L'ocàs d'Spanair

Podria començar furtant-li a García Márquez el desgastat títol de la seva novel·la. No pas. Tot i que s'hi escau d'allò més bé. El que sí faré és remetre-us a l'estiu del 2008 i la crisi d'imatge d'Spanair elevada al seu màxim exponent després de l'accident de Barajas [ho explicàvem en aquest bloc], que s'estengué internacionalment com una taca d'oli. En tot cas, el cesament de l'activitat de l'aerolínia Spanair, adquirida per empresaris catalans el 2009, en aterratge forçós el passat divendres és una nefasta notícia. 

Sens dubte, la fallida de l'aerolínia no és plat de bon gust per a Barcelona, que havia de tenir a l'aeroport del Prat un discutible hub internacional. Ni per a Catalunya, l'antic i l'actual executiu i, és clar, per a la seva societat civil, que ha invertit diner públic en una empresa privada que no ha aconseguit enlairar-se amb la cabina plena a vessar, tots amb el cinturó ben cordat. Ara bé, els qui se l'estrenyaran són els entre 4.000 i 5.000 treballadors d'Spanair, de la mà amb les seves famílies, que es queden a terra no sabem per quant de temps, així com els passatgers afectats pel tancament de l'empresa, que gairebé sumen uns 23.000 només aquest cap de setmana. A Qatar Airways, que s'ensumava quelcom, els ha agafat en plena negociació amb Europa per a un cel obert. I mala notícia també, no ens n'oblidem, per a les Illes Balears, un poc menys connectades avui.

Són, per tant, molts i diversos els públics afectats per l'ocàs d'Spanair. Tots els agents implicats, però, comparteixen el disgust per aquesta mala notícia. No obstant, només un dels personatges ha gosat titllar la situació de "bona notícia", O'Leary, president de Ryanair, i d'altres ja es freguen les mans: s'espera que Vueling, amb base amb Barcelona, augmenti la seva xifra de negoci en 125 milions més, deixant Madrid per a la nova low cost d'Iberia que ha d'arribar en breu.  Sigui com sigui, les turbulències no acaben aquí. L'encariment dels combustibles junt amb l'aferrissada competència entorpeixen el viatge a les aerolínies. I Barcelona-el Prat... remuntarà el vol?

6 coses a dir:

Marc Estarriola ha dit...

No entenc perquè dius "un discutible hub"... em sembla evident que Barcelona necessita poder connectar internacionalment amb aeroports d'altres continents per a poder fer de Catalunya un país competitiu. O no és així?

Esther del Campo ha dit...

Marc, em referia al "discutible hub" d'avui, pels ambiciosos plans d'Spanair, que no eren prou factibles, i la situació ara mateix a l'aeroport d'El Prat, amb cada vegada més companyies low cost que connecten amb aeroports de tercera divisió, botigues tancades, i em falta també una bona connexió amb el metro, com la que té Madrid-Barajas, que de Nuevos Ministerios arribes en un no-res a l'Aeroport.
Però jo estic molt d'acord en fer de Barcelona un hub internacional, és clar que sí, faltaria més...! El Prat a l'alçada de Charles de Gaulle o Heathrow... per a la cinquena ciutat europea per fer negocis, crec recordar, i també líder en turisme. Catalunya connectada al món és els que ens fa falta. Però, tot i que cal construir el futur, és necessari parlar de present, i d'on no n'hi ha no en raja.
Merci per passar per aquí! :)

bobbin ha dit...

Això, lamentablement, és un nou episodi de incompetència generalitzada. Mai sabrem si va ser culpa del esperit centralitzador d'Espanya, ni va ser culpa de la societat civil i l'inversor forani, o si la gestió no va ser prou efectiva, o si senzíllament, com molts cops passa a la vida, la guerra ja s'havia perdut abans de lliurar la batalla. Sempre ens faltarà informació, crec jo.

El que està clar és que Catalunya pateix un abandó que permet que personatges com l'impresentable de Ryanair es dediquin a fer xantatges de tota mena que quasi resulten humiliants i que companyies com Spanair hagin d'abandonar l'espai aeri i no sembli que, com en els equips petits de futbol que van fent fallida per tot el territori, hi hagi una entitat que neixi de les seves cendres. I això és preocupant.

Esther del Campo ha dit...

Bobbin, és un d'aquells casos en què ningú pot erigir-se entonant el "mea culpa", tots en són culpables, en part, i innocents a la vegada. Com dius tu, ens fa falta aïllar la incògnita que ens falta en el cas Spanair...

D'altra banda, Catalunya no pot deixar-se subornar per Ryanair. Ni Barcelona, ni Reus ni Girona. Que no nos embauquen...! Però, tot i que tinc esperança, crec que és difícil aixecar el vol. Gràcies per comentar!! :D

DooMMasteR ha dit...

Edtic segur que sí, que aixecarem el vol, però ho haurem de fer com sempre tots sols sense contar amb l'ajuda de ningú...

Esther del Campo ha dit...

Doommaster, aquí està un dels grans valors dels catalans... que som autosuficients! :) Aixecarem el vol ;)