Diari imprès en una vitrina

Perduda a la ciutat que regalima wi-fi gratuït als seus carrers -en teoria, no em prengueu al peu de la lletra- per casualitat trobo alguna cosa semblant a una vitrina d'un museu en ple carrer. Algú s'hi entreté, però pocs vianants, que és dimarts feiner. No és cap obra d'art cedida per la Tita Cervera ni vol competir amb la Casa Batlló. Molt més simple i a l'abast de qualsevol poder adquisitiu: són quatre planes del diari El País del 5 d'octubre, que ha sortit d'impremta aquesta mateixa matinada i l'exposen a la seva seu de Barcelona. El periodisme imprès d'avui -deixem de banda la capçalera, sigui la que sigui- fet "peça de museu"... per la seva qualitat o per considerar l'exemplar del dia una peça d'antiquari quan toquen les 12 del matí?

9 coses a dir:

òscar ha dit...

No m'estranyaria gens ni mica que, en pocs anys, la versió impresa dels diaris compartís vitrines amb pedrots de l'any de la picor i restes arqueològiques fetes puré.

Especialment les pàgines color salmó que semblen tenir més regust d'abans!

Jordi ha dit...

Com diu l'Òscar, aquestes pàgines de diari escrit estaran ben aviat als museus. L'ebook i totes aquests estris guanyaran cada vegada més pes, en qualsevol cas: llarga vida al diari escrit.

Jordi ha dit...

L'internet (i el wi-fi regalimador) en té la culpa de que ara ja comenci a ser una peça de museu. Dintre de poc, els quiosquers es manifestaran i sortiran al carrer perquè no venen cap diari. Temps al temps...

Alba ha dit...

Curiós i... preocupant? Ja arribarà el dia, ja, en què només en trobarem als museus, i n'hi haurà, com jo, que els parlarem als fills i néts de quan es llegien diaris en paper, vaja, de la "prehistòria"...

Miquel ha dit...

Es tracta d'una procés inevitable. Si ara encara queden forces nostàlgics que compren la versió de paper, jo no recordo la darrera vegada que ho vaig fer. L'ofici de quiosquer aviat quedarà obsolet.

DooMMasteR ha dit...

Ui! Jo encara soc dels clàssics. Un cafè senta molt millor amb un diari de paper. Prefereixo passar fulles a escrolar a la PDA ;-)

Una abraçada!

Esther ha dit...

Òscar, jo en un museu de Canadà hi vaig arribar a veure un CD pirata de Windows 98. Així que el diari de paper també tenen unes quantes paperetes!!
Ohhh... i les salmó, sobretot les salmó :D

Jordi, de moment, un ebook té pes... però pes en uns quants grams, bastant pesat. Veurem que passa! però dels museus no se'n salva :)

Jordi (bis), ooooh... jo he sentit a dir que els quiosquers tindran una impressora i tu hi aniràs i imprimiràs el que més et vingui de gust del dia!!! Però aquí a Barcelona n'he vist ja uns quants quioscs abandonats...

Alba, però com deia no sé quin pensador, ara estem en allò de "quan el que és vell no acaba de morir i el que és nou tampoc no acaba de nèixer". Els nostres fills? Ai, no sé jo pobrissons meus...

Miquel, allà als Estats Units no sé si és com a Canadà, però em va sorprendre molt les urnes que tenen al carrer i com es refien de deixar-les obertes i que només agafaràs un exemplar per un dòlar. Si t'he de ser sincera, jo no el compro, sinó que el llegeixo a la cafeteria o l'agafo on puc, però sí que m'ho munto d'alguna manera per llegir la versió en paper en algun lloc.

Doommaster, jo com tu em decanto pel cafè i el diari! :) Jo avui he estat grapejant un iPad d'aquests, i no, no és com el paper, eh... té un tacte fred! Abraçades!!!!

Álvaro ha dit...

Espero que mai arribi el dia (o que almenys jo no ho hagi de veure) en que el diari en versió impresa passi a ser una peça de museu.

La lectura en e-books o Ipads, tot i que està molt aconseguida, no m'és igual de satisfactòria que tenir el llibre a les mans (o el diari en aquest cas), fullejar-lo, i degustar poquet a poquet mentre em prenc un o dos cafès de bon matí.

I sí, el diari que llegeixo és precisament El País.

Salutacions!

Esther ha dit...

Álvaro, això del museu està més a prop del què pensem :) Enyorarem la tinta que queda(va) a les mans quan passaves pàgina...

Potser el problema és el temps. Jo avui he mirat els titulars al web, però aquí tinc la Vanguardia des que la he xurrimangada aquest matí a la facultat, sense llegir-la ni fer-li cas, pobre!!!
Salutacions :)