El Pessebre de Valls fa història

Si Josep i Maria haguessin estat voltant per l'Alt Camp en lloc de Betlem, de ben segur que haurien prescindit de l'establia per instal·lar-se als Arcs de Ca Magrané, molt més acollidors. És per això que el Barri Antic de Valls, als peus del campanar més alt de tot Catalunya, ha acollit aquest Nadal l'escena del naixement i una seixantena més en una històrica primera edició del Pessebre Vivent, per l'èxit d'assistència i perquè els mateixos veïns han sigut capaços d'atansar els fets històrics cabdals de Valls en tan sols cinc-cents metres de recorregut.

"Hi fundarem una ciutat, s'anomenarà Valls i tindrà tant de renom que vindran de lluny a visitar-la", li feia un pastoret a l'altre a cau d'orella a l'Hort del Rector, però amb la suficient projectació de la veu per a fer-ne còmplice a tot el públic present. No anaven gaire errats: del Cau fins a la meitat del carrer de la Cort, centenars de persones feien cua ahir des de passades les quatre de la tarda per entrar a la primera sessió de quarts de set. Les representacions del Pessebre Vivent de Valls s'han repetit cada vespre des del passat 27 de desembre, així com també la mateixa afluència de visitants, amb més d'una vintena de persones cada cinc minuts durant unes dues hores i mitja.

Els visitants trepitjaven per primera vegada el carrer de l'Església ple d'encenalls de fusta, que volia ser l'asfalt dels carrers vallencs al Renaixement i al Barroc. Alhora, s'embadalien amb cadascun dels detalls del Pessebre: les sanefes romanes recreades a l'edifici del Cau, la traça del ferrer al capdamunt del carrer del Mur per commemorar els 800 anys del Mercat de Valls o la cruesa de la representació de la pesta que va assetjar la ciutat el segle XIV, els precs dels vallencs a la Mare de Déu de la Candela i la majestuositat de la vida al Pati del Castell o els telers de l'època moderna de la indústria tèxtil vallenca. Junt als ànecs, les bugaderes, tota la colla d'artesans i la botifarra blanca i negra, com a figures destacades del Pessebre Vivent hi teníem el bandoler La Pera i la seva daga o l'escriptor Narcís Oller, que rellegia per enèsima vegada la seva novel·la Vilaniu.

L'impecable resultat final del Pessebre Vivent de Valls és fruit del treball i de la iniciativa de més de mig miler de vallencs, empreses i entitats del teixit associatiu de la ciutat que han fet pinya dedicant-hi moltes hores, esforços i recursos desinteressadament, i que han vogut apostar per dur el Nadal al Barri Antic. Des de l'estiu que treballen en petites comissions en els versos, la música, els poemes i, fins i tot, en el teatre de corral. Així, doncs, si durant aquests dies de Nadal heu passejat pel centre de la ciutat, us haureu adonat com l'entusiasme dels voluntaris s'ha encomanat i ha involucrat a tothom. Tot un exemple!

4 coses a dir:

Daniel Garrido i Ramos ha dit...

Be Vallencs! cada dia us supereu més! m'hagués agradar poder visitar-lo!

Bon Any!:)

Esther del Campo ha dit...

Dani, moltes gràcies!!! La veritat és que fa molta il·lusió veure tanta empenta a Valls... i el resultat final del Pessebre, per ser la primera vegada i amateur, és digne de destacar!
Merci per passar per aquí, i feliç 2012 :)

bobbin ha dit...

De tant en tant vaig llegint el bloc, però no comento per mandrós, vell i una mica tonto. Malgrat això, és un plaer llegir-te. Igual que deixar el pessebre massa temps a casa dóna malastrugança, deixar un post de nadal massa temps com el de capçalera també ha de tenir algun efecte dolent, així que t'animo a escriure un nou post que enceti el nou any.

Sense voler relacionar-te de cap manera, i salvant les distàncies, al igual que el pp català, tu també tens els teu vots ocults, de tota aquella gent que et llegia i llegeix i no comenta. :) De tant en tant apareixem!

Esther del Campo ha dit...

Bobbin, oh. Mea culpa.

Fa dies que em remou la consciència.

No he escrit res des de l'any passat. M'he quedat al número 9 dels 12 de 2012 i no vegis el càrrec de consciència. Li dec un macro-apunt al bloc.

Podria dir "és que tinc molta feina..." i quedar-me tan ample. Amagar-me darrera l'excusa i au. Però és que, vaja, voldria dir tantes coses!... que necessiten la seva contrastació, màxim respecte al públic. I sí, podria escriure que al carrer Entença l'altre dia em vaig trobar un poema de Pessoa enganxat en un fanal en un acte de vandalisme literari. Podria...

De fet, puc :) Però, que amb els anys m'he tornat autoexigent. I un xic mandrosa i vella... sort que això té remei! Moltes gràcies pel toc d'atenció, no saps quant t'ho agraeixo Bobbin!