Valls està de moda

M'endinso per un passatge al darrere de la Plaça de la Tolerància i el faig servir de drecera. Camino entre kebabs, nuggets de pollastre, durums i d'altres especialitats gastronòmiques de la Barcelona contemporània. De sobte, hi clisso una finestra que he intentat enfocar moltes vegades amb la meva màquina de fotos atrotinada. La trec i la immortalitzo una vegada més, avui a 90 kilòmetres.

Que fora vila et topis amb un bocinet de l'església de Sant Joan -amb el campanar més alt de Catalunya, el que il·lustra la capçalera d'aquest bloc- i amb una enxaneta en una botiga barcelonina fa certa il·lusió. I és que Valls està de moda, i ara més, que estan a tocar les festes Decennals del 2011, 10 anys després de les darreres. En seguirem parlant.

PD. Sento aquestes actualitzacions tan espaiades en el temps. He començat un màster oficial a la UPF (Estudis Avançats en Comunicació Social) i els principis sempre són difícils. Intentaré posar-me al dia! :)

3 coses a dir:

DooMMasteR ha dit...

Molta sort amb el master i disculpada estàs xD

Com son aquestes festes? Sembla que seran la llet! :-)

Jordi ha dit...

Molta sort amb el màster. Estàs ben excusada i més que disculpada. Quan arribis a alguna cadena pública o privada, t'hauràs d'enrecordar d'aquells que et seguíem en el teu fantàstic bloc eh :)

Esther ha dit...

Doommaster, gràcies!! :)
I tant que seran la llet...!!! Portem 10 anys esperant-les! Se celebren cada 10 anys i la ciutat fa festa grossa durant 10 dies, amb espectacles de renom, i són excepcionals... als vallencs els sentiràs explicar les etapes de la vida per Decennals. Amb espectacle inaugural, concerts (com a acte destacat faran els "10 de les Decennals", des de Els Pets, Lax'n'busto, Gerard Quintana fins a Els Amics de les Arts, 10 grups repassant el rock català en una nit), tindrem Dani Martin del Canto del Loco, l'Ainhoa Arteta, El Tricicle, Dagoll Dagom... castells, cercaviles, correfocs... de tot! La festassa de l'any a Catalunya (a l'alçada de la Mercè de Barcelona, segur!) :D

Jordi, merci...!!! El que importa ara és seguir aprenent, cosa que no s'ha de deixar mai... ara bé, que el periodisme, com molts d'altres sectors, està en una crisi molt forta i no sabem què acabarem fent mai... Quan siguis comentarista recorda't de nosaltres! ;)