Facin joc!

El 1854, Carles de Mònaco va treure's de la màniga un projecte per construir un casino. Calia revitalitzar el Principat que, per estrany que us pugui semblar avui en dia, era un dels països més pobres d'Europa. La intenció era fer de Mònico la capital europea del joc. François Blanc, homòleg francès de mr. Adelson a finals del segle XIX, agafà les regnes del projecte. Amb el treball de l'arquitecte de l'Opéra de París, es va acabar construir un fastuós complex al bell mig dels 2 km quadrats de país. 

No obstant això, a l'any 2012 encara és prohibida l'entrada dels monegascos al Casino de Monte Carlo, tot i que el joc és la font econòmica principal de l'Estat. Els Grimaldi volien que al Casino s'hi quedés el capital estranger, i no pas que els ciutadans s'arruïnessin, que ja ho estaven prou. Si cap monegasc gosa entrar-hi i hi fa calers, no cobra i tots els guanys van a la beneficiència. 

L'Estat espanyol i la Catalunya de principis del segle XXI estan en la mateixa situació de fallida que la d'aquella Mònaco de capa caiguda, tot i que a un parell de segles de distància. De fet, al petit país entre França i Itàlia la ubicació del Casino també havia aixecat certa polseguera, segons els cronistes de l'època.

Finalment, les 18.000 màquines escurabutxaques de l'EuroVegas sembla que s'ubicaran a Alcorcón, a la part sud de la Comunitat de Madrid, un xic més necessitada. La crupier Esperanza Aguirre s'ho ha manegat bé, tot i que de manera paral·lela Catalunya, on ja tenim experiència històrica negociant amb egipcis, fenicis, grecs i romans, tots a la vegada, anuncia per sorpresa una inversió de 4.800 milions d'euros i 20.000 llocs de treball amb la construcció de quelcom semblant a sis espais tematitzats en 400 ha al costat de les 800 del parc PortAventura, que duu vora quatre milions de visitants cada any a Vila-seca (Tarragona).

Tot apunta a que la inversió a la Costa Daurada és el revulsiu definitiu per impulsar l'àrea com a destí internacional turístic familiar i, fins i tot, de negocis amb els centres de convencions projectats, allunyant-la del què han venut els mitjans sobre Salou. D'altres veus, no són optimistes, però. Veurem com evoluciona el projecte de BarcelonaWorld, de la mateixa manera que ho van fer els Tibi-Gardens, o el que avui és coneix com a PortAventura. Es convertirà en el centre d'oci més gran d'Europa, tal com diu la nota del Govern? Facin joc!

2 coses a dir:

DooMMasteR ha dit...

No m'agraden gens aquests macro projectes... no sé, se suposa que té que ser tot diferent a Eurovegas, però malgrat tot, la grandaria, el nom i els promotors que hi ha a darrere d'aquest projecte em fan venir esgarrifances...

Una notícia molt ben redactada. Costa escriure d'aquesta manera tan imparcial ;-)

Esther ha dit...

Doommaster, en teoria no s'ha d'assemblar al projecte d'Eurovegas (o això ens han venut). Et diré la veritat: me n'alegro molt que Eurovegas no es construeixi a Catalunya, no em feia el pes, i Barcelona World em sembla un model que, ben desenvolupat, pot ser bo per al territori.

Moltíssimes gràcies! :-) Intento ser imparcial... però de vegades és complicat!