Les Decennals, de tothom

Abans que les 260.000 lluminàries del centre de Valls s'apaguin, la conversa s'encèn a la sobretaula de les llars vallenques en l'últim diumenge de Decennals. 

Amb 16 anys, aquestes eren les seves segones Decennals. "A les vuit del matí sé de gent que feia cua per a veure a Dani Martín a la Vela del Fornàs", explica. Porta tres braçalets a la mà esquerra: el de la CandeFlaix, el del concert del líder del Canto del Loco i el de les Decennals electròniques. Mentre em descriu com anava (des)vestida l'Alaska fa uns quants dies, noto certa afonia causada per la disbauxa.

Amb 61 anys, no em fa recompte de quantes Decennals ha vist. "Què guapa i quina veuassa té l'Ainhoa Arteta", no s'està de dir. El concert de gala a la Vela és el que més li ha fet el pes, però que déu n'hi do amb els actes de carrer. El Gegant del Pi l'ha vist ballar al camí a la carretera de Montblanc. Però diu que no ha trobat gaires coneguts al carrer, que tot eren forasters i que això ha de ser molt bo per a la ciutat.

Amb 35 i 32 anys, i quatre Decennals viscudes, tampoc no es van perdre el macroconcert de Dani Martín. "Només va durar una hora i quart, molt poc", lamenten. Ahir els hagués agradat reviure Decennals passades amb els Pets, però la Vela ja era plena de gom a gom. Més de 4.000 persones als 10 de les Decennals. El seu petit, amb 2 anys, va assistir al seu primer concert de Decennals: el del Club Super 3 a la plaça del Pati.

Amb 55 anys, i bastantes Decennals a les espatlles, em descriu les quatre tapes que ha tastat a la nova ruta gastronòmica -"ara fa falta que ho repeteixin per Firagost o Sant Joan!"-. Que si albergínia i ceba caramelitzada, torrada però al seu punt, que si la "bomba de calçot" al Luga i que segur que hi repetirà, que si aquell 'montadito' generós del carrer Avenir, que si la copa de vi que entrava tan bé... 

Amb 11 anys, i dues Decennals, ell ha defensat aquests dies el blanc-i-vermell del seu equip de futbol, l'infantil de la UE Valls. Li pregunto per les seves primeres Decennals: no sé, no contesto, "si tenia un any...". Bocabadat guaitava els giravolts d'aquells penjats i penjants d'una grua a metres de la Plaça del Pati, i recollia el confeti daurat que els Voilà Project van substituir pel ruixat del dia abans en l'espectacle inaugural.

Amb 68 anys, i set Decennals viscudes, em parla de l'"excel·lent" concert amb peces de Mozart i com n'ha gaudit a l'església de Sant Joan -"bona ressonància". Eren peces de l'Orquestra Camerata XXI en honor de la Mare de Déu de la Candela, atenta, al seu cambril, amb tot de teles brodades amb fils d'or. I em fa cinc cèntims de  tot el que hi ha de vallenquisme darrere d'aquestes Decennals tan sentides.


Amb 23 anys, i aquesta vegada fora vila, va veure enlairar-se pilars de la Colla Joves i la Colla Vella al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, majestuós per a unes Festes a l'alçada. Cofoia, perquè Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, va dedicar bons elogis a Valls en la presentació de les Decennals a la capital catalana. I va entrar, per primera vegada en tres Decennals de vida, a la Biblioteca Popular de Valls, la primera de la mancomunitat catalana i re-inaugurada per l'ocasió, on mai Narcís Oller, pare de la novel·la catalana moderna, no hi hagués imaginat els seus manuscrits penjats en un iPad a la paret.

Amb sis mesos, aquestes eren les seves primeres Decennals. S'ha trobat cara a cara amb el nou i flamant Lleó de Valls, però encara no té el gust de conèixer la Mulassa -guapa!- i la seva filla Mulasseta. Sé que no ho acabarà recordant, però no perdia detall de les lluminàries al cor de la capital de l'Alt Camp. Tot i així, si hi ha d'haver quelcom que deixi empremta a aquestes generacions futures de vallencs que també comptaran per Decennals, ha de ser l'exemple d'esforç, col·laboració, superació, acolliment i esperit festiu del que ha fet gala la ciutat de Valls durant aquests deu dies de Festes Decennals. Que n'aprenguin! ;)

3 coses a dir:

Daniel Garrido ha dit...

Unes festes tant especials i grans com son les decennals Vallenques, les he gaudit per primer cop i la meva impressió va ser la de tota una "ciutat estel" amb la Mare de Déu de la Candela al davant (els Goigs i la seva mirada hem va arribar al cor...) lluminària, el Lleó, les processons el matí casteller... tot! molt gran! ja espero amb ganes les del 2021! :)

veritablement una gran festa, Molt i molt be Valls!!!!! :)

DooMMasteR ha dit...

No hi he anat al final, però tot el que he sentit, vist i escoltat han estat bones crítiques. Moltes i moltes felicitats per aquesta gran festa vostra. Que n'aprenguin com bé dius!

Una abraçada guapa!

Esther ha dit...

Daniel, me n'alegro un munt que les festes que a Valls es munten amb tanta passió t'hagin trasmès almenys una part de tota aquesta il·lusió que hi ha en elles!
Moltes gràcies per comentar i felicitats pel teu bloc :)

Doommaster, així has escoltat bones crítiques? Estupendu, com diuen aquí a Barcelona, hehehehe!! Petons!