El 2011 o la crisi dels cinquanta

- Contesa electoral [creu al calendari].
- La clàssica victòria del Barça contra el Reial Madrid [creu, creu, creu, creu, creu].

El 2010, a més de filtrat per Wikileaks, està finiquitat com aquell qui diu. Alguna bagatel·la queda per a aquest mes de desembre que tot just avui encetem, però seran minúcies que prendran forma d'il·luminació nadalenca i d'indignació pels pocs o massa il·luminats, res que ens vingui massa de nou, esperem que així sia. Per tant, com a deferència a l'amable lector o lectriu, servidora ha consultat The World of 2011 de The Economist d'algun quiosc de l'àrea metropolitana per a saber a què ens atenyem, on trobarem el marro i, vaja, que no ens agafin desprevinguts, que no és poc.

Entre els molts highlights -i un obituari final a la bombeta incandescent-, em quedo amb l'efemèride de l'any 2011, que jo farceixo d'ironia, però que crec que va de debò i és, si més no, significativa:

Agost: "Barack Obama, que va néixer a l'any que es va construir el Mur de Berlín, fa 50 anys". 

Tot i que en tenim un altre de més proper que el mateix 4 d'agost en farà 51, The Economist recorda que el president Obama arriba al mig segle de vida, en una crisi dels cinquanta en tota regla amb el Tea Party, les filtracions de Wikileaks [nota mental: dedicar-ne un apunt] i la crisi econòmica -ni rastre de quan serà l'escac i mat-, tot un bé de déu de problemes que algú haurà de liderar. O no.

Ni que un en tingui vint-i-tres, seixanta-u, trenta-quatre o divuit, és probable que l'any vinent acabem patint tots la crisi dels cinquanta. Però potser no és fa tan costa amunt: són tot de reptes bastant engrescadors. En seguirem parlant (i de tot allò que no ens deixi dormir!). Bon desembre tingueu.

PD. Foto de la sèrie "Obama looking to awesome things". Recomanable, així com el The World of 2011.

8 coses a dir:

JosMedi ha dit...

Aix Esther! Donem per finalitzat l'any, llavors? Podem, tot i els mals auguris, guardar una petita esperança de què l'any vinent les coses remuntaran? O cal ser realistes sense conèixer ben bé la realitat en la que ens estamparem?

Jo sóc d'aquells i aquelles que en veure que l'any s'acaba es diuen que aquest any es podria millorar i, llavors, és quan em plantejo els nous reptes que comencen un cop empassat el raïm. Enguany no serà menys.

A tots i totes, independentment del resultat electoral si acontenta a tothom o no, crec que aquestes eleccions ens han donat una esperança per acabar l'any amb il·lusió. I potser, per això, a mi m'agrada pensar que l'any després de diumenge i el Barça dilluns, ja no em pot donar res de millor. No obstant, aquest 31 a la nit necessitaré més de 12 grans de raïm per empassar-me tots els meus reptes.

Tot i el xàfec que cau, sóc omptimista.


PD: per cert, he canviat d'adreça de bloc. L'he personalitzat una mica i ara es Le Petit Catalan. Et deixo el link, que també ha canviat.

www.leptitcatalan.blogspot.com


Segueix com fins ara! Ànims!

Jordi ha dit...

Amb el 5-0 d'ahir, ja es pot donar tancat l'any, a no ser que ZP dimiteixi o Cristino Ronaldo abandoni el futbol. La resta, com dius, bagatel·les...

Jordi ha dit...

La veritat és que estic desitjant que arribin temps d'estabilitat quant abans. El món està tan mogut que quasi ja perdo l'esperança de que tots aquests problemes (crisis, wikileaks, medi ambient, terrorisme,...) se solucionin.

Digueu-me derrotista, catastrofista o negativista, però és que crec que estem passant per un dels moments menys bons en la història de la humanitat. I el més greu, crec que molts encara no en són conscients.

Alba ha dit...

Donc si, Esther, però quina recta final del 2010 més emocionant! No m'agrada ser pessimista, tot i que pinten bastos, però cal acabar un any i començar-ne un altre amb il·lusió, i com diu Medina, plantejar-nos reptes! és el més estimulant i motivador...

Miquel ha dit...

El que és segur és que el 2011 seguirà sent un any d'altibaixos: la crisi, l'orient mitjà, el conflicte de Corea...
Més val que ens agafem ben fort. Bon desembre!

Noctas ha dit...

El 2011 no serà res si el comparem amb el 2012. Es en aquest any que tot petarà i vindrà el gran cataclisme. Així ho digueren els mayes i així serà. Cal aprofitar doncs el 2011, perquè el 2012 la crisi que estem passant no serà res en comparació amb el gran desgavell que hi haurà. S'apropa l'apocalipsi i cal saber-ho per cardar quan més millor! saludus

JosMedi ha dit...

Amén!

Esther ha dit...

Medina, no pas! :) Que queden 29 dies d'any, i han de passar moltes coses encara!!!! Però la sensació general és que, amb els dos esdeveniments del 28N i 29N que tant han donat a parlar, ens hem quedat sense temes estrella... No sé si era al programa del Cuní que preguntaven: "el 5 a 0 del Barça us ha fet oblidar la crisi?". Imagina't.

L'opinió internacional i d'experts no és gaire optimista amb el que pugui passar l'any vinent -jo tampoc no ho sóc-, però tot i així jo crec que sempre ens queda veure el cantó positiu de tot, aprendre'n i aprofitar l'oportunitat de la crisi, és la clau. I el 31 de desembre, a empassar-se tots els reptes, és clar, i cada dia, eh!
PD. Ara mateix canvio l'enllaç ;) No problem...!

Jordi, ai Cristiano. Sempre acaba patint: el dia de la Champions vestit del Manchester, abans d'ahir... Si fos com Beckham encara podria retirar-se i ser model, però... és Cristiano.

Jordi, no sé si és que el món està mogut o que ens assabentem i tenim més informació sobre aquest mogut món. Bé, tot i intentar ser optimistes, sempre queda aquesta certa preocupació, que és la que porta a escriure apunts com aquest. Tant de bo no sigui un dels moments menys bons...

Alba, sí, sí, una recta final emocionant (informativament parlant...)!!! Molt d'acord amb Medina, hem de plantejar-nos reptes! ;D

Miquel, tela també amb el conflicte de Corea... l'altre dia m'explicaven que el ministre d'afers exteriors de Corea del Nord és de Reus! Agafem-nos fort, doncs!

Noctas, si sobrevivim al cataclisme de 2011, també ho podrem fer al de 2012. Crec que els mayes no controlaven gaire sobre l'Ibex 35 i el Dow Jones ;)