Amancio on-line

Permeteu-me una petita indiscreció. Feu un cop d'ull ràpid a les etiquetes de la roba de l'estilisme que us ha suggerit aquest matí mig ennuvolat (segons el manual d'estil del Servei Meteorològic de Catalunya, per entendre'ns) i grisós de setembre, quan heu caigut del llit. Us deixo dos minuts. Tres.

Pull&bear, Uterqüe, Stradivarius. Glop d'aigua en una copa made in vés-a-saber-on de Zara Home. Auriculars de Bershka i camisa de Massimo Dutti, bambes Xdye -no, no m'ho combineu tot junt!!! En nosaltres mateixos hi trobem, doncs, un lloc comú, provinent de terres gallegues: Arteixo, A Coruña, Edificio Inditex. De calaix.

Per tant, la magnitud de la posada en marxa de la botiga on-line de Zara aquest 2 de setembre és enorme. Tant com la democràcia tèxtil de la joia de l'imperi d'Amancio Ortega, amb els seus dissenys, que no falten a cap armari, per elitista o per poc primmirat que sigui, arreu del món. I pel que representa l'arribada d'un dels gegants retailers de la moda global a Internet. Que no vol dir que no hi fos representada abans, amb 4 milions i mig de fans al grup oficial de Facebook, tot i portar 10 anys de retràs respecte a la barcelonina Mango, per exemple, en això de les botigues on-line. Sense publicitat, només amb l'estratègia de posar la paradeta en bons emplaçaments, en el lloc i moment oportuns. Com ara, amb una botiga virtual a Internet. Serà el moment, en plena crisi?

Així, doncs, el vicepresident d'Inditex diu que les xarxes socials i Internet són aquella via de comunicació que s'adiu a la filosofia de l'empresa. Si la jugada els hi surt bé -tot i que els ha costat decidir-se-, gosaria dir que la posada en marxa de Zara on-line, minimalista i carregada de simplicitat, pot tractar-se del punt d'inflexió per a les empreses i el seu desembarcament a la xarxa de cara d'ara en endavant, no només per una política de comunicació concreta, sinó pels beneficis econòmics de fer la comanda des de casa i anar-ho a buscar a la botiga de la cantonada. Ho anirem veient... i compr(ov)ant.

PD. Tapeu-vos -no necessariament amb res d'Inditex, ep!- que és setembre i comença a fer fresca al vespre :)

10 coses a dir:

DooMMasteR ha dit...

Ja tocava! Hi havia molt poques marques importants a la xarxa.

Però ara m'assalten uns dubtes: La qualitat de la roba de Zara mai ha estat molt bona. Aquells botons que no acaben de cordar bé, aquells fils sueltos, alguna tara... això no es veu online. I els colors? Els fotografs sabran captar amb total precissió els colors i la brillantor de la roba? I la gent, amb els seus monitors gens ni mica calibrats?

M'oloro un munt de reclamacions. Tant de bo m'equivoqui! :-)

Petons!!

òscar ha dit...

Sóc molt (ho confesso!) de comprar a Zara i Pull&bear però no massa de les compres on-line.

Ai mareta meva que faig ara mateix via cap a la web! :)

Esther ha dit...

Doommaster, sí, que Zara s'hi arrisqui vol dir que comença una altra etapa de relació empreses-la xarxa.

hahahaha, ets bon observador!!! Tots sabem què passa quan rentes dues o tres vegades una samarreta Inditex i és clar, on-line, no pots palpar la roba a veure si resistirà a la rentadora. Però... per això la devolució és gratis!!! XD Si és que ja ho tenien tot pensat...!!! :)
Petons!

Òscar, ai, ai, ai... jo temo les noves temporades!!!
Les compres on-line sempre fan recança, com a molt els bitllets de tren!!! Merci per passar per aquí! :D

Alba ha dit...

Em sumo a la reticència de comprar per internet... Jo faré cap igualment al Zara de la cantonada, que m'estimo més veure amb els meus propis ulls el que compro. Però suposo que si hi han apostat deu ser per alguna cosa (tot i que no acabo d'entendre que no ho fessin abans...).

Esther ha dit...

Alba, suposo que devien estar concentrats en expandir-se pel món i, sobretot, a posar preus desorbitats al Zara de Canadà, per allò de que tot el que és d'importació ha de semblar cosa luxosa.

De totes maneres, res com el cara a cara amb el gènere tèxtil i les alarmes a les caçadores de pell :)

bobbin ha dit...

Com crec que has insinuat, no vénen res de nou en aquest món. De moment, internet és la gran carronya de les botigues per no dir el gran basar o outlet del món. No se fins a quin punt comprar Online a Inditex surt millor de preu que a Ofertix.

Em sorprèn, perquè mira que soc mandrós que no suporto haver de comprar roba, i suposava que Zara i la majoria de marques amb pes tindrien representació online per si algun dia el carrer em semblés poca cosa... Em sembla nefast. Que no som a 1999! Suposo que tanta facturació deu ésser estanca per a la innovació. Potser el desenvolupament respon a quelcom que atèn als quartos. Vès.

Però què és la vida sinó comprar jerseis online sense saber si fan prou fila. Que coi! Sort al Amancio ortega a la seva cyberaventura tardana, que ara mateix porto uns pantalons seus!

Esther ha dit...

Bobbin, aquesta mateixa tarda, a aixopluc a Tarragona, he escoltat unes bones dones en la seva setantena que comentaven que la seva veïna Maria, de no sé quin pis, s'havia comprat una rentadora per "l'ordinador", que ho havia fet el seu nét, que no sé quantes carreres tenia, i que clar, que li havia sortit molt bé de preu i que els seus néts, amb no sé quantes carreres cadascun, ho havien d'esbrinar (bàsicament, el tema de la conversa era això, després ja han derivat cap a altres qüestions més metafísiques). Democratització de la compra digital a tots els segments d'edat.

Rentadores, que ja no cal ni anar al Pryca (per a mi el Carrefour sempre serà el Pryca), i tot l'imperi Inditex. Tot està inventat, però el carrer, sempre serà el carrer. Avui, el nét de la veïna Maria compra rentadores per Internet, i potser el 1999 la seva iaia es vanagloriejava que estava preparat per l'efecte 2000. I els "quartos", tres quarts del mateix.

e ha dit...

Escoltava a la ràdio italiana ahir que a França cada vegada més gent es passa a la compra de roba online. Per mandra potser d'anar fins a la botiga o directament per comoditat, una de les webs amb més èxit és LaRedoute.fr (també en espanyol).

Elliot ha dit...

l'anterior "e" sóc jo :-) disculpa

Esther ha dit...

Elliot, suposo que és per comoditat. Si no recordo malament, la Redoute era un catàleg ENORME (un totxo d'unes 500 pàgines!!!) que cada temporada enviaven a casa i estava en francès, a veure si feien negoci... M'ha fet gràcia saber-ho, perquè ara amb això de les botigues on-line s'estalvien el catàleg, que era com el de l'Ikea, que no devia ser precisament barat imprimir-ho i enviar-ho a les cases...