L'art d'un vestit trapezi

"M'hagués agradat inventar els texans. Tenen personalitat, modèstia, són atractius i, a la vegada, gaudeixen de la simplicitat, és tot el que vull per a la meva roba". La frase podria ser d'Steve Jobs, el minimalista amb coll alt per excel·lència, però correspon a Yves Saint Laurent, que si més no, va vestir les dones amb pantalons i esmòquing per primera vegada. Vagant pel Paseo de Recoletos el passat divendres, amb un daltabaix tèrmic a Madrid, vaig haver de trobar recer i vaig acabar a la Fundación Mapfre, a la càlida -i gratuïta, molt d'agrair- exposició "Yves Saint Laurent: alta costura, alta cultura".

Yves Saint Laurent va ser el primer dissenyador de moda en exposar en un museu, al Metropolitan de Nova York. De fet, el jove eclèctic, creatiu i passional aprenent de sastre de Christian Dior de 21 anys ho tenia clar: "he intentat demostrar que la moda és art", va etzibar alguna vegada en la seva vida tèrbola. Patrocinada per la Carla Bruni-Sarkozy, que havia sigut model del modista, la mateixa restrospectiva del francés es va estrenar l'any passat al Petit Palais de París, el museu de les Belles Arts francés, i reuneix a Madrid una passarel·la de tres pisos i més de 150 vestits, patrons, un món propi de retalls de lúrex, de lluentons, de gasa, de vellut, tots ells agafats amb agulles, i esboços a llapis i retolador que servien de guia a les models.

Sota la meva gavardina, un vestit de Zara de línia recta, sospitosament semblant als de la sala. La col·lecció Trapèze de Saint Laurent, de 1965, inspirada en Piet Mondrian (hi teniu un detall de la seva obra a dalt d'aquest apunt) i en d'altres artistes segueix d'actualitat quaranta-cinc anys després i marca les darreres tendències dels front rows i també a les botigues low cost: "he creat per a la meva època i he intentat preveure què hi haurà demà", va sentenciar. Saint Laurent també es va treure de la màniga la sahariana pel dia a dia, i el vestit jaqueta per les nits de festa.

El charme i la genialitat de Yves Saint Laurent no només tenen a veure amb els vestits exposats que en el seu dia van impregnar-se del savoir faire de Catherine Deneuve o Grace Kelly, sinó en la seva vigència i perdurabilitat en el temps. Ben val una visita per aquesta desfilada de mig segle d'art, recomanada per a tots els qui s'han preguntat alguna vegada el perquè de la moda actual, sens dubte una de les indústries culturals i econòmiques més potents d'avui en dia. 

2 coses a dir:

Miquel Saumell ha dit...

Esther,
Estic molt d’acord amb YSL, la moda (també) és art. Normalment casi totes les modes tornen cada ics anys, però molt poques tendències assoleixen el “summum” de convertir-se en clàssics, és a dir, que ja no són o deixen d’estar de moda sinó que es porten sempre com, per exemple, els pantalons texans, tot i que aquests també van canviant de formes, colors, etc. Per això vas veure reflectit el teu vestit de Zara en l’exposició. Tot o gairebé tot acaba tornant.

Esther del Campo ha dit...

Miquel, a part de la referència a l'art (YSL s'hi va inspirar molt en artistes plàstics pel que vaig aprendre l'altre dia) jo em vaig quedar amb el pragmatisme de gran part de la col·lecció que hi havia reunida a la sala d'exposicions i, pel que vaig escoltar de lluny d'una visita guiada que estaven fent, com havia innovat amb materials i conceptes (el vestit jaqueta dels homes per la dona) i els ha convertit, ja no sols en clàssics, sinó en imprescindibles a nivell global. I, és clar, també vaig pensar en el mimetisme de Zara... I tant que tot torna! Salutacions, Miquel :)