El cogombre calent

La patata calenta -o el cogombre calent, en termes de l'horta- la té ara l'Estat espanyol. Quan la senadora de Salut d'Hamburg, Cornelia Prüfer-Storcks, va acusar el cogombre espanyol de ser culpable del brot d'Escherichia coli que ha matat 18 alemanys i n'intoxicat a centenars, no va pujar el preu del pa, sinó que el sector primari va contagiar-se del virus de l'alarmisme. El quadre clínic del pacient hortofructícola presenta, en la primera revisió, una taca negra al bell mig de la seva imatge i pèrdues de milions d'euros, en observació en els propers dies. 

Però, vegem com s'ha gestat la crisi del cogombre, comunicativament parlant:


A la recepta hi tenim, a banda del cogombre espanyol, una líder irrefutable a la Unió Europea, l'Angela Merkel, comunicats institucionals precipitatsreflexions a la premsa seriosa i titulars en font Impact mida 100 a les portades de la premsa sensacionalista, com les tres del rotatiu alemany Bild. Poca broma: el Bild és el diari amb la tirada més extensa de tot Europa -3.600.000 exemplars diaris- i el sisè del món, més que The Sun, News of the World o el USA Today. Així, doncs, la mélange era d'esperar que es convertís en una crisi alimentària en tota regla. Sumem-hi la cobertura de l'E.coli a la televisió i la difusió a les xarxes socials.

Avui mateix, el dia en què ens hem aixecat sabent que "no eren els cogombres" els causants del malestar alemany, el conseller català d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, s'hi ha referit  com a "terrorisme informatiu alimentari". Es calcula que les pèrdues econòmiques del sector agrari, a nivell estatal, poden arribar a ser de 200 millions d'euros setmanals. Com han de gestionar els productors catalans la crisi per tornar a situar el cogombre entre els encurtits estrella a Alemanya, qüestió d'Estat com el chucrut? El diari francés Libération fa el primer pas amb una portada en què dóna la pressumpció d'innocència a l'hortalissa. No obstant, el Bild d'avui només hi dedica un raconet de la portada, que el tema ja no ven. La crisi comunicativa està servida, i ben amanida.

9 coses a dir:

Anònim ha dit...

M'agrada molt el que dius i com ho dius. Espero que Espanya i els seus polítics estiguin a l'alçada que els pertoca i arreglin aquest conflicte diplomàtic. Molt malament per la UE i fatal la Merkel, que darrerament no n'encerta ni una. Que ningú s'oblidi de lo malament i maltractat que han estat els productes espanyols a Europa de sempre. Espanya ara es com un gos amb puces, les puces criden a mes puces...

Esther ha dit...

Anònim, Merkel està en hores baixes després del que la derrota al land de Baden-Württemberg (no sé si ho he escrit bé, l'alemany és una assignatura pendent). El problema també està en què els mitjans de comunicació es limiten a escriure el que els hi dicten els alts càrrecs, abans d'haver preguntat a algun expert si realment el cogombre pot causar totes aquestes morts. Veurem si s'esclareix alguna cosa...
Salutacions i moltes gràcies per passar per aquí! :D

Noctas ha dit...

El que ha fet Alemania almenys que serveixi perquè els espanyols rendeixin menys pleitesia a la institutriu de la Merkel.

DooMMasteR ha dit...

Suscric el que diu en Noctas...

Esther ha dit...

Noctas, Doommaster, si el que passa a Catalunya no arriba a Madrid, el que passa a Alemanya ja no et dic aquí. De cara a la gal·leria, Angela Merkel no arriba a tenir el tarannà de la Thatcher, però sí aquell posat irreductible i teutònic... que també erra i és humana. Us suscric jo també a vosaltres dos :)

Miquel ha dit...

De jutjat de guàrdia el mode en què s'ha gestionat la notícia des d'Alemanya. Aquests 200 MEUR que han perdut els agricultors espanyols hauran d'haver sortit d'una altra banda, em pregunto qui s'ha fet d'or.

Candide ha dit...

Em poses nerviós. BaWü es questió de copypaste, no d'aprendre alemany.

Per cert, a Espanya sempre em sento com si els periodistes haguéssin d'aprendre una altra llengua abans de donar correctament una notícia.

Si vols aprendre d'ells, seràs com ells.

Esther del Campo ha dit...

Candide, BaWü sí que és qüestió de copy&paste, i també l'alemany és la meva assignatura pendent, no he tingut la sort d'estudiar-ne.

No perquè sigui periodista, que és una altra historia, sinó perquè crec en la utilitat dels idiomes per a les persones. Per viatjar, per entendre altres formes de pensar, perquè les llengües van de la mà amb la cultura.

Per cert, a Espanya i Catalunya, ara per ara, el periodisme té altres problemes estructurals a resoldre abans que els seus professionals es posin a estudiar llengües per donar una notícia. A més, que el periodisme no s'aprèn d'altres periodistes -només d'uns pocs, ep-, sinó al carrer.

Et poso nerviosa? Les crítiques constructives són sempre benvingudes.

Candide ha dit...

Al carrer s'aprèn la poesia. El periodisme s'aprèn llegint crítica del periodisme.

malaprensa.com n'és un exemple.

Encara avui en dia una conferència de premsa també és un bon lloc. O et fixes en les preguntes que no s'han fet, o tens la sort d'observar algú que sap fer preguntes.