Informació tòxica

Per il·lustrar la Cimera hispano-francesa de 2009, la primera visita de Nicolas Sarkozy a Espanya en què va tractar la lluita antiterrorista amb l'actual president en funcions, El País, Público o l'aleshores Avui van triar com a fotografia de portada una panoràmica de Letizia O. i de Carla B. que va portar de cul a l'opinió pública. "I si la fotografia de més qualitat d'aquella jornada hagués sigut la del cul del príncep Felip acompanyat del de l'espós d'Angela Merkel... hauria ocupat el mateix lloc?", llançava ahir la pregunta a l'aire la veterana corresponsal Rosa Maria Calaf.

"Periodisme o espectacle?". No en va, a les prop de tres-centes persones pel cap baix reunides CaixaFòrum de Barcelona la qüestió els inquietava. Poca broma. "Jo és que faig dieta de diaris i de televisions, i encara no sé quins són els que més en convenen ni de quins fiar-me'n", feia una senyora entre el públic. Rosa Maria Calaf era franca: "els mitjans de comunicació s'han alineat en grups d'interès i no pas per l'interès del ciutadà". La periodista, que és doctora honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili, obria els braços per representar la voluptuositat dels decorats i la grandiloqüent il·luminació dels platós de televisió amb què es dóna gran valor a la forma i poc a la informació: "és més important ser-hi que saber, l'ofici és cada vegada més difícil i ja no és l'objectiu oferir coneixement". "Avui ens volen informar a cops de titular", s'exclamava la periodista per més endavant sentenciar "les guerres es guanyen en els titulars i als mitjans de comunicació".

"Posar-se l'armilla, el vel o la mascareta per entrar a l'espectacle televisiu... això és absolutament antiètic i el que provoca la desinformació de la societat", advertia Calaf, que ha exercit durant 37 anys com a corresponsal del Telediario de TVE a Moscú, Nova York o a Àsia Pacífic, entre d'altres. "Existeix una massa de gent desinformada, a la que se li ven l'entreteniment com a informació", argumentava clar i català, "i malauradament, no tothom tenim el temps, la formació i la voluntat que cal per entendre els mitjans".

És temps de precarietat laboral, mercantilització del periodisme i concentració de mitjans, com la que ostenten Rupert Murdoch o el pressionat-pels-mercats Silvio Berlusconi, i també de la desaparició del requisit "interés públic" de la legislació en matèria de llicències de televisió. La periodista parafrasejava a Ronald Reagan: "la televisió no és tan diferent d'una torradora, el seu impacte cultural és irrellevant". Que consti en acta que la cita és de 1980.

4 coses a dir:

Anònim ha dit...

A la tes... TdR, he afegit un subcapítol que s'anomena: "L'impacte de la digitalització a les redaccions de noticies". I explico que la tecnologia digital ha fet que en les redaccions, els periodistes hagin de fer tot el procés d'elaboració d'una noticia. Des d'enregistrat (tot el que hi ha al mig) fins a editar. Com aquesta nova tecnologia ha fet possible els canals 24 hores, pq pots anar modificant la peça i actualitzar-la. A part, tb ha permès potenciar els directes. I es fan directes pq la tecnologia ho permet més que per necessitat. Tb hi incloc com la digitalització havia de permetre més especialització. Però el resultat és una info més superficial pq el mateix periodista té molta més feina i no s'ho atrapa. A més, tb ha de fer les peces per als altres mitjans del grup per tot el rotllo dels grups mutlimèdia i convergència de formats. Això que explicaves. XD

Esther del Campo ha dit...

Anònim/a, això dels directes ho va explicar prou bé la Rosa Maria Calaf. Ella defensava que se'n feien massa, buits de continguts. A més, ho relacionava tot amb la precarietat: cada vegada hi ha més periodistes freelance, i si no ofereix una peça amb imatges espectaculars (ni que sigui ensenyant només una part de la realitat o manipulant-la a la seva manera per a provocar una notícia... ella deia que havia vist reporters tirant pedres a la població local per enregistrar el seu enuig). No va entrar en detall, però, d'aquesta convergència de mitjans (aprofitem una notícia per tv, ràdio, premsa, internet... com del porc, que ho aprofitem tot). En resum, que va ser molt interessant. Ànim amb el teu treball i gràcies per passar per aquí :)

DooMMasteR ha dit...

Això que dius del reporter tirant pedrrs és molt lamentable. Espero que només sigui un cas aïllat :-(

Petons guapa! :-)

Esther del Campo ha dit...

Doommaster... porto uns 5 o 6 anys en aquest món des que era becària, fixant-me en què fan un i els altres. He coneguts grans (molt grans) professionals, molt de fum també, i moltes males pràctiques. No se'm fa estrany això que llancessin pedres... the sun doesn't always shine on tv.