Catalunya 2020 (Primera part)

Seguim sumits en la crisi nostra de cada dia, però de tant en tant sortim del nostre recer per guaitar i llançar campanes al vol per aquest futur interconnectat i farcit d'infraestructures que se'ns escapa del nostre camp de visió vora el llindar del 2017, el 2020 i, fins i tot, del 2030. Sense tenir-ho al sac i ben lligat, i ja prevista la ració extra de lobbying post 20 de novembre, però sí comptant amb el vist-i-plau de Brusel·les, avui Catalunya s'imagina més rica i plena gràcies a l'eix ferroviari considerat prioritari, el reivindicat Corredor Mediterrani, que connectarà les ambicions amb Europa.









De fet, el Corredor Mediterrani farà créixer gairebé un 2% el PIB català, segons l'Estudi sobre l'impacte econòmic de les inversions del corredor ferroviari mediterrani, que han dut a terme investigadors de la Universitat de València i la Universitat Jaume I de Castelló. El 2014 s'unirà València amb Tarragona i Barcelona, es connectarà el Port de Barcelona i l'Aeroport del Prat amb el tren, esdevenint possible capital logística del Mediterrani (amb permís de la respectable Tarragona) i el 2015 s'acabaran les obres fins a Perpinyà.

La Comissió Europea assegura que per "cada milió d'euros gastat a nivell europeu en generarà cinc de les administracions dels estats membres i vint del sector privat". Al Washington Post, per citar un exemple internacional, no els hi surten els números de Durao Barroso, i destaca les crítiques per l'elevat cost en un moment de tragèdia grega i d'altres similars en Estats membres de la Unió Europea. Es tracta, en total, d'un esforç de cinquanta milions d'euros, setanta milions de dòlars, paraules majors pels Estats Units.

Però centrem-nos en Catalunya. Per al territori la inversió en el Corredor Mediterrani és de 1.594 milions d'euros. I l'impacte directe calculat és de 4.000 milions d'euros. No obstant, el corredor és la nostra via més ràpida per sortir de la crisi? De moment, els primers estudis i l'acció sense ànim de lucre de l'associació Ferrmed asseguren beneficis socio-econòmics: més atracció d'inversions al territori, noves oportunitats de negoci, transport, logística, més productivitat, eficiència energètica i generació d'ocupació i riquesa. Aigua de maig, pa per a tot l'any.

Entre els primers en congratular-se a Catalunya pel reeixit Corredor Mediterrani hi trobem l'automobilística Seat, ubicada a Martorell (Baix Llobregat), que fa poc ha començat a fabricar l'Audi Q3 i ha incorporat 200 treballadors nous. La companyia calcula que gràcies a l'eix ferroviari podrà obrir-se a nous mercats com Rússia i oblidar-se de la penalització del temps. En tot cas, l'objectiu del Corredor Mediterrani és millorar la connectivitat i interoperativitat de la Unió Europea. Serà així? I s'aturarà el tren també a les Terres de l'Ebre o només farà parada a Barcelunya?  Ara per ara, al territori català creuarem els dits per a que el ferrocarril arribi amb puntalitat al 2020.

Foto: L'Euromed al seu pas per la Plana-Picamoixons (l'Alt Camp), de Javier López Ortega.

2 coses a dir:

Alba ha dit...

Està molt bé que ho celebrem, perquè no podem negar la importància d'aquesta infraestructura. Ara bé, crec que ahir es va desvirtuar el significat de la paraula "prioritat". Al final, la decisió d'on començar primer les obres queda en mans del govern espanyol, així que vés a saber quan tindrem el tant preciat corredor mediterrani. Com diria el meu avi: "largo me lo fiáis".

Esther del Campo ha dit...

Alba, és la mateixa història de sempre, ja ho dius bé. Haurem d'esperar a després del 20 de novembre a veure on queden totes les promeses. El meu avi, per exemple, deia: "Donde dije digo, digo Diego".

Moltes gràcies per haver passat per aquí! :) Una abraçada.