Staycation

Toc-toc. Hola? Perquè algú hi deu haver a l'altre costat de la pantalla (o no, però no us ho discutiré pas). De fet, el 40% dels catalans, segons el president de l'Associació Catalana d'Agències de Viatges, a RAC1, roman a casa durant les vacances. I l'altre 40%, com el senyor Obama -cruspint-se amb delit un con de gelat d'1 euro del McDonald's, que es noti que s'estreny el cinturó- se'n va a una localitat a prop de casa, en aquest cas, a la costa de l'estat de Maine, a uns 900 km de la Casa Blanca.
OBAMA/
En canvi, l'altre 20%, se'n va lluny, com la senyora Obama, però com que ja sabem fil per randa on, com, quan, a quina festassa no va treure el nas i que el seu gelat de tres tipus de xocolata és quelcom més que passar-se pel folre l'austeritat econòmica, no hi incidirem més. Més aviat, ens interessa el primer perfil, el del qui es queda a casa (nosaltres, vés què hi farem), els qui no som creueristes ni ens esperen a les Pitiüses. Pel que explicava al juliol la premsa nord-americana, l'staycation (literalment, 'quedar-se [a casa]' i 'vacances' en anglès americà) és l'última dèria, amb àmplia acceptació arreu del món.

Sentim-nos afortunats, doncs, els qui practiquem l'staycation a l'agost. A més de ser l'última tendència pel que fa a turisme, contribuïm a la poc probable revifalla del producte interior brut i defugim de l'estrès de seguir el culebrot de l'estiu, el dels controladors aeris. Que no torni a caure la llagrimeta quan veiem en Mikimoto vorejant una piscina de luxe a Dubai, ni amb els Callejeros Viajeros, Fiesta Fiesta, Ola Ola, Españoles por el mundo i d'altres abundants succedanis del gènere factual a les graelles de televisió. Ni que tampoc ens venguin la moto dels destins d'una primera dama. Que les nostres vacances a casa, poden ser més presidencials que les de ningú. Yes, we can!

6 coses a dir:

Jordi ha dit...

Jo sí que estic a l'altra banda de la pantalla tot i que he arribat fa poc. Encantat de seguir llegin-te ara a l'agost.

Francesc ha dit...

jejjeje post molt bo. Jo a setembre farè staycation, tot i que no descarto fer alguna escapada, que sempre va bé

Anònim ha dit...

Quantes veritats que dius. El cert és que els que hem viatjat molt ens adonem que com a casa res de res. Jo entenc que hi hagi gent que vulgui anar a l'altra punta del mon, però aquí tenim moltes coses per descobrir, i el que sap més greu es que tinguin que ser les modes les que ens facin veure això (anunci Damm). Bon post i bona resta d'estiu.

Esther ha dit...

Jordi, i encantada de seguir-te llegint a tu també aquesta pre-temporada i temporada! :)

Francesc, això de l'staycation alternant-ho amb alguna escapada ja està bé. Ja ho diuen els Manel, en una de les seves cançons, versionant als Pulp: "havia après que era tan important viatjar...".

Anònim, és clar que sí! Aquí costat de casa tenim molt a descobrir, i a l'estiu. Recomanacions a l'Alt Camp, per exemple, els concerts de la Ruta del Cister, que dóna l'oportunitat de veure Santes Creus a la nit, excursions pels Castells del Gaià i descobrir la natura, enoturisme per conèixer els vins i caves de la comarca, turisme rural... I ja no dic per tota la província de Tarragona! Bé per a la butxaca i per oblidar l'estrès. Bon estiu! :D

Alba ha dit...

Em sumo a totes les propostes casolanes. Que quedar-se a casa no vol dir aborrir-se com una ostra! (i ni que sigui anant al poble del costat, ja fem moure l'economia...)

Esther ha dit...

Alba, és clar que no vol dir avorrir-se! Qui s'avorreix és perquè vol, jo sóc d'aquesta opinió XD Però també, vist per l'altra banda, així ens consolem els qui ens quedem a port. Salut! :)