El bitllet de metro com a mertxandatge polític

De tant en tant alguna paradeta esquitxa -electoralment- les Rambles de Barcelona. El tríptic i la xapa, lluny d'estar demodé, són cars. La cartelleria segueix aquest mateix criteri d'austeritat a la capital catalana. El Periódico buscava desesperadament en aquesta campanya d'eleccions municipals a Ricard Gomà, candidat d'ICV, i ningú no els va dir que s'amagava a l'estació de la Sagrera, el que diuen que ha de ser el proper hub de la ciutat. I té la seva explicació.

Així, doncs, alguns enclavaments estratègics subterranis a Barcelona fan que les parets d'algunes estacions resultin encara més disputades que l'alcaldia de la mateixa Can Fanga. De fet, les estadístiques del sentit comú indiquen que els votants s'aglomeren en aquest transport públic, matí, tarda, vespre, i a la nit no, perquè està tancat: el metro va tenir 381,22 milions de passatgers l'any 2010. Potser l'estratega s'assegura així algun impacte en una societat desencisada per la política.

Encara que ho podia semblar, el passat divendres a la tarda ni els Manel ni la Pantoja eren a Virrei Amat (línia blava). La multitud s'amuntegava a la boca del metro, les càmeres de televisió intentaven entaforar-hi el seu trípode i carxofa, i jo, tot i el meu metre setanta, que no vèiem la Shakira enlloc. Però no, l'entusiasme desmesurat del personal es devia a la presència de Joan Laporta repartint bitllets senzills de metro, d'1,45 euros. Hi havia tanta gent que el vaig veure de lluny. Una de les voluntàries deia que era "una acció per explicar les propostes de movilitat d'Unitat per Barcelona" i que "preferien gastar els diners de les pancartes en quelcom útil pels votants".

Vaig agafar el bitllet, amb el parc del Laberint d'Horta estampat, els hi vaig agrair, va allargar la vida de la meva rebregada T-10 en un viatge, i a mi em va fer pensar. Primer, en què aquesta vallenca fa temps que no es passa pel Parc del Laberint d'Horta, i en segon terme, en com aquesta campanya electoral nostrada, que vol ser com la d'Obama, no acostuma a tenir en compte la major part dels ciutadans.  Potser sí que els votants es mouen a Internet, però encara van en transport públic. I així com una flor no fa estiu, un sol bitllet no acaba amb els maldecaps a llarg termini que viatgen amb els barcelonins cada dia a bord del metro.

PD. Avui toca fer una menció especial a altres campanyes de mertxandatge polític: les mítiques bambes Keli Finder del Ministerio de Vivienda, o el Referendum Plus, per a animar els joves a votar la Constitució Europea el 2005.

3 coses a dir:

Martí ha dit...

Regalar bitllets de Metro amb propaganda política és insultant. És com tirar un trosset de pa a les masses per intentar cridar-los l'atenció. A Nova York o Chicago tindria l'efecte contrari; la gent votaria en contra de qui ho fes.

òscar ha dit...

El populisme de manual ja en fa d'escenes com aquesta que descrius al Metro. Trist.

Esther ha dit...

Martí, Barcelona no és Nova York ni Chicago. Nosaltres ho sabem, i els que venen aquí també. Abans d'ahir a Plaça Catalunya, amb accent argentí: "cógete bien el bolso, que aquí en Barcelona nunca se sabe".

Òscar, si s'hagués de descriure amb una paraula sí seria "populisme".

Moltes gràcies per passar per aquí!!! :)