Quan una imatge val més que mil paraules

No pensis en un elefant. Aquest és un llibre del lingüista nord-americà George Lakoff [podeu llegir la ressenya en aquest mateix bloc], sobre el paper primordial que juga la comunicació a la política.

Lakoff insistia a emmarcar i reemmarcar el discurs dels republicans d'EUA, representats per l'elefant, per tal que els demòcrates capgiressin els resultats electorals. Sens dubte, a la Casa Reial espanyola li tocarà emmarcar i reemmarcar, i remmarcar i emmarcar de nou, després de la difusió de la imatge de l'esquerra, que data de 2006, i d'haver trascendit a l'opinió pública el viatge privat del rei Joan Carles I a Botswana per caçar elefants. Què passa quan algú es passa pel folre el que li diu l'assessor? Quin impacte tenen les imatges i fets compromesos dels protagonistes polítics? I les repercussions? Fets anecdòtics o bé fulminants d'una imatge impecable, vegem-ne alguns exemples:

1.- La Blackberry de Joan Saura. 
Aquesta va ser una foto-notícia del diari Público del debat de Política General al Parlament de Catalunya, el setembre de 2009. Ens assabentàvem que, per a Joan Saura, conseller d'Interior de la darrera legislatura, allò havia estat un "tostón". Sirera, del PP, el va emular. En podeu llegir més en aquest apunt.

2.- El bolígraf que s'endugué el president.
Vaclav Klaus, president de la República Txeca, va ser enxampat ficant-se un bolígraf a la butxaca durant una trobada amb el seu homòleg xilè, Sebastián Piñera, ara fa un any. Les imatges, penjades a YouTube, van ser un vídeo viral a tot el món. Arran de l'expectació, Klaus va declarar que "només es tractava d'un bolígraf. A més, va afegir que, amb anterioritat, s'havia endut una llibreta del Parlament de Letònia i un altre bolígraf de la OTAN.

3.- El polític fet d'una altra pasta
Berlusconi no és un polític, sinó home de negocis i spin doctor a la vegada. Tant ens podia sorprendre cridant a "misteeeer Obama" (sic), com amagant-se per espantar a frau Angela Merkel a Trieste. Són moltes les imatges que bé podrien il·lustrar aquest apunt, però en aquesta Il Cavaliere aixeca banyes rere Josep Piqué, aleshores ministre espanyol de Relacions Internacionals, durant una foto oficial en una cimera de la Unió Europea de 2002.

4.- El fet de no apretar-se el cinturó.
El 2010, Rajoy se'n va anar de vacances sense haver-se cordat el cinturó de seguretat, obligatori per a tots els passatgers d'un cotxe. Es tractava d'una entrada del seu videobloc com a candidat del PP a la presidència de l'Estat en què s'acomiadava dels seus simpatitzants fins a la rentrée. Si la Guàrdia Civil l'hagués aturat, li hagués clavat una bufa de 150 euros. 


5.- La fotografia que l'Agència EFE va censurar.
La Laura i l'Alba, filles de Rodríguez Zapatero, tenien 16 i 13 anys quan al 2009 es van fer aquesta fotografia oficial amb els Obama al Metropolitan de Nova York durant la 64a Assemblea Oficial de les Nacions Unides. El Departament d'Estat dels EUA va publicar la fotografia al flickr, tal com ho fa amb Sasha i Malia. Aquest va ser un cas delicat, ja que hi entra la privacitat de dues menors, que va sorprendre l'opinió pública internacional per la roba d'estil gòtic de les dues joves.


6.- "Estava fent el signe de la victòria amb un sol dit".
Amb aquesta frase va excusar George W. Bush que aquest gest fos retransmés per error en directe mentre s'empolainava abans d'una connexió amb una televisió local. Aquest clàssic dels vídeos data del 1998, uns anys després de que fos elegit governador de Texas. Més tard arribaria a President dels Estats Units (sic). Això de "give the finger", que en diuen els yanquis, ho ha fet en més d'una ocasió: aquí també ho trobareu documentat.

7. - Angela Merkel treu pit.
De fet, jo ho trobo fantàstic, però la carrinclona premsa alemanya ho va trobar absolutament fora de lloc. La cancellera alemanya va lluir pitera durant la inauguració de la nova òpera d'Oslo, l'abril de 2008, invitada pel rei Harald de Noruega. Després del revol, el vicepresident alemany va defensar-la: "Merkel seguirà triant ella mateixa el seu vestuari per a futurs actes de gala".

8.- Compareixença davant els mitjans amb mitjons.
De lideressa a lideressa. En concret, segons la Fundació Museu del Calçat d'Elda (Alacant), Esperanza Aguirre va ser la millor calçada de l'Estat espanyol el 2009. A finals de 2008, la presidenta de la Comunitat de Madrid oferia una roda de premsa per explicar la seva experiència en un hotel atacat davant la massacre de Bombai. "Perdoneu-me per la toilette"(no, en català no ho va dir pas!), va fer-se disculpar. Per què aquells mitjons blancs? Mai no s'ha fet públic.

9.- Compte amb les males llengües.
Un bon objectiu fotogràfic pot captar qualsevol instant, per breu que sigui i malgrat que la intencionalitat sigui nul·la. La imatge de Jim Bourg, fotoperiodista de l'agència Reuters, va acabar il·lustrant el debat final de les presidencials nord-americanes de 2008. En aquesta, el candidat republicà John McCain treu la llengua en un gest involuntari, que va passar desapercebut pels 60 milions de telespectadors que veien el debat a casa seva. La imatge va rebre molts elogis i no poques crítiques. De fet, va significar un detriment per a la popularitat de McCain quan les eleccions eren a tocar. Per tant, és ben cert que una imatge val més que mil paraules.