d'estalviar. D'altra banda, té bastant a veure amb l'efervescència del cava i l'observació atenta d'aquelles bombolles que, si formen una corona al capdamunt del líquid daurat, ens indiquen que l'escumós és de més o menys bona qualitat.

Però en termes quantitatius d'efervescència, són dues les botigues de "Compro Or" que han aparegut entre els mesos de juliol i agost a la ciutat de Valls, en vies principals com són el carrer de la Cort i al dels Germans St. Gabriel, dins muralles i no gaire distants una de l'altra. No és la capital de l'Alt Camp indicador extrapolable a tota la població catalana, vés per on, però també de l'observació a comarques es pot intuir per on van els trets. La fi de l'època de la puixança immobiliària, de l'especulació, l'IPC inabastable i dels ninja -que n'havíem parlat en aquest bloc- ha deixat òrfenes de negoci moltes agències, avui en retirada. Per exemple, el local de la primera foto era una immobiliària fa uns quants anys.

Pel que sembla, l'or és un valor segur on aferrar-se en un món on l'economia fa aigües i la hipoteca ofega les famílies: el metall ha vist el seu preu multiplicat per cinc en els darrers vuit anys i segueix la tendència a l'alça. Sense anar més lluny, avui 18 d'agost, 1 gram d'or es paga a 33,70 euros (partint d'1 onza/1230 dòlars). Tot indica que després de la rauxa daurada, glop a glop, la ressaca serà històrica. En sentirem a parlar de la "febre d'or", que narrava l'escriptor vallenc Narcís Oller a finals del segle XIX, aquesta propera temporada de tardor-hivern.

7 coses a dir:

Jordi ha dit...

Quan se n'abusa d'alguna cosa, al final t'acaba perjudicant. Hi haurà gent que s'hi enganxarà els dits, com sempre, i n'hi haurà d'altres que no, com sempre també.

Veurem quant durarà aquesta febre de l'or. Esperem que no se'n tinguin conseqüències negatives.

Anònim ha dit...

On està el negoci? Crec que ara per ara és més necessitat i especulació que negoci. El negoci està en 5-6 anys enrera, quan el preu de l'or era tres vegades inferior. En aquests moments aquestes botigues permetran arribar a final de mes a més d'un, amb el peatge de perdre de per vida aquell anell o penjoll. Compte amb els inversors!!! ja que poden tornar a enganxar-se els dits. Ja tenim una nova bombolla!!! A veure quina consistència té?. Bon post.

bobbin ha dit...

Es comença obrint un compro-oro (a Barcelona no hi han calers per a traduir). Després tocarà passejar homes-cartell pels carrers com a publicitat agressiva i grotesca. Fa certa angunia veure el centre tenyit de groc i negre...

És que el vil metall és l'aposta més segura per a guanyar calers a costa del pa per avui. L'or difícilment devalua i més d'un no té altre remei que dilapidar-se les pertinences. Aquests negocis no son la solució a res, son com la escherichia coli de la economia de carrer, i mai millor dit, tal com va tot.

Esther ha dit...

Jordi, és clar que sí. De la mateixa manera que sempre hi ha qui surt perdent i qui hi surt guanyant.
No sé pas si tindrà conseqüències negatives, però rebombori sí. Ja veurem si la febre d'or puja o es queda en una febrícula...!

Anònim, especulació i necessitat sí, però negoci també. El negoci està -dic jo, ep!- en que compren el gram d'or que valia abans d'ahir 33,70 euros (avui ha baixat una miqueta, però no res!) segons el Nymex de Nova York a aquesta gent desesperada a uns... 17, 18, 19 euros, he anat veient aquests dies a Tarragona. Un marge de benefici gran. Però... i tant. Em quedo amb el que comentes: compte amb els inversors...!

Bobbin, jo sempre he sentit a dir que "Barcelona és bona si la bossa sona". Així que, més aviat, segur que és aquí on s'han volgut estalviar la "O" del "Compro or-o". I així ho han deixat, que ja s'entèn prou bé. Bromes a banda, fa dos anys veia homes-anunci a Sol, a Madrid, amb el seu groc i negre corporatiu i ho veia com una moda castissa, però veig que no. L'endèma d'escriure això, a les bústies de tot el meu barri hi havia ben bé cinc fulletons per cap d'un dels locals de les fotos. Si ja ho sabia jo...

Oh. "Escherichia coli". Com m'ha agradat la figura retòrica aquesta (de veritat! :D). Ho faré servir alguna vegada (si m'ho permet, és clar), en lloc de dir que algú està a tot arreu com la Esteban, que ja és una expressió que queda molt "trash" i diu poc de qui la fa servir. Moltes mercès!!!

Gràcies per passar per aquí! :D

DooMMasteR ha dit...

Uff! D'aquestes estan començant a apareixer per tot arreu com bolets. Ja veurem com acaba tot plegat...

Petons!!

Esther ha dit...

Doommaster, com bolets, ja ho pots ben dir! Petons! :)

Anònim ha dit...

A only one days ago, we analyzed the 2010 fantasy baseball pitcher sleepers to attend in 2010. Today, we make off a look at the more weighty side of the equation - fantasy baseball hitters sleepers.
[url=http://www.depressioncanbefun.com/index.php/member/75449/ ]Jack[/url]