Fòrum de la #indignació


"Una altra forma de pensar és possible", resa un tendal gegant publicitari en un lateral de Plaça Catalunya. De fet, és en aquest punt neuràlgic de Barcelona des d'on el passat dilluns 15 de maig xoquen i es troben idees, punts de vista i reivindicacions heterogènies a l'Acampada de Barcelona.

La #catalanrevolution, com ja circula viralment a les xarxes socials i en els petits comités d'una Plaça Catalunya convertida en un fòrum indignat, es desmarca del moviment Democracia Real Ya, que va convocar a Internet la paral·lela Acampada de Sol, a Madrid. No obstant això, el malestar amb el sistema econòmic i polític actual és el nexe comú de les dues segudes de protesta, tot i que menys multitudinària a Barcelona, que ahir [pel 18 de maig] a la nit va reunir a 1.500 persones.

Aixequen la veu, s'erigeixen portaveus de la seva causa per cinc minuts i, al seu voltant, es forma un cercle de curiosos que assenteixen o divergeixen del discurs del seu interlocutor. D'història en història és possible creuar tot Plaça Catalunya, amb vuit punts d'organització i tres punts de debat principals: sobre Islàndia, Palestina i les revolucions àrabs.

Desenes de joves preparaven l'assemblea de la nit a la gespa. Malgrat això, els superaven en nombre els que tafanejaven -famílies, executius, gent gran, periodistes- entre els centenars de pancartes i cartells manuscrits. Prohibir el rescat dels bancs pel govern, la dació com a solució a les hipoteques o adoptar la taxa Tobin eren algunes de les propostes en matèria econòmica repartides en fulls volants durant la tarda. Fins i tot, alguns les lluien al pit com si d'un home-anunci es tractés.

Els "indignats" -com es fan anomenar- reclamaven mòdems per a assegurar la connexió a Internet i actualitzar els seus estats a Twitter, Facebook i blogs i així informar en temps real als seus seguidors. Molts dels allí reunits desconeixen com va començar l'Acampada de Barcelona, però els consultats apunten a les xarxes socials, que les creuen indispensables per a la seva causa comú.

* Això és una petita crònica traduïda que vaig escriure el 19 de maig. Aquí us la deixo. 

2 coses a dir:

DooMMasteR ha dit...

Vaig ser divendres i va ser molt maco veure tothom cridar i donar cops a la cassola. És un principi. Tant de bo només sigui el principi, però veient el dia d'avui i el resultat de les eleccions...

Esther ha dit...

Doommaster, jo hi vaig ser dijous al vespre, tot i que no em vaig quedar a l'assamblea. A mi, personalment, em va impactar molt el que vaig veure, el que anaven explicant uns i els altres, i per la joventut pinten bastos, cal dir-ho. Pot resultar engrescador, però no sé fins a quin punt efectiu. El resultat de les eleccions jo crec que s'ha d'interpretar com la cerca d'un "canvi" de tarannà i d'una nova oportunitat al sistema... però no sé jo si el camí passa per PxC.